🏠 Tema 24: Intervenció en incendis estructurals

Generalitat de Catalunya · Cos de Bombers de la Generalitat · Bomber/a de primera de l'escala tècnica

🌐 Lee este tema en castellano

Resum

Un incendi estructural és el que es desenvolupa en una edificació i l'afecta totalment o parcialment. Davant dels incendis en espais oberts, es caracteritza per espais tancats o semioberts que condicionen el fum, càrrega de foc variable, possibles víctimes a dins i risc de col·lapse, a més d'explosions i danys en el gas i l'electricitat. La construcció ha canviat: de l'obra massissa (pedra, maó, fusta) a materials lleugers i sintètics, grans espais oberts i estructures metàl·liques o prefabricades que poden col·lapsar de cop. El manual recorda la discoteca Flying (Saragossa, 1990), la torre Windsor (Madrid, 2005, inici de l'atenció sistemàtica al col·lapse) i la nau abandonada de Badalona (2020).

Tipus d'edificis: habitatges unifamiliars i plurifamiliars (els més freqüents; en els plurifamiliars l'escala comuna es pot convertir en una xemeneia de fum); locals comercials (molta càrrega de foc, accessos ocults, localitzar els quadres elèctrics); naus industrials (gran superfície, col·lapse probable: es pot plantejar treball exterior amb monitors i grans cabals); centres educatius, sanitaris o residencials (persones vulnerables, falsos sostres i conductes que propaguen); infraestructures subterrànies (fum confinat, progressió llarga, risc de desorientació); edificis de gran alçada (dependència de mitjans verticals; el vent en alçada crea incendis sobrealimentats) i grans vaixells. Les façanes s'anomenen amb lletres en sentit horari: A la principal (o la que decideixi el cap d'intervenció), B a l'esquerra de l'A, C l'oposada i D a la dreta.

Valoració inicial: ha d'abastar les 6 cares de l'estructura (els 360° més a dalt i a baix) i comença en rebre l'avís. Es valoren el tipus d'estructura, l'any i les característiques constructives, si està aïllada o adossada, el nombre de plantes i l'accessibilitat, els accessos i les vies d'evacuació, la columna de fum, la ubicació de la flama i la informació sobre els ocupants. Més plantes vol dir més propagació vertical i més víctimes potencials. Incendi a la planta baixa: més propagació cap amunt i evacuació difícil; a les plantes altes: costa arribar-hi, hi ha pèrdues de càrrega i a partir de la planta 8 el salvament per façana és difícil o impossible; als soterranis, cal buscar la «ruta freda». Els ascensors no s'utilitzen en la fase activa de l'incendi.

Llegir la columna de fum: el volum indica quant combustible crema. Negre: combustió incompleta, plàstics i sintètics, incendi infraventilat. Gris fosc: matèria orgànica amb ventilació parcial. Gris clar o blanc: si és dens i fred, vapor d'aigua o fase de control; si és calent i turbulent, un foc que comença. Molt dens i opac: més risc de backdraft o flashover. Sortida lenta: baixa pressió; sortida ràpida, turbulenta i en capes: alta pressió i possible fenomen extrem. Mecanismes de propagació: per flames (radiació i contacte; per façana, amb les façanes ventilades que donen «incendis envoltants», i per buits tècnics), per fums calents (convecció: escales amb efecte xemeneia, patis i acumulacions) i per degoteig de materials inflamats cap a plantes inferiors (conducció vertical descendent). Per estimar els ocupants, el que és clau és l'ús de l'edifici i l'hora del dia; es pregunta als testimonis i es busquen indicis.

Maniobres d'extinció: ofensives (sobre el focus: atac interior, atac transicional, atac per la coberta amb AEA) i defensives (evitar la propagació i protegir els elements exposats). Línies de 25 mm (uns 250 l/min, àgils) i de 45 mm (uns 400 l/min, més refredament i seguretat). El cabal operatiu és el mínim que controla el foc i permet respondre a un comportament extrem; un cabal excessiu pot causar efecte pistó, danys i pèrdua de maniobrabilitat. La línia interior té punt de subministrament (autobomba, BIE o columna seca), tram d'aproximació, tram vertical, tram d'atac i llança (raig sòlid, con d'atac, con de protecció). Control de gasos calents: moviments en «O», «Z» o «8», polsacions de menys d'1 s en espais petits i d'1-5 s en espais grans, i «pintat de parets». L'atac transicional és ofensiu però s'inicia des de l'exterior, a nivell de terra, i prepara l'atac interior sense substituir-lo. Els monitors i les autoescales amb canó apliquen grans cabals quan no és segur entrar.

