🏷️ Tema 29: Incidents de múltiples víctimes i triatge START

Generalitat de Catalunya · Cos de Bombers de la Generalitat · Bomber/a de primera de l'escala tècnica

🌐 Lee este tema en castellano

Resum

Un incident de múltiples víctimes (IMV) és una emergència que desborda la capacitat assistencial local: les necessitats sanitàries superen els recursos disponibles (ambulàncies, lliteres, sanitaris, bombers, policies) per atendre-les en un temps útil. No depèn només del nombre de víctimes, sinó de la relació entre víctimes i recursos. Com a referència, el Protocol d'Atenció a les Persones davant d'Emergències Greus a Catalunya (APCAT) considera IMV un incident amb, com a mínim, 6 o més víctimes greus o mortals, o 10 o més víctimes que requereixen trasllat hospitalari, reals o potencials. Té quatre característiques: moltes víctimes i afectats, un entorn geogràfic limitat (no és una catàstrofe regional), estructures socials i assistencials en normalitat (no hi ha guerra ni col·lapse general) i un risc inicial descontrolat o mal definit.

Rellevància operativa: els bombers garanteixen la seguretat estructural i operativa de l'escenari, fan la valoració inicial i activen el procediment, lideren la cèl·lula d'avaluació quan hi ha risc per als intervinents, estableixen la zonificació en zona calenta, tèbia i freda (excepte en casos d'il·lícit penal) i decideixen on s'ubica el Centre de Comandament Avançat (CCA). L'objectiu no és salvar cada víctima per separat, sinó obtenir el màxim benefici per al màxim nombre de persones: prioritzar qui rep assistència i quan, classificar per gravetat, aplicar maniobres salvadores només quan calen i no comprometre recursos on no hi ha benefici real. Repartiment de papers: Bombers és l'operatiu de referència en la majoria d'escenaris accidentals; el SEM lidera l'atenció sanitària i l'evacuació; Mossos d'Esquadra o policies locals assumeixen la seguretat, el control d'accessos i, en casos penals, el comandament operatiu.

Segons la causa, el manual distingeix cinc tipus amb exemples reals: a) accidents en mitjans de transport col·lectiu (l'autocar de la C-32 a Pineda de Mar, juliol de 2024, amb 55 ocupants); b) emergències en àrees de pública concurrència i via pública (l'allau humana del Madrid Arena el 2012, amb cinc joves mortes); c) emergències estructurals i tecnològiques (incendi de la nau industrial de Badalona, 2020); d) catàstrofes naturals amb afectació humana directa en un punt localitzat (inundacions del riu Francolí, 2019); i e) incidents intencionats amb finalitat delictiva o terrorista, d'il·lícit penal (Rambla de Barcelona 2017, París 2015), en què la policia lidera i Bombers actua en suport quan l'escenari és segur. Altres consideracions: la franja horària i la meteorologia, el perfil de les víctimes (infants, gent gran, mobilitat reduïda), la possibilitat de més d'un escenari actiu i l'impacte emocional, social i mediàtic.

El triatge és la classificació ràpida de les víctimes segons el seu estat i les seves necessitats per donar el màxim benefici al màxim nombre. El poden fer sanitaris o no sanitaris que coneguin el mètode, i els bombers, com a primeres unitats, poden encarregar-se del triatge bàsic. El mètode START (Simple Triage And Rapid Treatment) és ràpid i senzill: com a màxim 1 minut per víctima, no valora lesions sinó funcions vitals (respiració, circulació i estat mental), només permet dues maniobres salvadores (obrir la via aèria i controlar una hemorràgia externa greu), en cas de dubte s'assigna el color de prioritat superior i les víctimes s'etiqueten amb cintes o targetes del color corresponent. El manual cita també altres mètodes: funcionals (START, CareFlight), basats en lesions (TSI, RTS, més precisos però lents, propis de l'hospital o del triatge avançat) i mixtos (SALT); a Catalunya s'utilitza principalment l'START.

Els passos de l'START: 1) Camina? Si camina, VERD (prioritat 3) i se l'adreça a un punt segur. 2) Respira? Si no, s'obre la via aèria: si continua sense respirar, NEGRE (prioritat 4); si respira, VERMELL (prioritat 1). Si respira espontàniament, més de 30 rpm és VERMELL i menys de 30 passa al pas següent. 3) Perfusió: sense pols radial, VERMELL (avui s'aconsella el pols radial en lloc de l'ompliment capil·lar perquè és més objectiu i menys influït per les condicions externes). 4) Estat mental: si no segueix ordres senzilles o està confosa, VERMELL; si les segueix, GROC (prioritat 2). Vermell són víctimes crítiques que sobreviuen si reben assistència immediata; groc, greus que poden esperar un temps limitat; verd, lesions lleus; negre, sense signes vitals o amb lesions incompatibles amb la vida. L'etiquetatge es fa amb cintes al canell, al turmell o en una zona visible, o amb targetes que poden portar l'hora i el lloc del triatge, els signes vitals, el nom, el sexe i l'edat i les maniobres fetes.

