⚖️ Tema 4: Igualtat de tracte (Llei 19/2020), protocol contra l'assetjament i igualtat de dones i homes (Llei 17/2015)

Generalitat de Catalunya · Cos de Bombers de la Generalitat · Bomber/a de primera de l'escala tècnica

🌐 Lee este tema en castellano

Resum

La Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació, té per objecte garantir aquest dret i eradicar qualsevol conducta que atempti contra la dignitat de les persones (art. 1). Protegeix de la discriminació per origen territorial o nacional, sexe o gènere, orientació o identitat sexual, edat, raça o origen ètnic, llengua, ideologia, religió, condició social o econòmica, situació administrativa, discapacitat, salut, aspecte físic o qualsevol altra circumstància. S'aplica a totes les persones físiques i jurídiques, públiques i privades, que siguin o actuïn a Catalunya, també a les xarxes socials (art. 2). Els professionals de les administracions que coneguin una situació de risc o una sospita fonamentada de discriminació o violència ho han de comunicar als cossos de seguretat i a l'òrgan competent (art. 3.2).

El títol I defineix els conceptes (art. 4). Discriminació directa: tractar algú de manera menys favorable que una altra persona en una situació anàloga per un dels motius de la llei. Indirecta: una disposició, un criteri o una pràctica aparentment neutres que perjudiquen més unes persones. Per associació: la pateix qui es relaciona amb una persona o un grup discriminat. Per error: s'atribueix a algú per equivocació una característica. Múltiple: hi concorren diversos motius. La represàlia discriminatòria és el tracte advers per haver presentat una queixa o denúncia, i l'aporofòbia, el rebuig a les persones pobres o sense llar. Les accions positives i els ajustos raonables no són discriminació (arts. 4 i 5).

El títol II aplica el dret a àmbits concrets: ocupació i funció pública (el Govern ha de garantir la igualtat d'oportunitats també en l'accés, la formació i la promoció del personal públic, art. 6), negociació col·lectiva, educació, salut, serveis socials, habitatge, establiments oberts al públic, mitjans de comunicació, cultura, esport, justícia i cossos de seguretat (art. 21: prohibit fer servir criteris racials o d'aspecte físic en detencions, identificacions o escorcolls). El títol III regula les garanties: mesures de protecció i atenció integral a les víctimes, tutela administrativa i judicial amb reparació del dany (inclòs el moral), nul·litat dels actes discriminatoris i inversió de la càrrega de la prova quan la víctima aporta indicis fonamentats (art. 22.4). Poden actuar com a interessades les entitats de defensa de drets constituïdes almenys dos anys abans i que actuïn a Catalunya (art. 26). Hi ha un Pla per a la igualtat de tracte quadriennal (art. 28) i formació obligatòria del personal públic (art. 32).

El Protocol per a la prevenció, la detecció, l'actuació i la resolució de situacions d'assetjament sexual i d'assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere de l'Administració de la Generalitat (pàgina oficial a gencat.cat) vol prevenir i detectar millor, actuar de manera àgil i efectiva i garantir la seguretat i la confidencialitat de les persones implicades, amb la víctima al centre. El pot activar qualsevol persona afectada o que conegui la conducta; la persona afectada o l'autora han de ser treballadores de la Generalitat o prestar serveis als seus centres. La sol·licitud és gratuïta, per internet o presencialment. En queden fora els Mossos d'Esquadra i el personal de l'Administració de justícia, que tenen protocol propi.

El protocol cobreix l'assetjament sexual (conductes verbals, no verbals o físiques de caràcter sexual no desitjades, amb jerarquia o sense, dins o fora de la feina), l'assetjament per raó de sexe o gènere (inclòs el relacionat amb l'embaràs, la maternitat o la paternitat) i l'assetjament per orientació sexual, identitat o expressió de gènere, i també la discriminació múltiple. En el règim disciplinari català, l'assetjament sexual o per raó de sexe és falta greu si no arriba a molt greu (art. 116.u DL 1/1997).

