🪢 Tema 33: Rescat urbà: altura i ascensors

Generalitat de Catalunya · Cos de Bombers de la Generalitat · Bomber/a de primera de l'escala tècnica

🌐 Lee este tema en castellano

Resum

El rescat urbà és tota actuació per localitzar, accedir, estabilitzar i evacuar persones atrapades o en dificultat física o funcional dins d'un entorn construït (edificis, espais confinats, infraestructures urbanes) que no poden sortir sense ajuda externa. Bombers de la Generalitat distingeix tres grans tipologies, que sovint es combinen: intervencions en altura (cobertes, façanes, patis, amb mitjans manuals, cordes o vehicles especials com l'AEA), rescats en ascensors i altres salvaments urbans (persones sota mobles, caigudes en patis o pous, atrapaments lleus en espais confinats). Sempre cal buscar l'accés més fàcil, segur i ràpid, evitant accions innecessàriament destructives i valorant el risc-benefici (MAN.SVXX.000, ap. 1).

Marc normatiu del treball en altura. Bombers té un procediment específic elaborat a partir del Reial decret 2177/2004, i el criteri fonamental és que la seguretat no ha d'anar en contra de l'eficàcia: s'aplica amb flexibilitat, prioritzant el salvament. La Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals n'és la base i s'aplica als serveis d'emergència, excepte en catàstrofe o risc vital imminent; si no hi ha risc vital imminent, s'apliquen totes les mesures. El RD 486/1997 obliga a protegir les zones amb risc de caiguda des de més de 2 metres. El RD 1215/1997, modificat pel RD 2177/2004, regula els equips de treball (escales, bastides, línies de vida, anticaigudes) i defineix el treball temporal en altura com el que es fa a més de 2 metres amb risc de caiguda (ap. 2 i 2.1).

Cordes, nusos i politges. Les cordes estàtiques tenen molt poca elasticitat (rescat, descens i ascens controlat) i les dinàmiques absorbeixen impactes (escalada o possible caiguda); Bombers utilitza cordes amb les dues homologacions, semiestàtica i dinàmica simple. Les principals són de suspensió i tracció; les secundàries, de seguretat o línia de vida, sempre en sistemes redundants. Nusos: vuit simple (nus de topall perquè la corda no s'escapi del descensor o la politja), vuit resseguit o per sinus (ancorar la corda a l'arnès o a un punt fix), ballestrinca (connexions ràpides i ajustables) i Prusik i Machard (autobloquejants de seguretat). Politges simples (redirigeixen), amb bloqueig (eviten que la càrrega retrocedeixi) i polispasts (combinacions de politges fixes i mòbils que redueixen la força) (ap. 2.2.1 a 2.2.3).

Ancoratges. A la ciutat cal saber identificar, crear i verificar ancoratges de fortuna en elements fixos: pilars, bigues, xemeneies, baranes metàl·liques o suports d'instal·lacions, i també arbres o el mateix vehicle de bombers, sempre inspeccionant-los i reforçant-los si cal. L'SAS (sistema d'ancoratge de seguretat) té com a mínim dos punts d'ancoratge de total garantia per donar redundància; hi ha SAS simple, en línia, triangulat, de corda, amb vehicle i amb bomber (ap. 2.2.4 i 2.2.5).

Maniobres de rescat en altura: elements de retenció, ancorats a l'anella ventral de subjecció de l'arnès integrat al sobrepantaló per no entrar a la zona de perill; progressió tipus escalada, quan no es pot instal·lar una corda des de dalt; ràpel amb dispositiu de frenada, línia principal i segona corda de seguretat; ascens per corda fixa amb bloquejadors (puny), pedal i arnès; progressió amb MGO, dos mosquetons de gran obertura amb un sempre connectat; assegurament de la víctima amb llitera o triangle de salvament a dos punts independents; polispasts (el manual en mostra un de 6:1); rescat amb autoescala (a la cistella, amb llitera a la cistella o en mode grua lleugera: gruatge simple, gruatge complex, punt fix o salvament urgent amb triangle de rescat); escala de ganxos (dissenyada per penjar-se) o colissa (dissenyada per recolzar-se); i ràpel del bomber, en què un altre bomber fa de punt fix quan no hi ha cap ancoratge fiable i hi ha risc vital imminent (ap. 2.3).