Quan les víctimes arriben a l'Àrea Sanitària es pot fer el triatge avançat o sistema META, responsabilitat del personal mèdic, que afina la classificació inicial per decidir l'estabilització mèdica immediata, l'assignació de recursos i l'ordre i la destinació de l'evacuació; a diferència de l'START, té en compte diagnòstics, valoracions detallades i necessitats terapèutiques. Organització: el primer operatiu que arriba (Bombers, SEM, Mossos o policia local) valora la situació i, si percep una desproporció clara entre víctimes i mitjans, activa el protocol APCAT (el criteri és operatiu, no matemàtic). Es constitueix la cèl·lula d'avaluació amb un representant del SEM, un de Bombers i un de Mossos (o de la policia local): valora l'escenari, defineix el pla d'acció i les prioritats, fixa criteris de seguretat i prepara el CCA; actua només en la fase inicial i després la rellevan els comandaments naturals al CCA.

El comandament operatiu recau en Mossos d'Esquadra quan hi ha presumpte il·lícit penal i risc afegit per als operatius (atemptats, tirotejos, agressors actius), i en Bombers en la resta d'IMV amb risc (trànsit, incendis, esfondraments, meteorologia, tecnològics); el comandament operatiu no és el lideratge total, sinó part d'un comandament integrat. Zonificació: el primer cercle de seguretat de Mossos engloba la zona calenta i la tèbia de Bombers, amb accés molt restringit; el segon cercle equival a la zona freda, on hi ha l'Àrea Sanitària, el CCA i la logística. L'Àrea Sanitària, ja en zona freda, la gestiona el SEM (amb suport logístic de Bombers per muntar-la i protegir-la) i ha d'estar senyalitzada i tenir una única entrada i sortida controlada. El CCA és la continuació natural de la cèl·lula, amb els caps de Bombers, SEM, Mossos, policies locals i Protecció Civil. L'evacuació va primer als vermells, després als grocs i, si cal, als verds, repartint les víctimes entre hospitals comarcals, de referència i d'alta tecnologia per no col·lapsar-ne cap; ho decideix el SEM. La filiació de ferits, il·lesos i morts recau sobretot en policies i SEM, amb ajuda de Bombers al principi.

Seguretat: la primera tasca és avaluar el risc de manera visual, ràpida i rigorosa (riscos actius, accessibilitat i estabilitat, indicis d'il·lícit penal, si cal esperar reforços) i revisar-lo durant tota la intervenció. Cal controlar el perill que ha causat l'IMV: identificar-ne l'origen, assignar responsabilitats (Mossos si hi ha delicte, Bombers en la resta) i neutralitzar-lo o aïllar-lo. Amb sospita d'il·lícit penal, la policia assegura el perímetre, busca explosius secundaris i preserva les proves, i Bombers només entra al primer cercle amb autorització expressa. Si l'origen és ambiental, estructural o tecnològic, el controla Bombers: tancar fuites, extingir, estabilitzar estructures i mesurar gasos. A la zona calenta s'entra amb l'EPI complet (equip d'intervenció estructural, casc, guants, ulleres, mascareta, ERA si hi ha ambient tòxic, asfixiant o fums, i comunicacions), aplicant pautes NRBQ si hi ha contaminació. Per prevenir el desgast físic i emocional: relleus i descans, suport psicològic, espais de descompressió al final i informació clara.

Claus per a l'examen

• IMV = emergència que desborda la capacitat assistencial local; compta la relació víctimes-recursos, no només el nombre.
• APCAT: IMV amb 6 o més víctimes greus o mortals, o 10 o més que requereixen trasllat hospitalari.
• Objectiu: el màxim benefici per al màxim nombre de persones.
• START = Simple Triage And Rapid Treatment; màxim 1 minut per víctima.
• Només dues maniobres en l'START: obrir la via aèria i controlar una hemorràgia externa greu.
• En cas de dubte, el color de prioritat superior.
• Camina: verd (P3). No respira després d'obrir la via aèria: negre (P4). Respira en obrir-la: vermell (P1).
• Més de 30 rpm, sense pols radial o no obeeix ordres: vermell. Obeeix: groc (P2).
• META: triatge avançat del personal mèdic a l'Àrea Sanitària.
• Cèl·lula d'avaluació: SEM + Bombers + Mossos (o policia local); només en la fase inicial.
• Comandament operatiu: Mossos si hi ha il·lícit penal amb risc; Bombers en la resta.
• Primer cercle de Mossos = zona calenta + tèbia; segon cercle = zona freda.
• Àrea Sanitària: zona freda, la gestiona el SEM, una única entrada i sortida.
• Bombers decideix la ubicació del CCA; el SEM decideix la distribució hospitalària.
• Evacuació: vermells, grocs i, si cal, verds. Filiació: policies i SEM.

Vídeos recomanats

• Prova d'oficis bombers: Triatge S.T.A.R.T
• 02 MASTER FINAL Triatge Start
• TRIAGE - START

← Tema 28 · Tema 30 →

📲 Comparteix-ho amb el teu grup de l'oposició: WhatsApp · Telegram · Copia l'enllaç