🩺 Tema 28: Assistència sanitària

Generalitat de Catalunya · Cos de Bombers de la Generalitat · Bomber/a de primera de l'escala tècnica

🌐 Lee este tema en castellano

Resum

L'assistència sanitària en emergències és l'atenció immediata a una persona en situació crítica per preservar-ne la vida, estabilitzar-ne les funcions vitals i lliurar-la amb seguretat a l'atenció definitiva. Bombers la presta a la zona calenta de l'incident, quan arriba abans que el SEM o quan es demana suport al SEM, i és clau allà on als sanitaris els costa arribar (muntanya, aigua, incendis, trànsit, múltiples víctimes). No substitueix el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que és qui organitza la resposta extrahospitalària a tot el territori: Bombers detecta, estabilitza i dona suport vital bàsic (SVB) fins que arriben els sanitaris. La seva base legal és la Llei 5/1994 (serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments), la carta de serveis, els plans de protecció civil (PROCICAT, INFOCAT...) i els protocols de coordinació SEM-Bombers. Hi ha unitats d'enllaç com el GRAE o el GROS Índia (unitat mixta d'un bomber i un infermer).

La cadena assistencial té quatre peces: testimonis o primers intervinents (avisen el 112 i, si en saben, comencen l'SVB), serveis d'emergència (asseguren l'escena i accedeixen a la víctima), equips especialitzats (suport vital avançat, SVA, fàrmacs i trasllat medicalitzat) i atenció hospitalària; l'objectiu és un «contínuum assistencial» sense interrupcions. En l'aturada cardiorespiratòria les baules són: 1) prevenció, reconeixement precoç i petició d'ajuda al 112; 2) RCP i desfibril·lació precoces; 3) SVA i cures postreanimació; 4) supervivència i recuperació. Els bombers actuen sobretot en les dues primeres. El seu paper: valorar i classificar la víctima, aplicar l'SVB i immobilitzar, mobilitzar i evacuar amb seguretat i transmetre la informació als sanitaris. Dins del Cos hi ha el GEM (Grup d'Emergències Mèdiques, consolidat als anys 90, amb metges i infermers a la guàrdia) i el GROS, que munta zones de triatge, carpes i logística i intervé amb el GROS Índia. Principis d'actuació: prioritzar les funcions vitals, seguir la sistemàtica XABCDE i després la secundària, minimitzar les interrupcions de les compressions, comunicar bé i revalorar de manera contínua.

Terminologia que surt a l'examen: l'SVB manté les constants per evitar l'aturada (si arriba, es fa RCP) i l'SVA utilitza equipament avançat. Urgència és allò que la víctima percep com a necessitat d'atenció sense risc vital imminent (si no s'atén en 24-48 h es pot complicar); emergència implica risc real per a la vida i exigeix actuar al lloc amb recursos disponibles 24 h. Signe és observable i mesurable (pal·lidesa, febre), símptoma és subjectiu (dolor, mareig) i síndrome és un conjunt de tots dos. Edats: nounat (just després del part), lactant (fins a 1 any), infant (d'1 a 12 anys), adolescent (de 13 a 18) i adult (a partir dels 18 o a criteri del reanimador). Posicions: decúbit supí (panxa enlaire), pron (panxa avall), lateral, Trendelenburg (cap més baix que els peus) i Fowler (tronc elevat 30-90º). La víctima es classifica com a lleu (menys urgent), greu (urgent), molt greu (emergència) o molt greu (reanimació: no respon i no respira amb normalitat). Les intervencions de Bombers són assistència bàsica (la més freqüent), assistència en context de rescat i assistència especialitzada del GEM (vies venoses, intubació, medicació, amb autorització prèvia).

La valoració comença amb la primera impressió, sense contacte: mecanisme de lesió, comportament, postura, color i respiració. La valoració primària busca les lesions amb risc imminent de mort amb l'esquema XABCDE: X hemorràgia massiva (primer, perquè mata en minuts, fins i tot abans que la via aèria), A via aèria (parla?; estridor, roncs o sang indiquen obstrucció), B respiració, C circulació, D disfunció neurològica i E exposició. En la B, la FR normal de l'adult és 12-20 rpm (taquipnea > 20, bradipnea < 12), però el veritable signe d'alerta és > 30 rpm; SpO2 normal 95-100 %, hipòxia lleu 90-94 % i greu < 90 %; la cianosi indica mala oxigenació i el color vermell cirera, possible intoxicació per CO; la respiració paradoxal indica que el diafragma no es contrau.