La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes (no s'ha de confondre amb la Llei estatal 17/2015 de protecció civil) regula els mecanismes per fer efectiu el dret a la igualtat i la no-discriminació per raó de sexe. El capítol I defineix, entre d'altres, la representació paritària (cap sexe no supera el 60 % ni baixa del 40 %), la representació equilibrada, la discriminació directa i indirecta, l'assetjament per raó de sexe (conducta pel sexe de la persona que atempta contra la seva dignitat o crea un entorn intimidatori o ofensiu) i l'assetjament sexual (comportament verbal, no verbal o físic de naturalesa sexual), i fixa vuit principis d'actuació, entre els quals la transversalitat de la perspectiva de gènere, la democràcia paritària i l'ús no sexista del llenguatge (art. 3).

El capítol III fixa els mecanismes al sector públic: clàusules d'igualtat en la contractació (art. 10), denegació d'ajuts a qui hagi estat sancionat per discriminar per sexe (art. 11), representació paritària als òrgans col·legiats llevat dels que promouen els drets d'un sol sexe (art. 12), el Pla estratègic de polítiques d'igualtat de gènere, impulsat per l'Institut Català de les Dones (art. 14), i plans d'igualtat per al personal del sector públic, amb diagnosi prèvia, avaluació quadriennal i mesures específiques, entre d'altres, per als bombers (art. 15). A la funció pública cal impulsar tribunals de selecció paritaris i els temaris d'accés han d'incloure la normativa d'igualtat i de violència masclista (art. 16), raó per la qual aquest tema és a l'oposició.

El capítol IV recull les polítiques públiques per àmbits: participació política i social (la Generalitat havia d'aprovar en dos anys un protocol contra l'assetjament sexual i per raó de sexe, art. 18.3), educació i coeducació, cultura, esport, treball (distintiu català d'excel·lència empresarial en igualtat, que atorga l'Institut Català de les Dones, art. 35; registre públic de plans d'igualtat, art. 36), polítiques socials, urbanisme i mobilitat, justícia i seguretat (perspectiva de gènere en les polítiques de seguretat, art. 55) i estadístiques, en què s'ha d'incloure sempre la variable sexe (art. 56).

Claus per a l'examen

• Llei 19/2020, del 30 de desembre: igualtat de tracte i no-discriminació; s'aplica a públics i privats a Catalunya, també a les xarxes.
• Deure de comunicar la sospita fonamentada de discriminació als cossos de seguretat i a l'òrgan competent (art. 3.2).
• Discriminació indirecta: criteri aparentment neutre que perjudica més un grup.
• Per associació: per relacionar-se amb algú discriminat. Per error: per una característica atribuïda equivocadament.
• Represàlia discriminatòria: tracte advers per haver denunciat o reclamat.
• Inversió de la càrrega de la prova si la víctima aporta indicis fonamentats (art. 22.4).
• Entitats legitimades: constituïdes almenys 2 anys abans i actives a Catalunya.
• Pla per a la igualtat de tracte: quadriennal.
• Protocol d'assetjament: l'activa qualsevol persona afectada o coneixedora; gratuït, en línia o presencial.
• Exclosos del protocol general: Mossos d'Esquadra i personal de Justícia (protocol propi).
• Llei 17/2015, del 21 de juliol: igualtat efectiva de dones i homes.
• Representació paritària: cap sexe per sobre del 60 % ni per sota del 40 %.
• Plans d'igualtat del sector públic: diagnosi prèvia, avaluació quadriennal i mesures per als bombers.
• Temaris d'accés: han d'incloure igualtat i violència masclista (art. 16.3).
• Distintiu d'excel·lència empresarial en igualtat: l'atorga l'Institut Català de les Dones.

Vídeos recomanats

• Presentació de l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació i de la Llei 19/2020 (15/03/2024)
• Resum de la Llei 19/2020 i l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació en #LCS
• La llei d'igualtat efectiva entre dones i homes
• Què és un protocol l'assetjament sexual i per raó de sexe?

← Tema 3 · Tema 5 →

📲 Comparteix-ho amb el teu grup de l'oposició: WhatsApp · Telegram · Copia l'enllaç