🚨 Tema 21: Gestió d'emergències i sistema de protecció civil

Generalitat de Catalunya · Cos de Bombers de la Generalitat · Bomber/a de primera de l'escala tècnica

🌐 Lee este tema en castellano

Resum

La gestió d'emergències és l'organització dels recursos, les responsabilitats i les capacitats per afrontar una emergència abans, durant i després (definició de la UNDRR, 2009), i ha de ser global (tot tipus de perill), integrada (tots els actors) i en totes les fases. S'organitza en un cicle de quatre fases: reducció del risc (analitzar i evitar que els riscos es converteixin en emergències; mesures estructurals com reforçar edificis i no estructurals com la regulació urbanística), preparació (plans, formació, simulacres, protocols, alerta primerenca, autoprotecció ciutadana), resposta (la fase més visible: alerta, evacuació, rescat, extinció, confinament) i recuperació (restablir la normalitat, reconstruir millor i aprendre). No és lineal sinó un cicle continu de millora (MAN.GRAL.001, ap. 1.1).

La resiliència és la capacitat d'una persona, comunitat o sistema de resistir, absorbir, adaptar-se i recuperar-se davant d'una emergència, i a més sortir-ne enfortida. Aplicada a les emergències implica autonomia local de resposta, aprenentatge continu, cultura d'autoprotecció i corresponsabilitat, xarxes de cooperació i recuperació ràpida i sostenible (ap. 1.2).

El risc es defineix com a Risc = Perill × Vulnerabilitat × Exposició: el perill és la probabilitat d'un fenomen d'una certa intensitat; la vulnerabilitat, la capacitat o incapacitat d'un element per resistir-lo; i l'exposició, el nombre d'elements vulnerables i el temps que estan en contacte amb el perill. Si qualsevol dels tres es redueix a zero, el risc desapareix: encara que no puguem eliminar el perill natural, sí que podem reduir l'exposició o la vulnerabilitat (ap. 2.1). Els riscos es classifiquen en naturals (meteorològics, geològics i biològics, com les pandèmies), tecnològics (químics, nuclears, fallades d'infraestructures crítiques) i socials o antròpics (grans aglomeracions, accidents col·lectius de trànsit, actes violents). El risc és també una construcció social que depèn de la percepció. El mapa de protecció civil de Catalunya identifica i classifica els riscos greus del territori, s'actualitza periòdicament i permet superposar capes per detectar efectes dòmino (ap. 2.2-2.4).

La protecció civil és el conjunt d'accions amb què les administracions i la societat protegeixen persones, béns i medi ambient davant de riscos col·lectius (de baixa freqüència i gran intensitat). Va néixer de la defensa civil de la Segona Guerra Mundial i va evolucionar cap a un model en temps de pau basat en la prevenció i la planificació; a Catalunya es va consolidar a partir dels anys 80: Cos de Bombers de la Generalitat (1986), Direcció General de Protecció Civil, Llei 5/1994 i Llei 4/1997, i PROCICAT (1995). Competències (ap. 3.3): els ajuntaments són la primera baula (els de més de 20.000 habitants han de tenir servei municipal de protecció civil); la Generalitat, mitjançant la Direcció General de Protecció Civil, elabora els grans plans i gestiona el CECAT; i l'Estat (Ministeri de l'Interior i Direcció General de Protecció Civil i Emergències) aprova els plans estatals com el PLEGEM, gestiona el Sistema Nacional i activa la UME.

Autoritats (Llei 17/2015 i manual, ap. 3.4): l'alcalde (declara l'emergència i activa els plans municipals, dirigeix el CECOPAL i presideix la Comissió Municipal de Protecció Civil); el conseller o consellera d'Interior (activa els plans autonòmics i en fixa els nivells, dirigeix el CECAT i presideix la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, òrgan consultiu, deliberant, coordinador i homologador); i el Ministeri de l'Interior, que pot declarar l'emergència d'interès nacional (art. 28 de la Llei 17/2015), i en aquest cas la UME assumeix la direcció operativa sota el ministre. A Europa, el Mecanisme Europeu de Protecció Civil (UCPM, creat el 2001) coordina l'ajuda entre estats des de l'ERCC de Brussel·les, actiu 24 hores; els mòduls d'intervenció (USAR, bombament d'alta capacitat, incendis forestals, NRBQ…) es registren al European Civil Protection Pool després de certificar-se en tres passos: visita consultiva, exercici de taula i exercici real de camp (ap. 3.5).

Plans de protecció civil (ap. 4): defineixen escenaris, grups, procediments, recursos i mecanismes d'activació. N'hi ha d'especials (riscos concrets: INFOCAT incendis forestals, INUNCAT inundacions, NEUCAT nevades, VENTCAT vent, SISMICAT sismes, PLASEQCAT i PLASEQTA químics, TRANSCAT mercaderies perilloses, CAMCAT contaminació marina, RADCAT radiològic, AEROCAT, ALLAUCAT i Pla de Pandèmies), que determinen quins municipis fan el seu PAM; territorials (PROCICAT per als riscos sense pla especial i PBEM, pla municipal multirisc per als riscos no especials, integrat en el DUPROCIM, document únic municipal; la Llei 4/1997, art. 17.2, l'exigeix expressament als de més de 20.000 habitants i als obligats a fer un PAM), i d'autoprotecció (PAU, d'activitats que generen o poden patir un risc). Tot pla té quatre blocs: identificació del risc, organització operativa, operativitat i inventari de recursos. El seu cicle de vida és redacció, aprovació, implantació, manteniment (revisió com a mínim cada 4 anys) i simulacres i avaluació.

