🩺 Tema 28: Assistència sanitària
Generalitat de Catalunya · Cos de Bombers de la Generalitat · Bomber/a de primera de l'escala tècnica
🚒 Estudia el tema 28 i fes-ne el testEpígraf oficial
Intervenció bàsica en assistència sanitària. Marc general de l'assistència sanitària en emergències: sistema a Catalunya, cadena assistencial, paper dels Bombers i principis bàsics d'actuació. Valoració de la víctima: primera impressió, valoració primària XABCDE, valoració secundària i identificació de TCE. Maniobres bàsiques d'assistència sanitària: control d'hemorràgies, via aèria, OVACE, ventilació i oxigenoteràpia, RCP amb i sense DEA, posició lateral de seguretat, constants vitals, tractament inicial de lesions, mobilització, immobilització i transport. Seguretat en l'assistència sanitària: autoprotecció, protecció de la víctima, organització de l'escenari, risc biològic i comunicació operativa.
Resum
L'assistència sanitària en emergències és l'atenció immediata a una persona en situació crítica per preservar-ne la vida, estabilitzar-ne les funcions vitals i lliurar-la amb seguretat a l'atenció definitiva. Bombers la presta a la zona calenta de l'incident, quan arriba abans que el SEM o quan es demana suport al SEM, i és clau allà on als sanitaris els costa arribar (muntanya, aigua, incendis, trànsit, múltiples víctimes). No substitueix el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que és qui organitza la resposta extrahospitalària a tot el territori: Bombers detecta, estabilitza i dona suport vital bàsic (SVB) fins que arriben els sanitaris. La seva base legal és la Llei 5/1994 (serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments), la carta de serveis, els plans de protecció civil (PROCICAT, INFOCAT...) i els protocols de coordinació SEM-Bombers. Hi ha unitats d'enllaç com el GRAE o el GROS Índia (unitat mixta d'un bomber i un infermer).
La cadena assistencial té quatre peces: testimonis o primers intervinents (avisen el 112 i, si en saben, comencen l'SVB), serveis d'emergència (asseguren l'escena i accedeixen a la víctima), equips especialitzats (suport vital avançat, SVA, fàrmacs i trasllat medicalitzat) i atenció hospitalària; l'objectiu és un «contínuum assistencial» sense interrupcions. En l'aturada cardiorespiratòria les baules són: 1) prevenció, reconeixement precoç i petició d'ajuda al 112; 2) RCP i desfibril·lació precoces; 3) SVA i cures postreanimació; 4) supervivència i recuperació. Els bombers actuen sobretot en les dues primeres. El seu paper: valorar i classificar la víctima, aplicar l'SVB i immobilitzar, mobilitzar i evacuar amb seguretat i transmetre la informació als sanitaris. Dins del Cos hi ha el GEM (Grup d'Emergències Mèdiques, consolidat als anys 90, amb metges i infermers a la guàrdia) i el GROS, que munta zones de triatge, carpes i logística i intervé amb el GROS Índia. Principis d'actuació: prioritzar les funcions vitals, seguir la sistemàtica XABCDE i després la secundària, minimitzar les interrupcions de les compressions, comunicar bé i revalorar de manera contínua.
Terminologia que surt a l'examen: l'SVB manté les constants per evitar l'aturada (si arriba, es fa RCP) i l'SVA utilitza equipament avançat. Urgència és allò que la víctima percep com a necessitat d'atenció sense risc vital imminent (si no s'atén en 24-48 h es pot complicar); emergència implica risc real per a la vida i exigeix actuar al lloc amb recursos disponibles 24 h. Signe és observable i mesurable (pal·lidesa, febre), símptoma és subjectiu (dolor, mareig) i síndrome és un conjunt de tots dos. Edats: nounat (just després del part), lactant (fins a 1 any), infant (d'1 a 12 anys), adolescent (de 13 a 18) i adult (a partir dels 18 o a criteri del reanimador). Posicions: decúbit supí (panxa enlaire), pron (panxa avall), lateral, Trendelenburg (cap més baix que els peus) i Fowler (tronc elevat 30-90º). La víctima es classifica com a lleu (menys urgent), greu (urgent), molt greu (emergència) o molt greu (reanimació: no respon i no respira amb normalitat). Les intervencions de Bombers són assistència bàsica (la més freqüent), assistència en context de rescat i assistència especialitzada del GEM (vies venoses, intubació, medicació, amb autorització prèvia).
