💥 Tema 32: Accidents de trànsit i excarceració

Generalitat de Catalunya · Cos de Bombers de la Generalitat · Bomber/a de primera de l'escala tècnica

🌐 Lee este tema en castellano

Resum

La mobilitat a Catalunya ha crescut i s'ha diversificat: turismes, motos, furgonetes, camions, autobusos, trens, metro, bicicletes i vehicles de mobilitat personal (VMP) com els patinets elèctrics, a més de propulsions no convencionals (gas, electricitat, hidrogen). Entre el 2014 i el 2023 hi va haver una mitjana d'uns 22.000 accidents amb víctimes l'any; el pitjor any va ser el 2019, amb més de 24.000, i el 2023 es va tancar amb 23.591. El manual anomena accident de mobilitat qualsevol incident amb un o més vehicles, en marxa o aturats, que causa danys materials, ambientals o personals i requereix una resposta d'emergències, i distingeix els de xarxa viària (turismes, camions, autobusos i autocars) i els de xarxa ferroviària (MAN.SVVH.000, ap. 1).

Parts del vehicle que més treballem: els muntants o columnes, estructurals, que uneixen el sostre amb la carrosseria i s'anomenen per ordre alfabètic des del davant en el sentit de la marxa (A, B, C i, en els familiars, D); els travessers, horitzontals, longitudinals o transversals; les portes laterals (frontisses verticals als muntants) i la del darrere (frontisses horitzontals al travesser del sostre), que sol ser la via preferent d'extracció; el sostre; els vidres —laminats (dues capes amb làmina polimèrica, es queden enganxats; parabrisa), trempats (es trenquen en molts trossos petits; finestretes i lluneta) i policarbonat (molt resistent, difícil de trencar)—; la safata del darrere; i el capó i els parafangs, que no són estructurals (ap. 2.1.1).

Propulsió: combustió interna (gasolina i dièsel), bivalents (combustió adaptada a GNC o GLP), elèctrics amb bateries d'alt voltatge, híbrids (endollables o no), pila de combustible d'hidrogen i propulsions alternatives. Moviments d'un vehicle: desplaçament longitudinal, balanceig (pivota a dreta i esquerra), capcineig (pivota endavant i endarrere) i guinyada (gira sobre un eix vertical), més els complexos com la bolcada lateral o total i la precipitació. Seguretat: primària o activa, que evita l'accident (ABS, ESP, sensors de fatiga); secundària o passiva, que redueix les lesions (cinturons, coixins de seguretat o airbags, reposacaps, zones deformables, cadires infantils); i terciària, que actua després (eCall, facilitat d'accés per al rescat, identificació del vehicle) (ap. 2.1.2 a 2.1.4).

Autobusos i autocars: poden donar desenes de víctimes. L'autocar fa trajectes mitjans o llargs amb tothom assegut i té bodegues; l'autobús, urbà o interurbà curt, porta passatgers drets. Límits generals: 4 m d'altura, 2,55 m d'amplada (2,60 m en casos especials) i de 13,5 a 18,75 m de longitud; un autocar de 55 places arriba a 18 t de MMA. Tenen bastidor (esquelet inferior amb motor, suspensió i transmissió) i una superestructura rígida d'anells; la norma ECE R66, en vigor des del 1994, exigeix que en una bolcada es preservi un espai de supervivència, encara que l'assaig es fa sense passatgers ni equipatge. Els accessos habituals són al costat dret, hi pot haver plataformes PMR hidràuliques, polsadors d'aturada del motor i butaques cargolades amb cinturons de dos o tres punts (ap. 2.2).

Camions: rígid (cabina i caixa en una unitat), articulat o tràiler (cap tractor més semiremolc) i amb remolc; eixos 4x2, 6x2 o 6x4 i fins a 8x4 o més; caixes tancades, frigorífics, d'animals, cisternes, portacontenidors, bolquets i camions grua. Cal conèixer la cabina (de vegades basculant), el xassís, els dipòsits entre eixos, el sistema pneumàtic de frens i suspensió i l'elèctric, sovint de 24 V amb bateries dobles. Riscos: gran energia cinètica, inestabilitat en bolcades, risc químic (pictogrames, documentació ADR) i càrrega desplaçada. Trens: estructura modular, gran massa i inèrcia i frenada molt llarga; locomotora o capçal, cotxes o vagons i bogies; alta tensió de la catenària, atrapaments a les interconnexions i els bogies, mercaderies perilloses i estructures reforçades que obliguen a buscar punts febles o a utilitzar serres de tall tèrmic o discos d'abrasió. Abans d'actuar a la via, el centre de control ferroviari ha de confirmar que la circulació està tallada i la tracció elèctrica desconnectada (ap. 2.3 i 2.4).

Valoració: el comandament de Bombers corrobora la informació, estableix l'àrea general d'operacions, es coordina amb policies i sanitaris, detecta perills (sobreaccident, fuites, inestabilitat, airbags sense activar, fonts d'ignició, risc elèctric) i adapta l'EPI. Impactes: sortida de via, xoc frontal (el més sever), lateral, posterior (cop de fuet cervical: hiperextensió seguida d'hiperflexió) i atropellament. Posicions: ordre de marxa, bolcada total i bolcada lateral. Vehicle A: amb víctimes a dins; vehicle B: sense víctimes. Atrapament mecànic (il·lesos, no poden sortir per deformacions), físic 1 (sense atrapament estructural, però les lesions obliguen a crear espai) i físic 2 (atrapats entre la ferralla). Alliberament controlat, immediat o d'emergència, aquest últim només en aturada cardíaca presenciada o incendi no controlable, sovint amb la maniobra de Rautek (ap. 3.1 i 3.2).

