🌲 Tema 25: Intervenció en incendis forestals

Generalitat de Catalunya · Cos de Bombers de la Generalitat · Bomber/a de primera de l'escala tècnica

🌐 Lee este tema en castellano

Resum

Els incendis forestals a Catalunya han canviat: més superfície forestal, combustible acumulat per l'abandonament del món rural i canvi climàtic. El sistema ha evolucionat a cop de catàstrofe: 1982, institucionalització del Cos de Bombers de la Generalitat; 1986, més de 65.000 ha cremades i naixement de les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal); 1994, més de 76.000 ha i programa Foc Verd (prevenció); 1999, creació del GRAF; 2006, regulació de l'ús del foc tècnic i de les cremes prescrites. La resposta ha estat reactiva (més mitjans després de cada gran incendi) sense atacar el problema estructural: la càrrega de combustible. D'aquí ve la paradoxa de l'extinció: el 99 % dels incendis es queden per sota de 10 ha, però els grans incendis (GIF) sumen més del 90 % de la superfície cremada; com millor apaguem, més intensos són els pocs que s'escapen.

Generacions d'incendis: 1a (1950-1970) continuïtat del combustible, resposta amb tallafocs; 2a (1970-1980) velocitat de propagació, més mitjans; 3a (1980-2000) intensitat i focus secundaris llunyans, anàlisi i foc tècnic; 4a (2000-2010) interfície urbanoforestal, defensa de nuclis; 5a (2010) simultaneïtat de grans incendis; 6a (des del 2016) incendis extrems que superen qualsevol capacitat: la clau és la prevenció i l'adaptació del territori. El GRAF (Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals) es va crear l'1 de març de 1999, després del gran incendi de la Catalunya Central del 1998: anàlisi tàctica i estratègica, cremes d'eixamplament i contrafocs, eines manuals com la pulaski, projectes de recerca (Fire Paradox, FIRE-RES, EWED) i formació amb l'ISPC; Unitat Tècnica central a Bellaterra i unitats territorials.

Parts de l'incendi: cap (la part més ràpida, intensa i perillosa; atacar-lo de front sol ser desaconsellable), flancs dret i esquerre (mirant des de la cua cap al cap; velocitat moderada, lloc habitual d'atac directe), cua (la part menys activa; en baixa intensitat és l'únic lloc per a un atac directe segur), eix de propagació (del punt d'inici al cap), perímetre i focus secundaris (per espurnes, a centenars de metres; el seu control és prioritari). Sectors a Bombers: flanc esquerre amb números senars (1, 3, 5…) i flanc dret amb parells (2, 4, 6…); als EUA es fan servir divisions amb lletres en sentit horari i a França, «zonage». Per entorn: agrícola (cereal: molt ràpid, intensitat baixa-mitjana, molt sensible al vent), forestal, d'interfície urbanoforestal (IUF: doble prioritat, controlar la propagació i protegir persones i estructures; evacuacions o confinaments) i de vegetació urbana (parcs, solars, rieres).

Per estructura del combustible: foc de subsòl (lent, persistent, molt de fum, pot quedar latent dies o setmanes), de superfície (els més habituals; baixa intensitat amb flames de menys d'1 m, mitjana fins a 3 m i alta de més de 5 m, que salta carreteres i pot superar la capacitat d'extinció) i de capçades: torxa (esporàdic en arbres aïllats), passiu (la superfície i les capçades cremen alhora) i actiu (es propaga per les capçades independentment de la superfície, el més perillós). Per afectació: conat (menys d'1 ha), incendi forestal (desenes o centenars d'ha) i gran incendi forestal (GIF: supera la capacitat d'extinció, afecta de manera important la població o més de 500 ha).

Valoració bàsica: el patró de propagació depèn de la topografia, el vent i el combustible, més el condicionant d'una tempesta propera. Foc topogràfic: manen el pendent i els vents topogràfics (ascendents de dia, descendents de nit). Foc de vent: mana el vent general; incendis allargats, ràpids i amb molts focus secundaris. Foc convectiu (de combustible): crea el seu propi microclima; el pirocúmul genera vents d'aspiració (indraft) i el pirocumulonimbus pot «esfondrar la columna» (downdraft) amb vents descendents en qualsevol direcció. Amb una tempesta propera, mentre es forma el foc és «atret» cap a ella i quan descarrega els vents surten en totes direccions. La columna de fum informa per la seva inclinació (vertical: poc vent; inclinada: vent dominant i eix; partida: vents canviants o inestabilitat), concentració (compacta: foc intens), color (blanca: combustible verd o humit; grisa: combustió parcial; negra: combustible sec molt disponible, risc alt) i nombre de columnes (diverses: focus secundaris).

