🏚️ Tema 30: Estructures col·lapsades
Generalitat de Catalunya · Cos de Bombers de la Generalitat · Bomber/a de primera de l'escala tècnica
🚒 Estudia el tema 30 i fes-ne el testEpígraf oficial
Intervenció bàsica en estructures col·lapsades. Introducció a la intervenció en estructures col·lapsades: evolució històrica de les operacions de rescat en terratrèmols i marc internacional d'actuació. Coneixement dels equips especialitzats: GREC, INSARAG i unitats USAR. Valoració inicial del col·lapse estructural: identificació dels diferents tipus de col·lapse (total, parcial i secundari) i riscos associats. Maniobres bàsiques d'intervenció: recerca física, recerca instrumentalitzada i recerca canina. Fonaments dels apuntalaments: verticals, horitzontals i inclinats com a mesura de seguretat i estabilització. Sistemes de senyalització operativa. Mesures de seguretat: emplaçament de vehicles, protecció de la població afectada, ús d'EPI, aplicació del protocol LACES, comunicació operativa i identificació dels riscos específics en escenaris d'estructures col·lapsades.
Resum
El manual busca que el bomber actuï amb seguretat i coordinació en esfondraments d'edificis, esllavissades o col·lapses per incendis, explosions o fenòmens naturals, de manera compatible amb els estàndards internacionals (INSARAG, USAR). Posa com a exemple l'esfondrament de Badalona del 2024, que va activar el PROCICAT. Història: als anys vuitanta els equips de rescat arribaven als terratrèmols pel seu compte, sense coordinació ni protocols, i això provocava duplicació d'esforços, conflictes logístics, barreres idiomàtiques i una càrrega afegida per al país afectat. Després del terratrèmol de Ciutat de Mèxic (1985) i el d'Armènia (1988), es va crear sota el paraigua de les Nacions Unides el Grup Assessor Internacional de Recerca i Rescat (INSARAG), que des dels anys 90 fixa guies i estàndards. Els equips certificats són autònoms (no depenen de recursos locals), comparteixen protocols, es coordinen a través de l'OSOCC (On-Site Operations Coordination Centre), liderat per l'ONU, i es classifiquen en lleugers, mitjans i pesants. A Haití (2010) hi van treballar més de 40 equips USAR coordinats per INSARAG.
Equips especialitzats. El GREC (Grup de Recolzament en Estructures Col·lapsades) es va constituir oficialment el 2021 com a subàmbit de la guàrdia de suport de Bombers de la Generalitat: bombers amb titulacions tècniques que assessoren el comandament, a distància o presencialment, en patologies, afectacions i col·lapses estructurals i en estructures afectades per incendis. Ha intervingut a la nau incendiada i col·lapsada de Badalona (2020), a la urbanització afectada per l'incendi del Pont de Vilomara (2022) i a Armènia per inundacions dins del Mecanisme Europeu de Protecció Civil (2024); el 2025 va començar la seva certificació com a equip STRAC per a aquest mecanisme. INSARAG és una xarxa de les Nacions Unides que estableix protocols i guies per als equips USAR, millora la interoperabilitat, valida equips mitjançant una classificació internacional i promou un sistema modular, escalable i autosuficient; els seus principis serveixen també a escala nacional. Els equips USAR (Urban Search and Rescue) busquen i rescaten en entorns urbans col·lapsats; a Catalunya els formen unitats de Bombers, grups de la UME, serveis municipals i equips de suport amb gossos i personal mèdic.
Un col·lapse estructural és la fallada sobtada o progressiva d'una construcció quan un element estructural (forjat, mur, pilar, coberta) supera el seu límit resistent o elàstic i deixa de ser portant. Les causes poden ser humanes (reformes mal fetes, manca de manteniment, incendis, explosions) o naturals (terratrèmols, pluges, nevades, esllavissades, vent). Bombers en distingeix tres tipus. Total: afecta tota l'estructura principal, deixa un escenari caòtic de runa amb una probabilitat alta d'atrapament, pot ser sobtat o diferit i obliga a preveure sempre col·lapses secundaris. Parcial: només cedeix una part (mur, coberta, forjat) i la resta sembla estable; és molt freqüent, pot passar desapercebut en la primera valoració i per això és especialment perillós, amb un risc alt de col·lapse secundari. Secundari: es produeix després d'un primer col·lapse per la inestabilitat que queda, de manera sobtada; és especialment habitual en edificis antics amb murs de càrrega i bigues de fusta, i n'avisen la caiguda de pols, els sorolls secs, els moviments de runa i els canvis en les esquerdes.
