🚗 Tema 26: Intervenció en incendis de vehicles, contenidors i altres

Generalitat de Catalunya · Cos de Bombers de la Generalitat · Bomber/a de primera de l'escala tècnica

🌐 Lee este tema en castellano

Resum

Els «incendis diversos» (la guia els anomena «varis») són vehicles, contenidors i altres focs urbans menors: poc complexos en aparença, però molt freqüents, amb impacte directe en la imatge del servei i amb riscos imprevistos. Un incendi de vehicle és qualsevol foc no controlat en un mitjà de transport terrestre autopropulsat que circula per via rodada (motor, habitacle, maleter, dipòsit o càrrega). Si es produeix en un aparcament o entorn de risc i afecta l'edifici o la vegetació, passa a considerar-se incendi estructural o forestal.

Classificació de vehicles: per massa i dimensions (lleugers: turismes, furgonetes petites, motos; combustió ràpida per plàstics i escumes i elements pressuritzats com airbags i amortidors; pesants: camions, autobusos, maquinària; més càrrega de foc, més combustible, bateries addicionals); per combustible o energia (convencionals: gasolina i dièsel; alternatius: GLP amb risc de BLEVE, GNC i hidrogen amb flama invisible, GNL amb fred criogènic) i per ús i càrrega (transport de persones, mercaderies incloses les ADR, amb càrregues desconegudes o mal etiquetades, i vehicles especials amb líquids hidràulics i dipòsits ocults). L'evolució tecnològica afegeix bateries d'alta tensió, gas a pressió, materials sintètics i sistemes de seguretat (airbags, pretensors, suspensions pneumàtiques) que en un incendi es converteixen en amenaces. Sistemàtica en 7 passos: aproximació segura, reconeixement, riscos segons la propulsió, perímetre i protecció davant del trànsit, víctimes, EPI i ERA estrictes, i tàctica adaptada amb vigilància posterior.

Riscos generals: fums amb CO, cianur d'hidrogen (escumes dels seients) i clorur d'hidrogen (plàstics), que obliguen a dur l'ERA de manera continuada; dipòsits que s'escalfen i tenen fuites; airbags i pretensors que es poden activar amb la calor encara que ja s'hagin disparat (no posar-se davant del capó, el portó ni les rodes); reignició de bateries hores després; rebentada de pneumàtics i sortida de taps (distància lateral i angular, mai davant o darrere dels eixos) i el mateix trànsit. Per propulsió: gasolina, vapors molt inflamables i trencament del dipòsit; dièsel, combustió persistent i vapors inflamables per sobre de 62 °C; GLP, BLEVE, efecte torxa i gas pesant que s'acumula a baix; GNC, alta pressió, trencament violent i flama invisible; GNL, risc criogènic i núvol inflamable; hidrogen, rang d'ignició ampli, alta pressió i flama invisible; elèctrics i híbrids, alta tensió, embalament tèrmic (thermal runaway) i reignició hores o dies després.

Valoració: s'estableix sempre una zona d'autoprotecció al voltant del vehicle, suficient en la majoria de casos; en túnels, zones urbanes denses o pesants amb càrregues especials es desplega un AGO complet amb zona calenta, tèbia i freda. Sempre que es pugui, aproximació a sobrevent. Identificació del combustible: gasolina, boca de càrrega més estreta i etiquetes E5, E10, E85; dièsel, boca més ampla i B7, B10, XTL; gasos, doble boca de càrrega, etiquetes LPG, CNG o LNG i adhesiu posterior; elèctrics i híbrids, «Hybrid», «EV», «Plug-in» i, en els elèctrics, sense tub d'escapament. Davant d'una sospita de gas, detector de gasos. En pendent, els vehicles de bombers sempre per sobre, estabilitzar i contenir els líquids; en espais confinats, CO, HCN, deflagració i poca visibilitat.

Maniobres estàndard: aproximació en diagonal i des de sobrevent; EPI i ERA obligatoris; perímetre de seguretat; vehicles de bombers fora del radi de risc, normalment al darrere en el sentit de la circulació i en diagonal; línia de Ø25 en alta pressió, començant amb raig directe a la màxima distància eficaç i con d'atac per a l'autoprotecció i per refredar el dipòsit; vessaments amb escuma de baixa expansió o absorbents. Maniobres específiques: gasolina, refredar el dipòsit abans d'acostar-s'hi i no obrir el capó o les portes de cop; dièsel, semblant, controlant els vessaments; GLP, refredar els dipòsits i, si crema en torxa, no apagar-la sinó refredar intensament; GNC, l'aigua directa sobre els cilindres pot desactivar els dispositius d'alleujament de pressió i provocar-ne el trencament, així que només es protegeixen les exposicions; GNL, no mullar els cilindres, distància, ventilació i detectors; elèctrics i híbrids, refredament sostingut de la bateria, vigilar la temperatura com a mínim una hora i traslladar el vehicle a una zona segura (si només crema la bateria i no afecta l'entorn, es pot valorar deixar-lo cremar); hidrogen, perímetre ampli, no atacar la flama i només protegir les exposicions.