En la C: el pols radial indica en general una sistòlica mínima de 80-90 mmHg i el carotidi es manté fins a uns 60 mmHg (es palpa un sol costat del coll); FC normal 60-100 bpm; TA normal 120/80, hipertensió > 140/90 i hipotensió < 90/60; ompliment capil·lar normal < 2 s. Es busquen hemorràgies internes palpant l'abdomen (rígid «en taula»), la pelvis (si és inestable, cinturó pèlvic com més aviat millor) i l'alineació dels fèmurs. Signes de xoc inicial: mareig, pell suada i pàl·lida, taquipnea aïllada, pols ràpid i feble, alteració mental i TAS de 90 o menys. En la D s'utilitza l'escala AVDN (Alerta, Verbal, Dolor, No respon) i les pupil·les: anisocòria (lesió intracranial), midriasi (TCE greu, hipòxia, estimulants, aturada) i miosi (opioides). En la E es descobreix la víctima preservant-ne la intimitat i es valora la temperatura: normal 36-37,5 ºC, hipertèrmia ≥ 38 ºC i hipotèrmia ≤ 35 ºC.

La valoració secundària és l'examen complet un cop assegurat l'XABCDE: anamnesi SPUMA (Succés, Patologies prèvies, Última ingesta, Medicació, Al·lèrgies, a més del nom, l'edat i el sexe), constants, examen del cap als peus, dolor de 0 a 10 i valoració neurològica ampliada amb l'escala de coma de Glasgow: ocular 1-4, verbal 1-5 i motora 1-6, total de 3 (coma profund) a 15 (normal). TCE lleu ≥ 13, moderat 9-12 i greu ≤ 8 (risc vital). Signes de traumatisme cranioencefàlic: pèrdua de consciència encara que sigui breu, desorientació o amnèsia, vòmits en escopeta sense nàusees prèvies, cefalea intensa, somnolència, irritabilitat, anisocòria o pupil·les arreactives, sortida de sang o líquid transparent pel nas o les orelles i hematoma periorbitari («ulls d'ós rentador») o retroauricular (fractura de la base del crani), i convulsions. Davant la mínima sospita: no moure sense necessitat i mantenir alineada la columna cervical.

Maniobres (I). Hemorràgies: pressió directa sense retirar mai la primera capa (s'hi afegeixen capes i es guarden les xopes perquè el sanitari calculi la pèrdua), embenat estàndard amb pressió manual i, un cop controlada, embenat compressiu; si una hemorràgia d'extremitat amenaça la vida i no es controla, torniquet com més aviat millor, 5-7 cm per sobre de la lesió, mai sobre una articulació i anotant-hi l'hora. Elevar el membre o comprimir l'artèria proximal ja no són tècniques prioritàries. Via aèria: front-mentó en inconscients no traumàtics i tracció mandibular en traumàtics; el lactant ja la té oberta amb el cap en posició neutra; i sempre preval la via aèria encara que calgui moure el coll («la vida per sobre de la qualitat de vida»). OVACE: si tus, animar-lo a tossir; si no pot, alternar 5 cops interescapulars i 5 compressions abdominals (Heimlich); si perd la consciència, RCP 30:2 i cànula de Guedel; en lactants, 5 cops i 5 compressions toràciques, mai abdominals; en embarassades i persones obeses, compressions toràciques des del darrere. Ventilació: sense material, mascareta-boca o boca-boca (boca-nas en lactants); el sanitari utilitza Guedel i baló amb reservori i oxigen; l'avançat, intubació o dispositius supraglòtics.

Maniobres (II). RCP: compressions al centre del tòrax (meitat inferior de l'estèrnum), 5-6 cm i 100-120 per minut, deixant que el tòrax es torni a expandir; 30:2 si hi ha material, compressions contínues si no es pot ventilar. En infants i lactants, 5 ventilacions de rescat inicials i, si el rescatador està sol, 1 minut de RCP abans d'anar a demanar ajuda; en ofegats i víctimes d'allaus també es comença amb 5 ventilacions, i en hipotèrmia severa es comproven les constants durant 1 minut. Amb el DEA no s'aturen les compressions mentre es col·loquen els pegats; només s'interrompen quan l'aparell analitza o descarrega (ningú no toca la víctima) i es reprenen de seguida per les compressions, uns 2 minuts. PLS per a inconscients que respiren sense sospita de trauma (embarassades sobre el costat esquerre). Constants (FR, FC i SpO2) un cop estabilitzada; davant del CO, el pulsioxímetre no serveix i cal utilitzar un pulsicooxímetre. Ferides: rentar amb sèrum, cobrir i no retirar objectes clavats. Cremades: 1r grau, aigua freda uns minuts sense gel; 2n, no rebentar les butllofes; 3r, gasa estèril i evitar la pèrdua de calor, sense cremes ni remeis casolans.