Abans d'intervenir es fa una valoració tècnica inicial per decidir si és segur accedir-hi, identificar riscos immediats, planificar punts d'entrada, rutes i zones d'evacuació i localitzar possibles refugis. La recerca física és la primera fase: es basa exclusivament en els sentits del bomber (vista i oïda), sense equip especialitzat, i és molt eficaç en els primers minuts per trobar víctimes en superfície o parcialment atrapades. Segueix patrons com l'avanç en línia, els cercles concèntrics o les habitacions múltiples, i exigeix màxim silenci, pocs intervinents a la zona calenta, no moure runa sense necessitat i vigilar els col·lapses secundaris. Inclou la crida i escolta: s'atura tota l'activitat, es fa silenci absolut, es llança una crida breu i clara («Hi ha algú? Si em sents, pica o crida»), s'espera uns segons escoltant i es repeteix tantes vegades com calgui.
La recerca instrumentalitzada es fa després de la física, amb silenci i estabilitat. Els geòfons detecten vibracions o sorolls de les víctimes (cops, moviments) i necessiten un entorn sense sorolls externs, de manera que els equips es retiren del perímetre immediat i s'atura tota l'activitat. Les càmeres s'introdueixen per forats o esquerdes per veure la víctima, la seva posició i el seu estat, cosa que ajuda a planificar l'extracció o un apuntalament de fortuna. La recerca canina aprofita l'olfacte de gossos ensinistrats que segueixen l'olor humana; el venteig és la maniobra del gos que rastreja l'aire buscant partícules d'olor corporal, arran de superfície o des de punts elevats com finestres, balcons o teulades. Mentre treballa el gos cal aturar l'activitat, retirar els equips de la zona calenta i coordinar-se amb el guia caní.
Els apuntalaments són estructures provisionals que asseguren elements inestables per protegir els equips i evitar nous esfondraments. Criteris de Bombers: la distància entre puntals no pot superar 1 metre; un puntal resisteix com a màxim 1.000 kg; el conjunt ha de quedar alineat i ben fixat al sotapont i al jaç de taulons, amb tascons si cal; s'eviten les vibracions i els puntals entren en càrrega de manera uniforme; no s'intenta tornar l'element danyat a la seva posició; es manté una via d'escapament lliure; a la zona s'hi està el temps i el personal imprescindibles; i tot ha de crear un pla de descàrrega estable. Segons la direcció de la càrrega hi ha tres grups. Verticals: els més habituals, sostenen forjats, sostres o bigues i es componen de sotapont, puntals metàl·lics o de fusta regulables i jaç de taulons a la base. Horitzontals: treballen en empenta lateral per estabilitzar murs que poden caure cap enfora, reforçar rases i excavacions (amb apuntalaments successius a mesura que s'aprofundeix) i assegurar mitgeres. Inclinats o obliqus: tornapuntes amb ancoratges ferms a dalt i a baix i tascons, treballant a tracció i compressió diagonal, amb un angle amb el terra de 45º a 60º.
Senyalització amb simbologia internacional. De seguretat: amb pintura, cintes o sticks lluminosos es marca en vermell el perill, en verd les rutes transitables i amb una X la prohibició de pas. De víctimes: una V gran d'uns 50 cm indica una víctima potencial, viva o morta, encara sense confirmar; a sota s'anota «L - n» (víctimes vives confirmades) i «D - n» (mortes confirmades), i el marcatge s'actualitza ratllant la línia i escrivint la xifra nova (de «L - 2» a «L - 1» en rescatar-ne una). Quan totes les línies L i D estan ratllades, la zona queda revisada, sense víctimes ni indicis: «Clear». Les zones perilloses s'abalisen amb cordes, tanques o cintes reflectants, i dins de la zona calenta s'utilitzen senyals acústics (xiulet, sirena, martell): 3 tocs curts, evacuació immediata per perill imminent; 1 toc llarg, aturada de totes les operacions mantenint posicions; 1 llarg + 1 curt, es reprenen les operacions; tocs curts repetits, auxili.
Mesures de seguretat: els vehicles es col·loquen, com a norma general, a una distància mínima de dues edificacions no afectades i, en carrers amb pendent, per sobre de l'edifici afectat. Cal controlar els accessos amb registre de presència, identificar riscos (gas, incendi, col·lapse secundari, tòxics, aigües residuals, terreny inestable, electricitat), posar-hi una guaita amb senyals acústics i contacte amb el comandament, i un equip SOS dedicat només a rescatar els mateixos intervinents. Per a la població: perímetre de seguretat, desallotjament preventiu d'edificis adjacents (efecte dòmino), control de la circulació i atenció psicosocial (com en l'explosió de Torroella de Montgrí, 2021). EPI: casc amb visera i llanterna, ulleres, guants, roba ignífuga, mascareta FFP3 per la pols i ERA si hi ha amiant o partícules tòxiques, i botes amb puntera i sola antiperforació. Protocol LACES: Look (guaita), Ancoratge (punt d'entrada controlat on es registra qui entra), Comunicacions, Escapament (rutes d'evacuació) i Seguretat (zones de refugi). Riscos específics: col·lapse secundari per vibracions o pluja, caigudes a diferent nivell (línies de vida i arnesos), atmosferes tòxiques (CO, CO2, metà, amiant: mesurar abans d'entrar i utilitzar ERA), electrocució, fuites i acumulació d'aigua i incendis latents (detecció tèrmica prèvia i línies preparades).