La valoració comença amb la primera impressió, sense contacte: mecanisme de lesió, comportament, postura, color i respiració. La valoració primària busca les lesions amb risc imminent de mort amb l'esquema XABCDE: X hemorràgia massiva (primer, perquè mata en minuts, fins i tot abans que la via aèria), A via aèria (parla?; estridor, roncs o sang indiquen obstrucció), B respiració, C circulació, D disfunció neurològica i E exposició. En la B, la FR normal de l'adult és 12-20 rpm (taquipnea > 20, bradipnea < 12), però el veritable signe d'alerta és > 30 rpm; SpO2 normal 95-100 %, hipòxia lleu 90-94 % i greu < 90 %; la cianosi indica mala oxigenació i el color vermell cirera, possible intoxicació per CO; la respiració paradoxal indica que el diafragma no es contrau.
En la C: el pols radial indica en general una sistòlica mínima de 80-90 mmHg i el carotidi es manté fins a uns 60 mmHg (es palpa un sol costat del coll); FC normal 60-100 bpm; TA normal 120/80, hipertensió > 140/90 i hipotensió < 90/60; ompliment capil·lar normal < 2 s. Es busquen hemorràgies internes palpant l'abdomen (rígid «en taula»), la pelvis (si és inestable, cinturó pèlvic com més aviat millor) i l'alineació dels fèmurs. Signes de xoc inicial: mareig, pell suada i pàl·lida, taquipnea aïllada, pols ràpid i feble, alteració mental i TAS de 90 o menys. En la D s'utilitza l'escala AVDN (Alerta, Verbal, Dolor, No respon) i les pupil·les: anisocòria (lesió intracranial), midriasi (TCE greu, hipòxia, estimulants, aturada) i miosi (opioides). En la E es descobreix la víctima preservant-ne la intimitat i es valora la temperatura: normal 36-37,5 ºC, hipertèrmia ≥ 38 ºC i hipotèrmia ≤ 35 ºC.
La valoració secundària és l'examen complet un cop assegurat l'XABCDE: anamnesi SPUMA (Succés, Patologies prèvies, Última ingesta, Medicació, Al·lèrgies, a més del nom, l'edat i el sexe), constants, examen del cap als peus, dolor de 0 a 10 i valoració neurològica ampliada amb l'escala de coma de Glasgow: ocular 1-4, verbal 1-5 i motora 1-6, total de 3 (coma profund) a 15 (normal). TCE lleu ≥ 13, moderat 9-12 i greu ≤ 8 (risc vital). Signes de traumatisme cranioencefàlic: pèrdua de consciència encara que sigui breu, desorientació o amnèsia, vòmits en escopeta sense nàusees prèvies, cefalea intensa, somnolència, irritabilitat, anisocòria o pupil·les arreactives, sortida de sang o líquid transparent pel nas o les orelles i hematoma periorbitari («ulls d'ós rentador») o retroauricular (fractura de la base del crani), i convulsions. Davant la mínima sospita: no moure sense necessitat i mantenir alineada la columna cervical.
