🗣️ Tema 5: Política lingüística (Llei 1/1998)

Generalitat de Catalunya · Cos de Bombers de la Generalitat · Bomber/a de primera de l'escala tècnica

🌐 Lee este tema en castellano

Resum

La Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, desplega l'article 3 de l'Estatut de 1979 per emparar, fomentar i normalitzar l'ús del català en tots els àmbits, i de l'aranès a l'Aran, i garantir l'ús normal i oficial del català i del castellà (art. 1). Els seus objectius són emparar i fomentar l'ús del català per part de tota la ciutadania, donar efectivitat a l'ús oficial de les dues llengües sense discriminació, normalitzar el català a l'Administració, l'ensenyament, els mitjans i el món socioeconòmic i assegurar que tothom el conegui. Per a l'examen entren el capítol preliminar (principis generals, arts. 1-7) i el capítol I (ús institucional, arts. 8-17). Avui el marc estatutari és l'art. 6 de l'Estatut de 2006, del qual la STC 31/2010 va anul·lar un incís de l'apartat 1, i l'art. 33 (dret d'opció lingüística).

El català és la llengua pròpia de Catalunya i la singularitza com a poble (art. 2.1). Com a llengua pròpia, és la de totes les institucions de Catalunya (en especial l'Administració de la Generalitat i la local, les corporacions i empreses públiques, els mitjans institucionals, l'ensenyament i la toponímia) i la que utilitzen preferentment l'Administració de l'Estat a Catalunya i les empreses que atenen el públic (art. 2.2). Alhora, el català és llengua oficial de Catalunya i també ho és el castellà: les dues es poden utilitzar indistintament i els actes jurídics fets en qualsevol de les dues tenen plena validesa i eficàcia (art. 3).

Drets lingüístics (art. 4): a Catalunya tothom té dret a conèixer les dues llengües oficials, a expressar-se en qualsevol de les dues, a ser atès en qualsevol de les dues en els termes de la llei, a utilitzar-les lliurement i a no ser discriminat per la llengua oficial que fa servir. Per protegir aquests drets es pot acudir als jutjats i tribunals i adreçar-se a l'Administració de la Generalitat i al Síndic de Greuges. La Generalitat garanteix aquests drets, l'ensenyament de les dues llengües i la capacitació lingüística del personal públic (art. 5).

El català és un patrimoni que Catalunya comparteix amb altres territoris amb els quals forma una mateixa comunitat lingüística; la Generalitat vetlla per la unitat del català i per la seva projecció exterior, i l'autoritat lingüística correspon a l'Institut d'Estudis Catalans (art. 6). L'article 7, sobre l'aranès, ja no és vigent: l'Estatut de 2006 declara l'occità, denominat aranès a l'Aran, llengua pròpia d'aquest territori i oficial a Catalunya (art. 6.5 EAC).

Ús institucional. Les lleis del Parlament es publiquen al DOGC en edicions simultànies en català i castellà, i la versió oficial castellana la fa el mateix Parlament; el mateix val per a les disposicions generals del Govern, la Generalitat i els ens locals (art. 8). La Generalitat, els ens locals, les altres corporacions públiques, les seves empreses i els concessionaris dels seus serveis utilitzen el català en les actuacions internes i en les relacions entre ells, i normalment en les comunicacions i notificacions a persones residents a l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret a rebre-les en castellà si es demana (art. 9).

En els procediments administratius de la Generalitat i dels ens locals s'utilitza el català, però la ciutadania pot presentar documents, fer manifestacions i, si ho demana, rebre les notificacions en castellà. Qui ho demani rep una traducció del que l'afecta en la llengua oficial sol·licitada, sense perjudici, despesa, endarreriments ni suspensió de terminis (art. 10). El personal de les administracions de Catalunya ha de tenir un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, oral i escrit, i en els processos selectius de la Generalitat, l'Administració local i les universitats s'acredita el coneixement del català en el grau adequat a la plaça (art. 11); per això les bases de la convocatòria 81/26 demanen el nivell de suficiència de català (C1) o superar la prova de llengua catalana.

Altres àmbits del capítol I. Les actuacions de l'Administració de l'Estat a Catalunya i les judicials són vàlides en qualsevol de les dues llengües sense traducció, i es té dret a relacionar-s'hi en la llengua oficial escollida (arts. 12 i 13). Els documents públics es redacten en la llengua que triï l'atorgant; si n'hi ha diversos i no es posen d'acord, en les dues, i si no se n'escull cap expressament, en català (art. 14). La llengua no és requisit de forma dels documents privats; els contractes d'adhesió o amb condicions generals es redacten en la llengua que triï el consumidor, i els xecs, pagarés i talonaris han de ser, com a mínim, en català (art. 15). Els convenis col·lectius van en la llengua acordada o, sense acord, en les dues (art. 16), i als registres públics els assentaments es fan en la llengua del document i els formularis són, almenys, en català (art. 17).

Claus per a l'examen

• Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística: capítol preliminar (arts. 1-7) i capítol I (arts. 8-17).
• Català: llengua pròpia de Catalunya, que la singularitza com a poble (art. 2.1).
• Oficials: català i castellà; actes jurídics plenament vàlids en qualsevol de les dues (art. 3).
• Drets: conèixer, expressar-se, ser atès, utilitzar lliurement i no ser discriminat per la llengua (art. 4).
• Protecció: jutjats i tribunals, Administració de la Generalitat i Síndic de Greuges.
• Autoritat lingüística: Institut d'Estudis Catalans (art. 6.2).
• Aranès: art. 7 no vigent; avui l'art. 6.5 EAC el declara oficial a Catalunya.
• Lleis del Parlament: DOGC en edicions simultànies; la versió castellana oficial la fa el Parlament.
• Ús intern de les administracions catalanes i relacions entre elles: català (art. 9.1).
• Procediments: en català, amb dret a documents i notificacions en castellà si es demanen (art. 10).
• Traducció a petició: sense perjudici, despesa ni endarreriments.
• Personal públic: coneixement adequat i suficient de les dues llengües; acreditar el català en l'accés (art. 11).
• Document públic sense elecció expressa de llengua: en català (art. 14.3).
• Xecs, pagarés i talonaris, i formularis dels registres: almenys en català.
• Convenis col·lectius sense acord de llengua: en les dues, en exemplars separats (art. 16).

Vídeos recomanats

• Drets lingüístics: present i futur - Oficialitat, drets lingüístics i l'àmbit de la justícia
• A la catalana #8 - Política lingüística: fomento social de una lengua propia, con Francesc X. Vila

← Tema 4 · Tema 6 →

📲 Comparteix-ho amb el teu grup de l'oposició: WhatsApp · Telegram · Copia l'enllaç