Claus per a l'examen
- Mèxic 1985 i Armènia 1988 van portar a crear INSARAG, sota les Nacions Unides.
- Equips INSARAG: autònoms, coordinats a l'OSOCC (ONU), en tres categories: lleugers, mitjans i pesants.
- GREC: constituït oficialment el 2021, subàmbit de la guàrdia de suport; el 2025, certificació STRAC per al Mecanisme Europeu.
- Tres tipus de col·lapse: total, parcial (molt freqüent i pot passar desapercebut) i secundari (edificis antics amb murs de càrrega i bigues de fusta).
- Signes de col·lapse secundari: caiguda de pols, sorolls secs, moviments de runa i canvis en les esquerdes.
- Recerca física: només vista i oïda; patrons en línia, cercles concèntrics i habitacions múltiples.
- Crida i escolta: aturar, silenci, cridar, esperar uns segons escoltant i repetir.
- Geòfons: vibracions i sorolls, necessiten silenci. Venteig: el gos rastreja l'aire.
- Puntals: separació màxima 1 m i resistència màxima 1.000 kg. No tornar l'element a la seva posició.
- Vertical: sotapont + puntals + jaç de taulons. Horitzontal: empenta lateral. Inclinat: 45-60º.
- Senyalització: vermell perill, verd ruta, X prohibit. V d'uns 50 cm = víctima potencial; L vives, D mortes; tot ratllat = «Clear».
- Tocs: 3 curts evacuació; 1 llarg aturada; 1 llarg + 1 curt reprendre; curts repetits auxili.
- Vehicles: a dues edificacions no afectades com a mínim i, en pendent, per sobre.
- LACES: Look (guaita), Ancoratge, Comunicacions, Escapament, Seguretat (refugi).
- EPI: FFP3 per la pols; ERA si hi ha amiant o partícules tòxiques; botes amb sola antiperforació.
💡 Truc
Pensa en la seqüència d'un rescat: primer BUSQUES amb el que tens (ulls i orelles, crida i escolta), després amb MÀQUINES (geòfon i càmera) i després amb el GOS (venteig); tots demanen silenci. Per als tocs, compta com un semàfor: 3 curts = fora!; 1 llarg = quiets; llarg + curt = continuem. I l'apuntalament, «1-1-45»: 1 metre entre puntals, 1.000 kg per puntal i els inclinats de 45º a 60º.
Vídeos recomanats
- Grup d'estructures i col·lapses (GREC)
- Grup d'Estructures Col·lapsades de @bomberscatalunya
- TÉCNICA DE APUNTALAMIENTO VERTICAL. BOMBEROS
- marcaje insarag
⭐ Explicació completa del tema 30 (Premium)
A més del resum, aquest tema té una explicació completa de 20.265 paraules, escrita sobre Bombers de la Generalitat, MAN.SVES.000 Intervenció bàsica en estructures col·lapsades, v1 (redacció de l'01/02/2026), guia d'estudi de la convocatòria 81/26, amb 10 casos pràctics resolts i 20 preguntes d'examen comentades opció per opció. No és un resum més llarg: desenvolupa el tema sencer, amb taules, esquemes i avisos dels paranys d'examen.
Què explica, apartat per apartat
- Abans de començar: què estudiaràs i com
- 1. Per a què serveix el manual i com va néixer el rescat internacional coordinat
- 2. Els equips especialitzats: GREC, INSARAG i USAR
- 3. Valorar el col·lapse: què és, per què passa i els seus tres tipus
- 4. Abans d'entrar i els primers minuts: valoració inicial, recerca física i crida i escolta
- 5. Buscar més endins: recerca instrumentalitzada i recerca canina
- 6. Apuntalar (I): per a què serveix, els criteris de Bombers i l'apuntalament vertical
- 7. Apuntalar (II): apuntalaments horitzontals i inclinats
- 8. Senyalitzar l'escenari: marques de seguretat, abalisament i marcatge de víctimes
- 9. Arribar i organitzar l'escenari: vehicles, criteris de seguretat i població afectada
- 10. Protegir-se i entendre's: EPI, protocol LACES i senyals acústics
- 11. Els riscos específics d'una estructura col·lapsada
- Repàs final en cinc quadres
📲 Comparteix-ho amb el teu grup de l'oposició: WhatsApp · Telegram · Copia l'enllaç