Maniobres (I). Hemorràgies: pressió directa sense retirar mai la primera capa (s'hi afegeixen capes i es guarden les xopes perquè el sanitari calculi la pèrdua), embenat estàndard amb pressió manual i, un cop controlada, embenat compressiu; si una hemorràgia d'extremitat amenaça la vida i no es controla, torniquet com més aviat millor, 5-7 cm per sobre de la lesió, mai sobre una articulació i anotant-hi l'hora. Elevar el membre o comprimir l'artèria proximal ja no són tècniques prioritàries. Via aèria: front-mentó en inconscients no traumàtics i tracció mandibular en traumàtics; el lactant ja la té oberta amb el cap en posició neutra; i sempre preval la via aèria encara que calgui moure el coll («la vida per sobre de la qualitat de vida»). OVACE: si tus, animar-lo a tossir; si no pot, alternar 5 cops interescapulars i 5 compressions abdominals (Heimlich); si perd la consciència, RCP 30:2 i cànula de Guedel; en lactants, 5 cops i 5 compressions toràciques, mai abdominals; en embarassades i persones obeses, compressions toràciques des del darrere. Ventilació: sense material, mascareta-boca o boca-boca (boca-nas en lactants); el sanitari utilitza Guedel i baló amb reservori i oxigen; l'avançat, intubació o dispositius supraglòtics.
Maniobres (II). RCP: compressions al centre del tòrax (meitat inferior de l'estèrnum), 5-6 cm i 100-120 per minut, deixant que el tòrax es torni a expandir; 30:2 si hi ha material, compressions contínues si no es pot ventilar. En infants i lactants, 5 ventilacions de rescat inicials i, si el rescatador està sol, 1 minut de RCP abans d'anar a demanar ajuda; en ofegats i víctimes d'allaus també es comença amb 5 ventilacions, i en hipotèrmia severa es comproven les constants durant 1 minut. Amb el DEA no s'aturen les compressions mentre es col·loquen els pegats; només s'interrompen quan l'aparell analitza o descarrega (ningú no toca la víctima) i es reprenen de seguida per les compressions, uns 2 minuts. PLS per a inconscients que respiren sense sospita de trauma (embarassades sobre el costat esquerre). Constants (FR, FC i SpO2) un cop estabilitzada; davant del CO, el pulsioxímetre no serveix i cal utilitzar un pulsicooxímetre. Ferides: rentar amb sèrum, cobrir i no retirar objectes clavats. Cremades: 1r grau, aigua freda uns minuts sense gel; 2n, no rebentar les butllofes; 3r, gasa estèril i evitar la pèrdua de calor, sense cremes ni remeis casolans.
Picades i mossegades: rentar amb aigua i sabó i no tallar, xuclar ni posar torniquet; el fibló es retira sense esprémer, la paparra amb pinces i tracció suau i contínua sense girar, i les mossegades requereixen valorar la profilaxi antiràbica. Hipotèrmia (< 35 ºC): treure del fred, treure la roba mullada, aïllar, escalfar progressivament, mantenir horitzontal i sense moviments bruscos (arítmies), sense begudes calentes si hi ha alteració de la consciència i buscant el pols central. Cop de calor (sovint > 40 ºC): ombra, refredament actiu amb draps freds a les aixelles, les engonals i el coll, aigua només si està conscient, Trendelenburg si hi ha hipotensió. Mobilització amb comandament únic i eix cap-tronc-extremitats alineat: llitera de cullera (sense girar), taula espinal, pont (3 rescatadors + 1 que hi posa la taula), pont millorat (4 + 1, el recomanat davant de sospita vertebral) i gir en bloc (el dirigeix qui és al cap). Immobilització amb fèrules, matalàs de buit, collarí o dama d'Elx; transport manual per a trams curts. Seguretat: autoprotecció amb EPI i relleus (un intervinent lesionat és una víctima més), protegir la víctima, zona de treball segura i vies d'entrada i sortida, guants sempre i higiene de mans després de cada intervenció encara que se n'hagin fet servir, calma, ordres del comandament i suport psicològic si cal.
Claus per a l'examen
- Base legal: Llei 5/1994, carta de serveis, plans de protecció civil i protocols SEM-Bombers. Bombers no substitueix el SEM.
- GROS Índia = 1 bomber + 1 infermer. GEM = metges i infermers de Bombers (anys 90).
- Cadena de supervivència: 1) reconèixer i trucar al 112; 2) RCP i DEA precoços; 3) SVA; 4) recuperació. Bombers, en les dues primeres.
