⛰️ Tema 31: Salvament en el medi natural terrestre

Generalitat de Catalunya · Cos de Bombers de la Generalitat · Bomber/a de primera de l'escala tècnica

🌐 Lee este tema en castellano

Resum

El salvament en el medi natural terrestre abasta totes les recerques, rescats, assistències i evacuacions de persones en perill, ferides o en dificultats fora de l'àmbit urbà i del medi aquàtic: muntanyes, cingleres, tarteres, barrancs, coves, zones nevades, però també boscos, zones rurals, camins forestals o qualsevol terreny no urbanitzat de difícil accés. Combina tècniques de progressió en terreny difícil amb primers auxilis, orientació, comunicació i treball en equip, i sovint es fa amb mal temps, poca visibilitat, risc de caiguda, accessos llargs i pocs mitjans (MAN.SVMN.000, ap. 1.1).

Marc legal: a Catalunya el rescat de muntanya correspon al Cos de Bombers de la Generalitat, segons la Llei 5/1994, reguladora dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, i els plans especials de nevades (NEUCAT) i allaus (ALLAUCAT) quan afecten zones de muntanya. La coordinació amb el SEM, els Agents Rurals, els Mossos o les policies locals es regula amb plans i protocols conjunts de Protecció Civil. El dispositiu és esglaonat: la Sala de Control Territorial (SCT) rep l'avís, activa els recursos territorials i demana els especials a la Sala Central de Bombers (SCB); Bombers assumeix el comandament operatiu al lloc; els equips solen ser del GRAE juntament amb el GEM (Grup d'Emergències Mèdiques), que medicalitza l'assistència, reforçats per parcs propers, helicòpter, drons, unitats canines o logística. En zones de difícil accés l'helicòpter de Bombers sol ser el primer a arribar i valorar (ap. 1.2 i 1.3).

El GRAE (Grup de Recolzament d'Actuacions Especials) va néixer el 1997 de la fusió del Grup de Rescat de Muntanya (GRM) i el Grup de Rescat i Salvaments Subaquàtics (GRS). Localitza i rescata persones a la muntanya, la neu, coves o aigües interiors, participa en recerques, fa evacuacions amb mitjans aeris o tècnics especials i assessora comandaments i sala. El GRAE muntanya té seus a Cerdanyola, Olot, la Seu d'Urgell i Valls i treballa molt lligat al servei d'helicòpters; el GRAE subaquàtic té la seu a Cerdanyola. El GRCR (Grup caní de recerca) va néixer el 2007 i es va consolidar el 2022 amb dues seus fixes, Lleida i Vic; és clau en recerques en grans àrees, estructures col·lapsades, allaus i esllavissades (ap. 1.4 i 1.5).

El medi condiciona la intervenció per tres vies. Orografia: desnivells i pendents inestables, cingleres, barrancs i carenes que obliguen a buscar rutes alternatives o una aproximació aèria, terreny trencat o amb vegetació densa i zones sense accés rodat, a més d'una cobertura baixa de TETRA, telefonia i dades. Meteorologia: boira densa (redueix dràsticament la visibilitat i l'ús de mitjans aeris), pluja intensa, calamarsa, neu i gel, vent fort (pot impedir operar amb helicòpter) i calor extrema; cal consultar la previsió abans i durant, adaptar l'equip i estar preparats per a una retirada tàctica. Accés: pistes forestals, aproximació a peu, helicòpter (condicionat per la meteo, la disponibilitat, l'orto/ocàs, la visibilitat i una zona segura per a estacionari o aterratge) o mitjans especials com quad, moto de neu o animals de càrrega. Convé definir diverses opcions d'accés i vies d'escapament (ap. 2.1).

Hi ha quatre grans tipus d'actuació. Rescats: extreure i assistir persones ferides, atrapades o en risc; poden ser accessibles a peu o amb vehicle (persona localitzada a prop de camins, ho resolen unitats bàsiques), en parets i cingleres, en barrancs i rius de muntanya, en coves o en neu i gel (amb DVA, sondes, pales i gossos). Evacuacions: treure persones d'una zona amb risc abans de l'emergència o quan el perill és imminent; segons el nombre (una persona, grups petits, col·lectius) o segons el mitjà (autònoma o assistida, llitera, vehicle terrestre, helicòpter), i es poden combinar. Guiatges i acompanyaments: la persona està il·lesa i contacta amb Bombers; en el guiatge se la dirigeix a distància i en l'acompanyament hi va una dotació. Recerques: persones desaparegudes amb les quals no es pot establir comunicació (ap. 2.2).

Valoració. En rebre l'avís cal obtenir-ne la màxima informació: ubicació aproximada, nombre i estat de les víctimes, mecanisme de l'accident, mitjà de comunicació amb la víctima o l'alertant, previsió meteorològica immediata i horari i accessibilitat (llum diürna). Després es fa un reconeixement dinàmic (observació des de punts elevats o mitjans aeris, mapes i GPS, gent que coneix el terreny, un interlocutor proper a la persona perduda) i una avaluació contínua de riscos: terreny, meteorologia, exposició, temps i llum disponible, i fatiga de l'equip. Sempre amb una ruta alternativa, un pla B, per a l'accés i l'evacuació (ap. 3).