Control de la propagació: línies exteriors a la façana i als balcons, tallafocs constructius o de maniobra (tancar portes, barreres d'aigua) i contenció vertical o horitzontal. Recerca i salvament: els espais es classifiquen per probabilitat de supervivència: alta (dues portes tancades o una EI, gairebé il·limitada), mitjana (una porta tancada, més de 10 min), baixa (porta oberta al focus, 6-10 min) i mínima (dins del recinte de l'incendi, menys de 6 min). L'ordre de recerca és: baixa, mitjana, mínima (només si no hi ha cap altra opció o hi ha indicis) i alta. Es busca en binomi amb referències fixes (paret guia, línia guia o la mateixa mànega), a mitja alçada si hi ha una mica de visibilitat o en rastreig total amb tres punts de suport si no n'hi ha, amb càmera tèrmica, girant sempre cap al mateix costat i mirant darrere de les portes, sota els llits, als lavabos i als armaris. Cal mantenir les portes tancades.

Ventilació: natural (obrir de manera controlada i coordinada amb l'equip interior, mai per curiositat ni en diverses façanes alhora); antiventilació (mantenir tancat fins que l'atac estigui a punt; útil en un foc amb dèficit d'oxigen; la cortina de bloqueig smoke stopper hi ajuda); ventilació per pressió positiva, VPP (ventilador que pressuritza cap a una sortida de fums ja identificada; mai cap al focus; defensiva o postincendi) i per pressió negativa, VPN (extreure fum des de dins, a prop de la sortida: no dispersa fum, pocs riscos, bona amb gasos pesants, útil en soterranis). La ventilació està subordinada a l'extinció i l'autoritza el cap d'intervenció; en cas de dubte, antiventilació. Control de serveis: localitzar i assegurar les escomeses d'electricitat i gas (compte amb les plaques fotovoltaiques), tallar-les davant d'olor de gas o risc elèctric i controlar l'aigua i les instal·lacions fixes (BIE, ruixadors).

Seguretat: riscos de gasos tòxics (CO, cianurs: ERA), backdraft (refredar els gasos, obrir amb control, pols d'aigua abans d'entrar), col·lapse (vigies, permanència mínima), desorientació i caigudes, caiguda d'objectes, contacte elèctric, estrès tèrmic i eines. Zonificació: zona lliure davant de la façana A per emplaçar vehicles, sobretot l'AEA; zona calenta amb un radi de 15 m en habitatges i el doble de l'alçada de la façana en naus. Control d'accessos i control ERA (CACE): revisió pròpia i mútua, punt de control i registre de l'hora d'entrada, binomi, zona i tasca. Codi vermell: avís immediat al cap i a tot el dispositiu, activació de l'equip SOS i preparació del suport sanitari exterior. Treball en binomi a tot l'interior: mai equips de tres ni canvis sense autorització. Entrada segura: avaluar la porta, obrir uns centímetres i polvoritzar cap al sostre, tancar i valorar, i entrar tancant la porta al darrere; amb víctimes a tocar del focus, prioritzar-ne l'extracció, perquè el vapor les cremaria. El manual acaba amb un decàleg: avaluació de 360°, progressar per la ruta freda, cabal operatiu suficient, aigua al motor de l'incendi com més aviat millor, no deixar el foc a sota («pot ser mortal»), l'absència de fum no és absència d'incendi i «qui controla la ventilació, controla l'incendi».

Claus per a l'examen

• La valoració inicial abasta les 6 cares: 360° més la part superior i la inferior.
• Façanes en sentit horari: A principal, B a l'esquerra de l'A, C oposada, D a la dreta.
• A partir de la planta 8, el salvament per façana és difícil o impossible.
• No s'utilitzen els ascensors en la fase activa de l'incendi.
• Fum negre: combustió incompleta i infraventilat; ràpid, turbulent i en capes: avís de flashover o backdraft.
• Propagació per degoteig = conducció vertical descendent; façanes ventilades = incendis envoltants.
• Línia de 25 mm ≈ 250 l/min; de 45 mm ≈ 400 l/min.
• Polsacions: <1 s en espais petits; 1-5 s en espais amplis.
• L'atac transicional és ofensiu i comença des de l'exterior; no substitueix l'atac interior.
• Supervivència: alta gairebé il·limitada, mitjana >10 min, baixa 6-10 min, mínima <6 min.
• Ordre de recerca: baixa, mitjana, mínima i, per últim, alta.
• VPP: mai sense una sortida de fums identificada ni dirigida al focus.
• Zona calenta: 15 m en habitatges; el doble de l'alçada de la façana en naus.
• Codi vermell: avís a tot el dispositiu, equip SOS i suport sanitari exterior.
• Binomi sempre: ni equips de tres ni canvis sense autorització.

Vídeos recomanats

• El Repte d'Incendis Estructurals (DIRECTE)
• ATAQUE TRANSICIONAL (Ataque Exterior Ofensivo).
• Ventilación táctica: 9 Ventilación Presión Positiva VPP: presurizar, uso durante y tras incendio.
• Búsqueda de víctimas en incendios urbanos: 4 Cuerda guia.

Guies relacionades (en castellà)

• Cuerda guía

← Tema 23 · Tema 25 →

📲 Comparteix-ho amb el teu grup de l'oposició: WhatsApp · Telegram · Copia l'enllaç