Picades i mossegades: rentar amb aigua i sabó i no tallar, xuclar ni posar torniquet; el fibló es retira sense esprémer, la paparra amb pinces i tracció suau i contínua sense girar, i les mossegades requereixen valorar la profilaxi antiràbica. Hipotèrmia (< 35 ºC): treure del fred, treure la roba mullada, aïllar, escalfar progressivament, mantenir horitzontal i sense moviments bruscos (arítmies), sense begudes calentes si hi ha alteració de la consciència i buscant el pols central. Cop de calor (sovint > 40 ºC): ombra, refredament actiu amb draps freds a les aixelles, les engonals i el coll, aigua només si està conscient, Trendelenburg si hi ha hipotensió. Mobilització amb comandament únic i eix cap-tronc-extremitats alineat: llitera de cullera (sense girar), taula espinal, pont (3 rescatadors + 1 que hi posa la taula), pont millorat (4 + 1, el recomanat davant de sospita vertebral) i gir en bloc (el dirigeix qui és al cap). Immobilització amb fèrules, matalàs de buit, collarí o dama d'Elx; transport manual per a trams curts. Seguretat: autoprotecció amb EPI i relleus (un intervinent lesionat és una víctima més), protegir la víctima, zona de treball segura i vies d'entrada i sortida, guants sempre i higiene de mans després de cada intervenció encara que se n'hagin fet servir, calma, ordres del comandament i suport psicològic si cal.

Claus per a l'examen

• Base legal: Llei 5/1994, carta de serveis, plans de protecció civil i protocols SEM-Bombers. Bombers no substitueix el SEM.
• GROS Índia = 1 bomber + 1 infermer. GEM = metges i infermers de Bombers (anys 90).
• Cadena de supervivència: 1) reconèixer i trucar al 112; 2) RCP i DEA precoços; 3) SVA; 4) recuperació. Bombers, en les dues primeres.
• Urgència: sense risc vital imminent, complicacions si no s'atén en 24-48 h. Emergència: risc real per a la vida.
• Lactant fins a 1 any; infant d'1 a 12; adolescent de 13 a 18; Fowler 30-90º; Trendelenburg, cap més baix que els peus.
• XABCDE: la X (hemorràgia massiva) va abans que la via aèria.
• FR normal 12-20; alerta real > 30 rpm. SpO2 95-100 %; 90-94 % hipòxia lleu; < 90 % greu.
• Pols radial ≈ sistòlica 80-90 mmHg; carotidi ≈ 60 mmHg. FC 60-100. Ompliment capil·lar < 2 s.
• Temperatura: normal 36-37,5 ºC; hipertèrmia ≥ 38; hipotèrmia ≤ 35.
• SPUMA: Succés, Patologies, Última ingesta, Medicació, Al·lèrgies.
• Glasgow 3-15 (ocular 4, verbal 5, motora 6). TCE lleu ≥ 13, moderat 9-12, greu ≤ 8.
• Torniquet: com més aviat millor, 5-7 cm per sobre de la lesió, mai sobre una articulació, anotar l'hora. No es retira la primera gasa.
• OVACE: 5 cops interescapulars + 5 compressions abdominals. Lactant: 5 + 5 toràciques. Embarassada i persona obesa: toràciques.
• RCP: 5-6 cm, 100-120/min, 30:2. Infants, ofegats i allaus: primer 5 ventilacions de rescat.
• Pont millorat: 4 rescatadors + 1 que introdueix la taula; el recomanat davant de sospita vertebral.

Vídeos recomanats

• Com fer servir un DEA - RCP
• valoración inicial del paciente traumático X.A.B.C.D.E.
• SUMMA 112 - Cómo hacer las maniobras de desobstrucción de la vía aérea en caso de atragantamiento

← Tema 27 · Tema 29 →

📲 Comparteix-ho amb el teu grup de l'oposició: WhatsApp · Telegram · Copia l'enllaç