Protecció individual contra caigudes: el sistema de retenció delimita l'espai per no entrar a la zona amb risc de caiguda (no està pensat per aturar una caiguda); el de suspensió subjecta l'usuari suspès i sempre es complementa amb un anticaigudes; i l'anticaigudes, independent del de progressió o suspensió, es connecta a l'anella «A» de l'arnès integral. L'anticaigudes no impedeix la caiguda lliure: l'atura limitant la força de xoc, per la qual cosa cal preveure l'«alçada lliure». Amb risc de caiguda cal estar ancorat a dos punts: progressió o suspensió més anticaigudes. Pautes: avaluar la situació, delimitar les zones de perill, revisar el material, ancorar-se sempre en posició exposada i fer un nus abans del final de la corda. Amb l'AEA: un bomber al control principal de la torreta, comunicació amb confirmació abans d'actuar, moure's pels trams amb el motor aturat i assegurat amb MGO i les mans lliures, eines en bosses penjades i anticaigudes en passar a la cistella si el pas no és segur (ap. 2.4).

Ascensors: són una de les intervencions més habituals; les causes més freqüents són avaries elèctriques o mecàniques, talls de subministrament, errors de control i usuaris amb crisis d'angoixa o risc mèdic. A Catalunya hi ha tres tipologies. Els electromecànics d'adherència (verticals o inclinats, com els funiculars) tenen un motor que acciona una politja que mou per adherència els cables de la cabina i el contrapès, amb la sala de màquines normalment a dalt, i poden ser amb reductor (geared) o sense (gearless); si marxa el llum, el fre del motor bloqueja la cabina. Els hidràulics mouen la cabina amb un pistó d'oli a pressió, en general no necessiten contrapès (algunes configuracions d'accionament indirecte en porten), són típics d'edificis baixos i tenen el motor i la bomba en un armari de planta baixa. Els sense sala de màquines porten un motor gearless dins del buit, normalment a dalt, amb el quadre a la planta superior o intermèdia. El limitador de velocitat actua sobre el fre de seguretat si la velocitat és excessiva (ap. 3 i 3.1).

Rescat i seguretat en ascensors. Adherència: anar a la sala de màquines, tallar el corrent, desbloquejar el fre i girar el volant fins que la cabina coincideixi amb una planta, coordinats amb qui és amb les víctimes. Hidràulic: localitzar el motor, comprovar que està fora de servei, tallar la tensió i activar la vàlvula de descàrrega manual perquè la cabina baixi lentament fins a la planta inferior; no es pot pujar la cabina sense la bomba. Sense sala de màquines: localitzar l'armari de control, tallar el corrent i utilitzar el desbloqueig automàtic. Pautes: identificar-ne el tipus, comprovar l'estat de les portes, la cabina, les guies i els cables, tallar sempre la tensió i activar com a mínim 2 de les 3 funcions de seguretat (obrir la porta de qualsevol planta, polsador d'emergència del fossat, polsador d'aturada sobre la cabina), bloquejar i senyalitzar, localitzar la cabina, utilitzar les claus de desbloqueig (només actuen amb la cabina a la planta o molt a prop), parlar amb els atrapats i, al final, deixar l'ascensor fora de servei fins que el revisi l'empresa de manteniment (ap. 3.2 i 3.3).

Claus per a l'examen

• Tres tipologies de rescat urbà: altura, ascensors i altres salvaments urbans.
• Procediment d'altura de Bombers basat en el RD 2177/2004; la seguretat no ha d'anar contra l'eficàcia.
• Llei 31/1995: s'aplica excepte en catàstrofe o risc vital imminent.
• RD 486/1997 i RD 1215/1997 (modificat pel 2177/2004): risc de caiguda a més de 2 m.
• Cordes de Bombers: doble homologació, semiestàtica i dinàmica simple.
• Vuit simple = tope; vuit resseguit = ancorar a l'arnès o a un punt fix; Prusik i Machard = autobloquejants.
• SAS: mínim dos punts d'ancoratge de total garantia.
• MGO: dos mosquetons de gran obertura, sempre un de connectat.
• Escala de ganxos: es penja. Escala colissa: es recolza.
• Retenció: no deixa arribar a la vora. Suspensió: sempre amb anticaigudes. Anticaigudes: anella «A», cal preveure l'alçada lliure.
• Amb risc de caiguda, ancorat a dos punts; nus abans del final de la corda.
• Adherència: tallar el corrent, deixar anar el fre i girar el volant a la sala de màquines.
• Hidràulic: en general sense contrapès; vàlvula de descàrrega manual, la cabina només baixa fins a la planta inferior.
• Sense sala de màquines: motor gearless al buit; armari de control i desbloqueig automàtic.
• Abans del rescat, activar almenys 2 de les 3 funcions de tall; en acabar, ascensor fora de servei.

Vídeos recomanats

• Rescat ascensor electromecànic cabina entre plantes
• Singularitats ascensors hidràulics
• Rescat ascensor electrom SCM cabina planta
• Rescat grua lleugera Metz

← Tema 32 · Tema 34 →

📲 Comparteix-ho amb el teu grup de l'oposició: WhatsApp · Telegram · Copia l'enllaç