Biomecànica: Ec = ½ m·v², i la velocitat pesa més perquè va al quadrat. Indicadors d'alta energia: impacte a més de 30 km/h sense cinturó o SRI o a més de 45 km/h amb cinturó, desplaçament de més de 7 m, deformacions de l'habitacle, airbags activats, bolcada, precipitació de més de 3 m, víctimes expulsades, TCE greu o fractures a les extremitats. Mecanismes: flexió i extensió (fractures transversals), tracció (esquinçaments i luxacions), compressió (fractures conminutes) i torsió (espiroïdals). El comandament de Bombers i el responsable sanitari defineixen el Pla d'acció de la intervenció (PAI): pla A, extracció estructurada amb gran creació d'espai si la víctima està estable; pla B, previst en paral·lel i consensuat, per si empitjora (ap. 3.2.6 i 3.3).

Maniobres. Estabilització (abans de res; els vehicles A tenen preferència): manual d'emergència, només amb víctima inconscient i un mínim de 4 bombers sobre els passos de roda; primària amb tacs i tascons —mínima de 3 punts (vehicles B), intermèdia de 4 i completa de 5, amb el cinquè tascó als baixos del darrere—; en bolcada lateral, tascons al costat del sostre sota els muntants, sobretot el B; en bolcada total, tascons als travessers longitudinals i sota els muntants A; i secundària amb puntals, eslingues, coixins, pistons o tràctel. Abordatge: gestió de vidres, obertura de portes (pel pany o per les frontisses), desmuntatges laterals i de sostre (total, parcial anterior —molt apropiat si es preveu una extracció posterior—, parcial posterior, «llauna de sardines» amb serra de sabre i lateral). Excarceració, per a l'atrapament físic 2: desplaçament del volant i la columna (no serveix per a cames atrapades), del quadre de comandament (davantal), del muntant B (pistó recolzat en el B oposat, la taloneta contrària o el túnel central) i del sostre; i maniobres complementàries com pedals, seient, «catalana» o «tenda» (ap. 4).

Seguretat: delimitar i senyalitzar l'escenari (cons, balises, llums rotatius, vehicles de protecció) i organitzar l'AGO: zona calenta, només per a qui rescata o atén la víctima; zona tèbia, amb vehicles i mitjans, i en la transició l'àrea d'eines, l'àrea de ferralla (on van el sostre, les portes, els vidres) i l'àrea de relleu i SOS; i zona freda per al personal aliè. Estabilitzar abans d'obrir o trencar res, coordinar-se amb Mossos, SEM i policies, gestionar les fuites i el risc elèctric i utilitzar l'EPI adequat. Riscos específics: atropellament (aparcament estratègic, senyalització avançada, armilles), inestabilitat, fuites i incendi (línia preventiva, desconnectar les bateries), eines, talls (proteccions toves i dures, guants anticorts, ulleres o pantalla i mascareta FFP3), risc elèctric en híbrids i elèctrics (guants aïllants), factors ambientals, risc biològic i control emocional (ap. 5).

Claus per a l'examen

• Catalunya 2014-2023: mitjana d'uns 22.000 accidents amb víctimes l'any; el 2023 es va tancar amb 23.591.
• Muntants: per ordre alfabètic des del davant, en el sentit de la marxa (A, B, C, D).
• Laminat = parabrisa, es queda enganxat. Trempat = finestretes i lluneta, es fa miques. El capó i els parafangs no són estructurals.
• Balanceig: pivota cap als costats. Capcineig: endavant i endarrere. Guinyada: sobre un eix vertical.
• Seguretat primària (activa, evita), secundària (passiva, protegeix) i terciària (després: eCall).
• Autobusos: 4 m d'alçada, 2,55 m d'amplada (2,60 especials), de 13,5 a 18,75 m de llargada; autocar de 55 places, 18 t de MMA.
• ECE R66 (des del 1994): espai de supervivència en bolcada. Accessos de l'autobús: costat dret.
• Camió: elèctric sovint de 24 V amb bateries dobles; articulat = cap tractor + semiremolc.
• Tren: sense confirmació del centre de control ferroviari (circulació tallada i tracció desconnectada) no s'actua a la via.
• Vehicle A: amb víctimes. Vehicle B: sense víctimes. Físic 1: atrapat per les lesions; físic 2: per la ferralla.
• Alta energia: >30 km/h sense cinturó o >45 km/h amb cinturó, >7 m de desplaçament, precipitació >3 m.
• Torsió → espiroïdals; compressió → conminutes; flexió i extensió → transversals.
• Estabilització manual d'emergència: només víctima inconscient, mínim 4 bombers.
• Estabilització primària: mínima 3 punts, intermèdia 4, completa 5 (cinquè tascó als baixos del darrere).
• AGO: calenta (rescat), tèbia (mitjans; àrees d'eines, ferralla, relleu i SOS) i freda (aliens).

Vídeos recomanats

• El rescat dels accidentats de trànsit: com actuen els Bombers de la Generalitat
• 01 Estabilització manual emergència
• 02 Estabilització primària
• 11 Desmunt de sostre parcial endavant en ordre marxa + Desmunt de sostre total ordre marxa

← Tema 31 · Tema 33 →

📲 Comparteix-ho amb el teu grup de l'oposició: WhatsApp · Telegram · Copia l'enllaç