- Urgència: sense risc vital imminent, complicacions si no s'atén en 24-48 h. Emergència: risc real per a la vida.
- Lactant fins a 1 any; infant d'1 a 12; adolescent de 13 a 18; Fowler 30-90º; Trendelenburg, cap més baix que els peus.
- XABCDE: la X (hemorràgia massiva) va abans que la via aèria.
- FR normal 12-20; alerta real > 30 rpm. SpO2 95-100 %; 90-94 % hipòxia lleu; < 90 % greu.
- Pols radial ≈ sistòlica 80-90 mmHg; carotidi ≈ 60 mmHg. FC 60-100. Ompliment capil·lar < 2 s.
- Temperatura: normal 36-37,5 ºC; hipertèrmia ≥ 38; hipotèrmia ≤ 35.
- SPUMA: Succés, Patologies, Última ingesta, Medicació, Al·lèrgies.
- Glasgow 3-15 (ocular 4, verbal 5, motora 6). TCE lleu ≥ 13, moderat 9-12, greu ≤ 8.
- Torniquet: com més aviat millor, 5-7 cm per sobre de la lesió, mai sobre una articulació, anotar l'hora. No es retira la primera gasa.
- OVACE: 5 cops interescapulars + 5 compressions abdominals. Lactant: 5 + 5 toràciques. Embarassada i persona obesa: toràciques.
- RCP: 5-6 cm, 100-120/min, 30:2. Infants, ofegats i allaus: primer 5 ventilacions de rescat.
- Pont millorat: 4 rescatadors + 1 que introdueix la taula; el recomanat davant de sospita vertebral.
💡 Truc
La valoració primària segueix l'ordre en què les coses maten: primer la sang que s'escapa (X), després l'aire que no entra (A), la respiració que no serveix (B), la circulació (C), el cap (D) i, al final, allò que no es veu (E). Per al Glasgow, compta cap amunt «ulls 4, veu 5, moviment 6» i recorda que el 8 és la ratlla: 8 o menys, TCE greu. I l'anamnesi es fa amb SPUMA: Succés, Patologies, Última ingesta, Medicació i Al·lèrgies.
Vídeos recomanats
- Com fer servir un DEA - RCP
- valoración inicial del paciente traumático X.A.B.C.D.E.
- SUMMA 112 - Cómo hacer las maniobras de desobstrucción de la vía aérea en caso de atragantamiento
⭐ Explicació completa del tema 28 (Premium)
A més del resum, aquest tema té una explicació completa de 23.206 paraules, escrita sobre Bombers de la Generalitat, MAN.SANI.000 Intervenció bàsica en assistència sanitària, v3 (22/07/2026), guia d'estudi de la convocatòria 81/26, amb 9 casos pràctics resolts i 20 preguntes d'examen comentades opció per opció. No és un resum més llarg: desenvolupa el tema sencer, amb taules, esquemes i avisos dels paranys d'examen.
Què explica, apartat per apartat
- Abans de començar: què estudiaràs i com
- 1. Què és l'assistència sanitària de Bombers i en què es recolza
- 2. La cadena assistencial, el paper dels bombers i els principis d'actuació
- 3. L'idioma comú: terminologia, classificació de la víctima i tipus d'intervenció
- 4. Valorar la víctima (I): primera impressió i la X, l'A i la B
- 5. Valorar la víctima (II): la C, la D i l'E
- 6. Valorar la víctima (III): valoració secundària, Glasgow i signes de TCE
- 7. Les maniobres de la X i l'A: hemorràgies, via aèria, OVACE i ventilació
- 8. RCP, DEA, posició lateral de seguretat i constants vitals
- 9. El tractament inicial de lesions: ferides, cremades, picades, fred i calor
- 10. Moure la víctima: mobilització, immobilització i transport manual
- 11. La seguretat en l'assistència sanitària
- Repàs final en cinc quadres
📲 Comparteix-ho amb el teu grup de l'oposició: WhatsApp · Telegram · Copia l'enllaç