☣️ Tema 27: Intervenció en riscos NRBQ

Generalitat de Catalunya · Cos de Bombers de la Generalitat · Bomber/a de primera de l'escala tècnica

🌐 Lee este tema en castellano

Resum

Els riscos NRBQ (nuclear, radiològic, biològic i químic; en anglès CBRN) deriven de l'ús, la manipulació, l'emmagatzematge o el transport de tecnologies o substàncies que, en un incident, poden causar danys catastròfics sobre àrees extenses. Han evolucionat des de la preocupació nuclear de la Guerra Freda, passant per Txernòbil (1986) i Tokaimura (1999), fins a les pandèmies (grip A, COVID-19) i l'augment del risc químic per les plantes Seveso i el transport. Catalunya hi respon amb plans especials com el PLASEQCAT, el PENTA, el TRANSCAT, el PROCICAT o el RADCAT. El 2020 es va crear el GRIT (Grup de Recolzament en Intervencions Tecnològiques): previst per a l'1 de gener de 2021, la COVID-19 va obligar a avançar-lo i va liderar les actuacions a les residències; des del 2021 dona suport diari, a distància o presencial, a la guàrdia.

Tipus d'emergència: nuclear (reactors o materials fissibles; a Catalunya, Vandellòs II, Ascó I i Ascó II, a Tarragona); radiològic (fonts en medicina, indústria, recerca, transport de classe 7 de l'ADR o obra pública; Catalunya és la comunitat amb més instal·lacions radioactives, 234, i té el pla RADCAT; exemple, Goiânia 1987 amb cesi-137); biològic (microorganismes o toxines; difícil de detectar; residències durant la COVID-19, aigües fecals, síndrome de Diògenes) i químic (inhalació, contacte o ingestió; uns 9 milions de tones de mercaderies perilloses l'any i 164 indústries Seveso; plans PLASEQCAT per a la indústria i TRANSCAT per al transport; exemple, IQOXE, Tarragona 2020). El concepte NRBQ comparteix complexitat tècnica, identificació precoç, risc elevat per als intervinents, efectes massius i coordinació. El químic és el més freqüent i perillós: barreges incompatibles, incendis químics, explosions i fuites; i en el transport, accidents amb afectació de la càrrega o sense. L'efecte dòmino és la cadena d'accidents per radiació tèrmica, sobrepressió, projecció de fragments o fuites secundàries; els bombers el frenen actuant sobre les fonts secundàries i refredant estructures.

Identificació de matèries perilloses: etiquetatge SGA (Nacions Unides) i CLP (reglament europeu que integra l'SGA), amb pictogrames. En el transport per carretera (ADR), panell taronja amb el codi de perill a dalt (2 o 3 xifres: la primera és el perill principal, la repetició indica augment del perill i la X al davant, reacció violenta amb l'aigua) i el número ONU a baix (4 xifres, p. ex. 1203 gasolina; un «33/1203» amb etiqueta de classe 3 és gasolina), més etiquetes en forma de rombe amb la classe. Combinacions útils: 22 gas refrigerat, 323 líquid inflamable que reacciona amb l'aigua i desprèn gasos inflamables, 333 líquid piròfor, X423 sòlid inflamable que reacciona violentament amb l'aigua, 44 sòlid inflamable fos a alta temperatura, 539 peròxid orgànic inflamable, 606 matèria infecciosa, 90 matèria perillosa diversa, 99 matèria diversa transportada en calent. Cisternes: el·líptica, no pressuritzada, per a líquids; circular, per a productes a pressió (GLP, amoníac, clor); criogènica, amb aïllament tèrmic (nitrogen, oxigen); cuba petita d'acer inoxidable, corrosius o tòxics. Instal·lacions fixes: rombe NFPA 704 (indica si és incompatible amb l'aigua, però no l'estat d'agregació) i REACH-CLP.

Detecció al lloc: químics (tires o reactius de pH, detectors catalítics o electroquímics per a inflamables, O2, CO, H2S; espectròmetres portàtils Raman i FTIR que identifiquen compostos; tubs colorimètrics, alguns en ppm); radiològics (dosímetres individuals per a l'exposició acumulada, radiòmetres per al nivell ambiental, detectors d'isòtops que distingeixen, per exemple, el cobalt-60 o el cesi-137) i biològics (proves ràpides d'antigen o PCR, sensors d'aire i de superfície). A més, cal aconseguir la fitxa de dades de seguretat (FDS/MSDS), els registres de la instal·lació, els plànols actualitzats i els tècnics de l'empresa.

Valoració: metodologia Font-Flux-Diana. La font és l'origen del risc (la fuita a la canonada); el flux, com es propaga (el núvol que avança amb el vent, el vessament cap a la claveguera); la diana, a qui o què afecta (persones, altres instal·lacions, els mateixos intervinents, infraestructures sensibles, medi natural). Es reconeix en l'ordre Font-Flux-Diana, però s'actua a la inversa: primer protegir les dianes (confinar, evacuar, avisar, EPI), després contenir o alterar el flux (abatre núvols, barreres, ventilació) i finalment actuar sobre la font, la part més tècnica i arriscada, quan hi hagi informació, EPI i suport. L'avaluació és dinàmica, es revisa contínuament i el GRIT hi és clau.