Sistema CPS (Campbell Prediction System), creat a finals dels anys 80 per Doug Campbell, del U.S. Forest Service: valora tres forces, orientació (solana a migdia, +1), pendent (el foc puja, +1) i vent (a favor del front, +1), de 0/3 (fora d'alineació, comportament mínim) a 3/3 (alineació plena, comportament màxim); 1/3 poca i 2/3 mitjana. Procés en 5 passos: 1) identificar la tipologia d'incendi, 2) determinar l'alineació actual, 3) localitzar els punts de canvi d'alineació, 4) interpretar si el canvi va a millor o a pitjor, 5) planificar l'actuació (actuar on el foc s'afebleix, defensar o replegar-se on s'intensifica, aprofitar la finestra d'actuació).

Maniobres: atac directe sobre la flama (línia d'aigua des d'autobomba, amb Bombers pioner en l'alta pressió; eines manuals: batefocs, rasclet, pala, motxilles, pulaski, útils fins a 1 m de flama i menys d'1 km/h; obertura de caixa, condicionament d'espais oberts i línia de defensa fins a sòl mineral; mitjans aeris, sempre complementaris i d'efecte temporal) i atac indirecte o paral·lel sobre el combustible (maquinària pesant que obre línies i serveix d'ancoratge; foc tècnic: definició de perímetre, crema d'eixamplament entre un ancoratge i el front, i contrafoc que avança contra l'incendi; només personal format i amb validació del cap d'intervenció; retardants de fosfats amònics, persistents, i escumògens, de curta durada). L'helitransport porta equips reduïts d'atac directe, sobretot en incendis de llamp. Etapes d'extinció: atac (estabilitzar i aconseguir ancoratges), remat (eliminar punts calents; un remat deficient és la causa més habitual de reproduccions) i rereguarda (vigilància amb patrulles fins a l'extinció). A més, l'incendi passa per quatre fases d'estat del Pla INFOCAT.

Seguretat: responsabilitat compartida a tots els nivells (seguretat global, pla d'acció, aplicació tàctica i responsabilitat individual). Riscos: canvis bruscos de comportament, atrapaments, caiguda d'arbres, estrès tèrmic, mitjans aeris i terreny. La consciència de situació s'alimenta de la guàrdia de suport i de la RAF (Recomanació d'Actuacions Forestals), publicada diàriament en campanya; per això l'A del protocol LACES va passar d'«Anchor» a «Anchor i Awareness». LACES (OACEL en castellà): vigia (Lookout), punt d'ancoratge i consciència de situació, comunicacions, rutes d'escapament i zones de seguretat, amb un radi de 4 vegades l'alçada de flama esperada. Maniobra d'autoprotecció en atrapament d'autobomba en tres fases: preventiva (comprovar finestretes, conductes i ruixadors de cabina; planificar zones segures), vehicle com a protecció (a la zona segura, cabina a l'ombra del foc, a 45-60° del front, línia de 25 mm pressuritzada, dotació a la cabina i ruixadors activats) i crítica amb sortida del vehicle (línies de protecció a l'ombra del camió i, sense aigua, a terra amb EPI i aïllants; després, avís a la sala de control).

Claus per a l'examen

• 1986: més de 65.000 ha i neixen les ADF; 1994: més de 76.000 ha i programa Foc Verd.
• GRAF: Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals, creat l'1 de març de 1999; unitat tècnica a Bellaterra.
• Paradoxa de l'extinció: el 99 % dels incendis <10 ha; els GIF, >90 % de la superfície cremada.
• 4a generació: interfície urbanoforestal; 5a: simultaneïtat; 6a (des del 2016): incendis extrems.
• Flanc esquerre = sectors senars; flanc dret = parells.
• La cua és l'únic lloc d'atac directe segur en incendis de baixa intensitat.
• Superfície: baixa <1 m de flama, mitjana fins a 3 m, alta >5 m.
• Conat <1 ha; GIF >500 ha o supera la capacitat d'extinció.
• Topogràfic: vents ascendents de dia i descendents de nit.
• Pirocúmul = indraft (aspiració); pirocumulonimbus = downdraft (esfondrament de la columna).
• CPS: orientació + pendent + vent, de 0/3 a 3/3, en 5 passos.
• Eines manuals en atac directe: fins a 1 m de flama i <1 km/h.
• Retardants: fosfats amònics, persisteixen després que s'evapori l'aigua; escumògens, de curta durada.
• Etapes: atac, remat i rereguarda; remat deficient = reproducció.
• LACES: zona de seguretat amb un radi de 4 vegades l'alçada de flama; en atrapament, vehicle a 45-60° del front.

Vídeos recomanats

• Coneix els Bombers 03 - El GRAF
• Maniobres d'extinció amb foc tècnic
• 13 Aplicació protocol LACES
• Lenguaje del Sistema de Predicción de Campbell (CPSL)

← Tema 24 · Tema 26 →

📲 Comparteix-ho amb el teu grup de l'oposició: WhatsApp · Telegram · Copia l'enllaç