📘 Tema 6: Llei 5/1994 de bombers de Catalunya i Llei 4/1997 de protecció civil

Generalitat de Catalunya · Cos de Bombers de la Generalitat · Bomber/a de primera de l'escala tècnica

🌐 Lee este tema en castellano

Resum

La Llei 5/1994, de 4 de maig, ordena els serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya i fixa l'estructura i el règim estatutari del Cos de Bombers de la Generalitat (art. 1). Els seus principis d'actuació (art. 2) es divideixen en dos blocs: amb la ciutadania (respectar els drets i les llibertats, actuar amb diligència, celeritat i decisió, amb proporcionalitat en l'ús dels mitjans, i tracte correcte) i entre administracions (cooperació, coordinació, col·laboració, solidaritat, subsidiarietat, lleialtat institucional...). La ciutadania està obligada a col·laborar (art. 3): en risc greu, catàstrofe o calamitat, les prestacions personals que ordeni l'autoritat no donen dret a indemnització; en canvi, si es requisen o s'ocupen béns, sí que hi ha indemnització.

Integren els serveis (art. 5) el Cos de Bombers de la Generalitat, els bombers de les entitats locals, els bombers voluntaris, els bombers d'empresa i el personal tècnic laboral de la disposició addicional tercera. Els bombers professionals de la Generalitat i dels ens locals, en acte de servei, tenen la consideració d'agents de l'autoritat (art. 10); i s'entén que estan en acte de servei encara que estiguin lliures si intervenen en un sinistre després d'acreditar la seva condició. Les funcions del Cos (art. 13) van d'extingir incendis i minimitzar danys a la prevenció, la investigació de sinistres, la intervenció en plans de protecció civil, el salvament marítim (a requeriment), fluvial i de muntanya, i la divulgació de l'autoprotecció.

El comandament i la direcció superior del Cos corresponen al titular del departament (art. 14). En l'extinció i en qualsevol sinistre o emergència, la màxima autoritat a efectes de coordinació és el Cos de Bombers, per mitjà del comandament màxim que hi intervingui, sens perjudici dels plans d'emergència (art. 14.4). El Cos s'estructura en quatre escales (art. 15): superior (inspector), executiva (sotsinspector), tècnica (oficial, sergent, caporal i bomber de primera) i de suport (TECOR, TEOV, EPAF i TELOG, afegida pel Decret llei 14/2025). Titulacions (art. 17.2): superior grup A, executiva B, tècnica C1; a la de suport, C1 llevat d'EPAF, que és C2. Les funcions preferents de cada escala les fixa l'art. 16: a la tècnica, la del bomber de primera, li corresponen les operatives de prevenció, extinció d'incendis, salvament i suport sanitari en emergències, i les d'inspecció i comandament d'unitats operatives i logístiques que fixi el reglament (art. 16.1.c); a més, tots els membres han de fer les tasques necessàries per als serveis encomanats (art. 16.2). El Cos té una estructura jerarquitzada (art. 11) i pot actuar fora de Catalunya en supòsits excepcionals o d'emergència, a petició de l'autoritat competent (art. 12.2).

Accés: a bomber de primera s'hi entra per oposició o concurs oposició lliure i cal superar, a més, un curs selectiu a l'Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, com diu l'art. 18.1 vigent (avui l'imparteix l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, art. 57.1.a); durant el curs s'és funcionari en pràctiques i no es pot fixar una edat màxima diferent de la general de la funció pública (art. 17). A caporal es promociona per concurs oposició intern amb 4 anys de servei actiu com a bomber de primera (2 si s'hi va accedir des de l'antiga escala bàsica) (art. 19, redacció de la Llei 11/2026); a sergent i a oficial, amb 2 anys a la categoria inferior (arts. 20 i 20 bis). L'escala bàsica (bomber) està a extingir (DT 12a). Territorialment el Cos s'organitza en parcs, zones (conjunt de parcs amb àmbit comarcal) i brigades (agrupen zones) (arts. 24-25).

Estatut: drets a una remuneració que valori la perillositat, la penositat i la dificultat tècnica (art. 28), formació continuada, assegurança de mort o invalidesa per accident (art. 31), defensa jurídica (art. 32) i un Comitè de Salut i Seguretat Laboral (art. 35). Deures (art. 38): portar l'uniforme, sotmetre's a revisions físiques, mantenir l'aptitud física, romandre de servei després d'un sinistre mentre no se sigui rellevat, etc.; l'obediència deguda mai no empara delictes (art. 37). La segona activitat (arts. 39-40) es decideix amb el dictamen d'un tribunal de tres metges: un del departament, un de l'interessat i un per sorteig del Servei Català de la Salut. La jubilació forçosa arriba als 65 anys (DA 7a).

Règim disciplinari (arts. 41-45): a més de les faltes de la funció pública general, són molt greus, entre d'altres, no acudir a les crides de sinistres estant de servei, la insubordinació, la sostracció de material o demanar gratificacions; són greus consumir alcohol estant de servei, fer servir l'uniforme fora del servei o no comparèixer estant lliure si s'ha rebut l'ordre; i lleus, la negligència en la presentació personal o no presentar-se amb l'uniforme degut al relleu. Les faltes lleus i greus les sanciona el director general competent; les molt greus, el titular del departament.

Municipis (arts. 46-50): en els de més de 20.000 habitants la prevenció i extinció és servei mínim obligatori, tot i que poden demanar al Govern la dispensa i llavors el presta la Generalitat; en els de menys de 20.000 que no el presten, l'estableix la Generalitat. Els bombers voluntaris (arts. 51-52) no són personal funcionari ni laboral, depenen del departament i tenen assegurança, defensa jurídica, compensacions i pla d'estalvi. Els bombers d'empresa necessiten l'habilitació que expedeix l'escola de l'ISPC (arts. 9, 53 i 57) i actuen sota la direcció de Bombers si hi intervé. El finançament (art. 59 i s.) inclou una contribució especial que paguen les asseguradores d'incendis i multirisc. La DA 10a permet reservar a dones entre el 25 % i el 40 % de les places, llevat que a la categoria ja hi hagi un 40 % o més de dones.

La Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, protegeix les persones, els béns i el medi ambient davant de situacions de risc greu col·lectiu, catàstrofes i calamitats públiques, a tot el territori i en totes les emergències llevat de les declarades d'interès nacional (art. 1). Principis (art. 2.1): solidaritat, responsabilitat pública i autoprotecció, proximitat i immediatesa, i integració de plans i recursos. Reconeix drets d'informació i participació i el deure de col·laborar, fins i tot en simulacres (arts. 4-6); obliga a autoprotegir-se les activitats de risc (art. 7); un cop activat un pla cal seguir les instruccions (art. 8); l'autoritat pot evacuar, recomanar el confinament, restringir accessos (art. 9) i ordenar prestacions personals (sense indemnització) o requises (amb indemnització) (art. 10); els mitjans de comunicació n'han de difondre gratuïtament i amb prioritat els avisos (art. 11).

Planificació: hi ha plans territorials, especials i d'autoprotecció (art. 15). Han de tenir pla bàsic d'emergència municipal els municipis de més de 20.000 habitants i els obligats a un pla d'actuació municipal per riscos especials (art. 17.2). Tot pla inclou un comitè d'emergència (director, consell assessor i gabinet d'informació), grups mínims d'intervenció, d'ordre, sanitari i logístic, centre receptor d'alarmes, centre de coordinació i centres de comandament avançat (art. 20), i es revisa cada 4 anys (art. 24). El director activa i desactiva formalment el pla (art. 27) i el conseller pot declarar l'emergència d'interès de Catalunya (art. 29). L'estructura es recolza en administracions, serveis d'autoprotecció i voluntariat (art. 39); són autoritats l'alcalde i el conseller (art. 40). El CECAT és el centre superior de coordinació (art. 45), la Comissió de Protecció Civil de Catalunya homologa plans (art. 46), la comissió municipal és obligatòria per sobre de 50.000 habitants (art. 51) i només es reconeix una associació de voluntaris per municipi (art. 55). A les escoles, almenys un simulacre d'evacuació l'any (art. 36).

Altres peces de la Llei 4/1997: les seves finalitats són previsió, prevenció, planificació, intervenció, restabliment dels serveis essencials, preparació dels grups d'intervenció i informació a la població (art. 3); el Mapa de protecció civil de Catalunya recull on és present cada risc (art. 12); són objecte de plans especials les inundacions, els sismes, els riscos químics, el transport de mercaderies perilloses, els incendis forestals, els volcans i els que determini el Govern (art. 18.2); els plans d'autoprotecció els homologa la Comissió de Protecció Civil (art. 19). El Govern és l'òrgan col·legiat superior de direcció i coordinació (art. 42) i el conseller, l'autoritat superior de protecció civil de Catalunya (art. 43); els municipis són les entitats bàsiques del sistema (art. 47) i, si no tenen pla, l'alcalde declara la situació d'emergència (art. 10.3). Les infraccions són molt greus, greus o lleus (arts. 72-74) i les sancionen els alcaldes, el conseller o el Govern segons la quantia (art. 76).

Claus per a l'examen

• Llei 5/1994: escales superior (inspector), executiva (sotsinspector), tècnica (oficial, sergent, caporal, bomber de primera) i de suport (TECOR, TEOV, EPAF, TELOG).
• Escala tècnica: titulació C1. Superior A, executiva B; a la de suport C1, llevat d'EPAF (C2).
• Art. 16.1.c: l'escala tècnica fa les funcions operatives de prevenció, extinció, salvament i suport sanitari, i les d'inspecció i comandament d'unitats.
• En acte de servei, els bombers són agents de l'autoritat (art. 10).
• Coordinació en el sinistre: el Cos de Bombers, per mitjà del comandament màxim que hi intervingui (art. 14.4).
• Organització territorial: parcs, zones (àmbit comarcal) i brigades (arts. 24-25).
• A caporal: 4 anys com a bomber de primera (2 si es ve de l'escala bàsica).
• Curs selectiu: «Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya» (art. 18.1); l'imparteix l'ISPC (art. 57.1.a); durant el curs, funcionari en pràctiques.
• Faltes lleus i greus: director general. Molt greus: titular del departament.
• Segona activitat: tribunal de 3 metges (departament, interessat i sorteig del CatSalut).
• Jubilació forçosa als 65 anys; reserva per a dones del 25 % al 40 % de les places.
• Municipis de més de 20.000 habitants: servei d'extinció obligatori i pla bàsic d'emergència municipal.
• Llei 4/1997: plans territorials, especials i d'autoprotecció; revisió cada 4 anys.
• Grups mínims d'un pla: intervenció, ordre, sanitari i logístic.
• Autoritats de protecció civil: alcalde i conseller; l'emergència d'interès de Catalunya la declara el conseller.
• Comissió municipal obligatòria per sobre de 50.000 habitants; una sola associació de voluntaris per municipi.

Vídeos recomanats

• 🔥 Temari de Bombers: Llei 5/1994 de 4 de maig (Llei de Bombers)
• 🔥 Temari de Bombers: Llei 4/1997 del 20 de maig (Llei de Protecció Civil)
• Sabeu que són i quins són els plans de @ProteccióCivil-b2p ?

← Tema 5 · Tema 7 →

📲 Comparteix-ho amb el teu grup de l'oposició: WhatsApp · Telegram · Copia l'enllaç