Maniobres: de protecció (defensives, sobre les dianes): confinament, eficaç amb núvols tòxics lleugers i temporals, i evacuació, quan confinar no és segur o la situació és persistent i greu. De contenció i mitigació (ofensives, sobre el flux o la font): embridament amb mordasses, collarets o pinces a les canonades; taponament d'esquerdes en recipients a pressió atmosfèrica amb tascons de fusta, maceta i coixins de menys d'1,5 bar; transvasament a un altre recipient; abatiment del núvol amb cortina d'aigua polvoritzada (amoníac, gasos solubles); supressió de vapors cobrint amb lones o escuma escollida segons la polaritat i la densitat; reducció de la fuita d'un gas liquat cobrint el recipient perquè no absorbeixi calor; tancament i aïllament de vàlvules; mitigació per dilució (poc recomanable: molta aigua i més residu) o absorció amb terres i sepiolita; ventilació (en atmosferes explosives, millor natural si els ventiladors no són ATEX); despressurització obrint de manera controlada una vàlvula de fase gas, i contenció i reconducció amb dics, taps de lona i sorra o recipients de fortuna.

Seguretat: zonificació en zona calenta (font i dispersió activa; només equips especialitzats amb EPI complet i control d'accés; maniobres directes i punts de descontaminació, ABD), zona tèbia (franja segura de transició amb la preparació logística: muntatge d'equips, recanvi d'EPI, comandaments intermedis i relleus; EPI de nivell inferior) i zona freda (sense contaminació: Centre de Comandament Avançat, coordinació i l'única amb personal no operatiu). Es defineix segons la naturalesa del risc, la capacitat de detecció, les condicions ambientals, el tipus d'espai i la morfologia del focus, i res no passa de calenta a freda sense descontaminar. La descontaminació és una de les primeres accions: principis de no sortir mai sense descontaminar, no deixar sortir material sense control i registrar els residus; procediment d'avaluació, desvestit controlat, rentat i neutralització, equips, residus (Agència Catalana de Residus, EDAR) i verificació final. Tipus: a l'aire (ventilació), amb aigua de cabal baix (recollint l'aigua) o de cabal alt, química o biològica (solucions sabonoses o amfòteres; hipoclorit sòdic al 0,5 % per a la biològica) i per encapsulament (no elimina el contaminant).

L'Àrea Bàsica de Descontaminació (ABD) és la porta de sortida de la zona calenta a la tèbia dins de l'AGO; just al davant es fa el control d'accessos i ERA (CACE), se senyalitza amb cons i cinta i és de les primeres que es munten, perquè el primer equip que entra ha de tenir garantida la sortida. EPI específics: vestits de protecció contra líquids o antiesquitxades (tipus 3 o 4 segons l'EN 465, es porten sobre l'EPI d'intervenció, no són estancs als gasos ni tenen protecció tèrmica; útils amb corrosius o inflamables i per descontaminar companys) i vestits NRBQ estancs als gasos, que per als equips d'emergència són de tipus 1 ET segons l'EN 943-2, amb pressió positiva i costures hermètiques; els tipus 1a, 1b i 1c de l'EN 943-1 són per a la indústria química, no per als bombers.

Claus per a l'examen

• GRIT: Grup de Recolzament en Intervencions Tecnològiques, creat el 2020 (la COVID-19 va avançar-ne el desplegament previst per al 2021).
• Reactors a Catalunya: Vandellòs II, Ascó I i Ascó II. 234 instal·lacions radioactives; pla RADCAT.
• Químic: 164 indústries Seveso, uns 9 milions de t l'any; PLASEQCAT (indústria) i TRANSCAT (transport).
• El risc químic és el més freqüent i perillós per als bombers a Catalunya.
• Efecte dòmino: radiació tèrmica, sobrepressió, fragments i fuites secundàries.
• Panell taronja: codi de perill a dalt i número ONU (4 xifres) a baix; 33/1203 = gasolina.
• Xifra repetida = més perill; X al davant = reacció violenta amb l'aigua; 606 = matèria infecciosa.
• Cisterna el·líptica: líquids sense pressió. Circular: productes a pressió (GLP, amoníac, clor).
• NFPA 704: indica si és incompatible amb l'aigua, però no l'estat d'agregació.
• Dosímetre: exposició acumulada; radiòmetre: radiació ambiental; Raman i FTIR identifiquen compostos.
• Font-Flux-Diana: es valora en aquest ordre i s'actua a la inversa (dianes, flux, font).
• Taponament: tascons i coixins de menys d'1,5 bar en recipients a pressió atmosfèrica.
• Despressuritzar: obrir de manera controlada una vàlvula de fase gas.
• Zona freda: CCA i únic lloc amb personal no operatiu. ABD: sortida de calenta a tèbia, de les primeres que es munten.
• Antiesquitxades: tipus 3 o 4 (EN 465). Estanc als gasos per a bombers: tipus 1 ET (EN 943-2), pressió positiva.

Vídeos recomanats

• 1 - Material necessari per muntar una Àrea Bàsica de Descontaminació (ABD)
• Paneles naranjas ADR Mercancías Peligrosas
• Descontaminacion RBQ
• Riesgos de origen nuclear, radiológico, biológico y químico: protección y descontaminación

Guies relacionades (en castellà)

• NRBQ

← Tema 26 · Tema 28 →

📲 Comparteix-ho amb el teu grup de l'oposició: WhatsApp · Telegram · Copia l'enllaç