Contenidors: de superfície, soterrats, semisoterrats i sistema porta a porta; incendis freqüents per incivisme, vandalisme o negligència, sobretot en zones denses, caps de setmana i festius. Els metàl·lics resisteixen millor però transmeten la calor; els de plàstic (polietilè) són els més freqüents, degoten material incandescent i fan fums molt tòxics, de manera que rarament el foc es queda en el focus inicial. En els soterrats i semisoterrats, l'extinció per la bústia sol ser poc eficaç i sovint cal elevar el contenidor amb la seva plataforma hidràulica; compte amb les fallades de la plataforma, els circuits elèctrics, l'oli hidràulic i l'atrapament d'operaris. Per contingut: rebuig, combustió irregular; orgànica, menys intensa però molt de fum; envasos, molt inflamables; paper i cartró, ignició fàcil i ràpida; vidre, no combustible però esclata per xoc tèrmic. Riscos: gasos tòxics (ERA), risc biològic, propagació, col·lapse, objectes ocults (aerosols, bateries de liti) i foc en somort.

Seguretat i extinció en contenidors: perímetre bàsic d'autoprotecció o AGO complet si hi ha diversos contenidors o riscos associats; espetecs, xiulets o fum dens i irregular anuncien l'explosió de recipients interns: augmentar la distància i esperar. Extinció: línia de Ø25 en alta pressió, a una distància prudent i amb raig difús; després, remenar el contingut amb eines manuals i, si no es pot rematar, abocar-lo a la via; amb líquids inflamables, escuma de baixa o mitjana expansió; i una línia secundària de protecció si amenaça altres contenidors o vehicles.

Altres incendis urbans: acumulacions de material sòlid a l'exterior (fusta, mobles, runa), amb propagació per radiació i convecció: aigua polvoritzada o con d'atac, i humectants o escuma en grans acumulacions. Pneumàtics: fums molt tòxics amb hidrocarburs i metalls pesants; el foc penetra i dura hores o dies; en grans acumulacions el més segur és controlar la propagació, fer tallafocs i deixar que es consumeixi de manera controlada, amb escuma de baixa o mitjana expansió i retirant el material no cremat. Plàstics i gomes: fum molt dens i irritant i degoteig en flames; aigua polvoritzada i escumògens o humectants. Abocadors i escombraries: foc en profunditat, fums tòxics, risc d'enfonsament de la massa de residus i risc biològic; es remena amb eines o maquinària pesant mentre s'aplica aigua a alta pressió i, si l'extinció completa és inviable, combustió controlada.

Claus per a l'examen

• Incendi de vehicle: transport terrestre autopropulsat per via rodada; si afecta l'edifici o la muntanya, passa a estructural o forestal.
• HCN de les escumes dels seients i HCl dels plàstics: ERA sempre.
• Els airbags i els pretensors es poden activar amb la calor encara que ja s'hagin disparat: no posar-se davant del capó, el portó ni les rodes.
• GLP: BLEVE, torxa i gas pesant que s'acumula a baix. Dièsel: vapors inflamables per sobre de 62 °C.
• GNC i hidrogen: flama invisible. GNL: risc criogènic i núvol inflamable.
• Elèctrics: thermal runaway, reignició hores o dies després; vigilar la temperatura com a mínim 1 hora.
• Zona d'autoprotecció sempre; AGO complet en túnels, zones denses o pesants amb càrregues especials.
• Aproximació en diagonal i a sobrevent; vehicles de bombers al darrere en el sentit de la circulació i en diagonal.
• Línia de Ø25 en alta pressió, raig directe a la màxima distància; vessaments amb escuma de baixa expansió.
• Gasolina E5/E10/E85 i boca estreta; dièsel B7/B10/XTL i boca ampla; gas: doble boca i LPG/CNG/LNG.
• En pendent, els vehicles de bombers sempre per sobre.
• GLP en torxa: no apagar-la, refredar el dipòsit. GNC, GNL i hidrogen: aigua només per protegir les exposicions.
• Contenidor soterrat: elevar-lo amb la seva plataforma hidràulica per completar l'extinció.
• Espetecs o xiulets en un contenidor: augmentar la distància i esperar.
• Pneumàtics en grans acumulacions: controlar la propagació i deixar que es consumeixin de manera controlada.

Vídeos recomanats

• Como actuar en un incendio de vehículo
• Maniobra de Extinción de un Vehículo Eléctrico
• INCENDIO en VEHÍCULOS ELÉCTRICOS - Métodos de extinción
• Incendi camió a l'AP-7 (Cerdanyola del Vallès)

← Tema 25 · Tema 27 →

📲 Comparteix-ho amb el teu grup de l'oposició: WhatsApp · Telegram · Copia l'enllaç