Estructura operativa (ap. 5): direcció del pla (a Catalunya, el conseller d'Interior o la persona en qui delegui, coordinat amb els alcaldes), Comitè d'Emergències (director, consell assessor, gabinet d'informació i CECAT o CECOPAL) i Centre de Comandament Avançat (CCA), situat en un lloc segur i proper; el seu coordinador és per defecte el responsable del grup d'intervenció, però si l'emergència és intencionada passa automàticament al del grup d'ordre. Grups actuants: intervenció (coordina Bombers), sanitari (coordina el SEM), ordre (coordinen els Mossos d'Esquadra), logístic (coordina la Direcció General de Protecció Civil), d'experts (varia segons el risc) i judicial (poder judicial). Cada grup té el seu Pla d'Actuació de Grup (PAG). El voluntariat de protecció civil depèn funcionalment del municipi, el nomena l'alcalde després d'una formació bàsica obligatòria i complementa, no substitueix, els serveis d'intervenció.

Mesures de protecció de la població: zones segures, confinament (núvol tòxic, alliberament radiològic, fum dens) i evacuació (preventiva o urgent; sovint és més segur confinar si hi ha poc temps), amb punts d'acollida que garanteixin aigua, menjar, assistència sanitària, suport psicosocial, registre i seguretat. Els avisos han de ser breus, accessibles i útils, per ES-Alert (SMS), ràdio i televisió, xarxes oficials o megafonia. Centres de coordinació: el CECAT (gestionat per Protecció Civil, a Barcelona, amb sala secundària a Tarragona), els CECOPAL municipals (es constitueixen en activar el pla) i les sales operatives de cada cos: Bombers té 6 sales territorials i una Sala Central per sobre que activa recursos especials (mitjans aeris, GRAE, GRAF). Es recolzen en la xarxa RESCAT, sistemes de gestió, SIG i connexió amb Copernicus, GDACS i CENEM. La informació segueix quatre passos: recepció (normalment al 112), validació i confirmació (carta d'actuació), difusió i activació de recursos.

Divulgació i sensibilització (ap. 6): formar, informar i preparar la ciutadania abans de l'emergència. Objectius: conèixer els riscos del territori, fomentar actituds preventives, donar instruccions clares d'autoprotecció i promoure una cultura de seguretat compartida. Formats: tallers escolars, jornades, materials pedagògics, tríptics, campanyes a les xarxes, portes obertes i simulacres amb participació ciutadana, amb el voluntariat en la proximitat. La divulgació és universal però segmentada: infància i joves (activitats lúdiques), gent gran (missatges clars i suport personalitzat), persones amb discapacitat (comunicació accessible i pictogrames), professionals (protocols d'autoprotecció laboral) i ciutadania general (informació multicanal). L'educació en autoprotecció ensenya, per exemple, a confinar-se a casa, què porta una motxilla d'emergència o com utilitzar el 112.

Claus per a l'examen

• Cicle de gestió d'emergències (quatre fases): reducció, preparació, resposta i recuperació.
• Risc = Perill × Vulnerabilitat × Exposició; si un és zero, no hi ha risc.
• Riscos naturals (meteorològics, geològics, biològics), tecnològics i socials o antròpics.
• Cos de Bombers de la Generalitat: 1986. PROCICAT: 1995.
• Municipis de més de 20.000 habitants: servei municipal de protecció civil obligatori.
• Autoritats: alcalde, conseller d'Interior i Ministeri de l'Interior (emergència d'interès nacional, art. 28 Llei 17/2015).
• Mecanisme Europeu de Protecció Civil: 2001; ERCC a Brussel·les, 24 h; certificació de mòduls en 3 passos.
• Plans especials (INFOCAT, INUNCAT, NEUCAT, TRANSCAT…), territorials (PROCICAT, PBEM) i d'autoprotecció (PAU).
• DUPROCIM: document únic de protecció civil municipal (PBEM + PAM).
• Revisió dels plans: com a mínim cada 4 anys.
• Coordinador del CCA: responsable del grup d'intervenció; si hi ha intencionalitat, el del grup d'ordre.
• Coordinen: intervenció, Bombers; sanitari, SEM; ordre, Mossos; logístic, Protecció Civil; judicial, poder judicial.
• Voluntariat: depèn funcionalment del municipi i el nomena l'alcalde.
• CECAT a Barcelona amb sala secundària a Tarragona; Bombers: 6 sales territorials + Sala Central.
• Avisos a la població per ES-Alert (SMS), ràdio, TV, xarxes i megafonia.

Vídeos recomanats

• Presentació del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT)
• Sabeu que són i quins són els plans de @ProteccióCivil-b2p ?
• Com es gestiona una trucada al 112: Protecció Civil
• Missió i funcions del voluntariat de Protecció civil

← Tema 20 · Tema 22 →

📲 Comparteix-ho amb el teu grup de l'oposició: WhatsApp · Telegram · Copia l'enllaç