Maniobres de rescat: progressió en terreny difícil (bastons, grampons, raquetes, esquís) i maniobres amb cordes: ancoratges naturals (arbres, blocs de roca) o artificials (pitons, parabolts, spits, friends, tascons); ràpel amb dispositiu de frenada, línia principal i, si escau, de seguretat; ascens tipus escalada, quan no es pot instal·lar una corda des de dalt; ascens per corda fixa amb bloquejadors (puny), pedal i arnès; tirolina (cordes tensades entre dos punts elevats per salvar rius o barrancs); assegurament de la víctima; polispasts, que multipliquen la força; i passamans, cordes entre dos punts fixos a les quals l'equip s'assegura amb mosquetons i bagues. L'assistència inclou la valoració primària (consciència, via aèria, respiració, circulació, hemorràgies) i la immobilització amb collarí, fèrules o matalàs de buit, el transport manual en terreny irregular i l'evacuació aèria: preparar la víctima amb llitera o triangle d'evacuació, senyalitzar el punt d'extracció i comunicar-se amb la tripulació (ap. 4).

Recerques. L'extensiva és la manera habitual de començar: batuda ràpida i àmplia per vies transitables, poc personal, gran cobertura. La intensiva per línies naturals revisa a peu els marges de camins, rieres o barrancs amb la hipòtesi de persona estàtica: més personal, velocitat alta i molt eficaç de nit. La intensiva per sectors escombra el sector amb persones en línia, separades regularment i amb els extrems marcats amb cintes: molt personal, velocitat baixa i minuciositat molt alta. La de punts probables revisa masies, cases de colònies o punts habituals de fuga. La de contenció tanca un perímetre i avança cap a dins; s'utilitza quan es pot desplegar molt personal en poc temps, com amb infants petits. L'helicòpter rastreja àrees obertes, sobretot de dia; els drons porten càmeres òptiques i tèrmiques i poden treballar de nit. El GRCR busca per rastreig (necessita una mostra d'olor i preservar l'últim punt d'albirament) o per venteig (olor dispersa a l'aire; la zona ha de quedar tan lliure de persones com sigui possible) (ap. 5).

Organització i seguretat. Primer s'estableix i es protegeix l'Últim Punt d'Albirament (UPA) per no contaminar el rastre; el Centre de Comandament se situa a prop de la zona de recerca però allunyat de l'UPA i centralitza la coordinació, la informació i el registre. L'àrea es defineix a partir de l'UPA, amb sectors prioritaris en cercles concèntrics, eixos de mobilitat o zones d'interès; cada equip rep un sector amb instruccions de metodologia, marcatge, comunicació i retorn d'informació, i tot es registra al centre de comandament. En seguretat: zonificació (freda o segura, tèbia o d'activitat, calenta o d'alt risc), ancoratges sòlids i redundants, cordes de treball i de seguretat separades, estar ancorat sempre que s'estigui en posició exposada, revisar el material, controlar la fatiga amb torns, pauses, hidratació i alimentació, i tenir un protocol d'evacuació del mateix equip (ap. 6 i 7).

Claus per a l'examen

• Marc legal: Llei 5/1994 (serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments) i plans NEUCAT i ALLAUCAT.
• La SCT rep l'avís i demana els recursos especials a la SCB; Bombers assumeix el comandament al lloc.
• GRAE: neix el 1997 de la fusió del GRM i el GRS. GRAE muntanya: Cerdanyola, Olot, la Seu d'Urgell i Valls.
• GEM (Grup d'Emergències Mèdiques): medicalitza l'assistència juntament amb el GRAE.
• GRCR: neix el 2007; des del 2022, seus fixes a Lleida i Vic.
• Quatre tipus d'actuació: rescats, evacuacions, guiatges i acompanyaments, i recerques.
• Guiatge = a distància; acompanyament = hi va una dotació. En la recerca no hi ha comunicació amb la persona.
• DVA = Dispositiu de Víctimes d'Allaus (amb sondes, pales i gossos).
• Ascens per corda fixa: bloquejadors (puny), pedal i arnès. Escalada: quan no es pot posar la corda des de dalt.
• Extensiva: manera habitual de començar, poc personal. Per sectors: molt personal, lenta i molt minuciosa.
• Contenció: molt personal en poc temps, típic amb infants petits.
• Gos per rastreig: mostra d'olor i UPA sense contaminar. Per venteig: zona lliure de persones.
• Centre de Comandament: a prop de la zona de recerca, però lluny de l'UPA.
• Zones: freda (segura), tèbia (activitat), calenta (alt risc). Sempre pla B d'accés i evacuació.

Vídeos recomanats

• El GRAE de Muntanya
• Què és un gruatge o estacionari? - Els rescats del Grup d'Actuacions Especials (GRAE)
• El Grup Caní de Recerca (GRCR)
• L'Helicòpter de rescat

← Tema 30 · Tema 32 →

📲 Comparteix-ho amb el teu grup de l'oposició: WhatsApp · Telegram · Copia l'enllaç