DECRET 276/2016, de 19 de juliol, de les funcions de guàrdia i del sistema de comandament dels serveis
de prevenció, extinció d'incendis i salvaments de la Generalitat de Catalunya.
DOGC núm. 7167, 21/07/2016 TEXT PUBLICAT Vigència 01/10/2016 - Preàmbul
L'article 132 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que correspon a la Generalitat la
competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i
l'execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació
dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d'incendis, sens perjudici
de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l'Estat en exercici de
les seves competències en matèria de seguretat pública.
La Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvaments de
Catalunya, regula en el títol segon el cos de Bombers de la Generalitat, al qual s'atribueix la funció
d'extingir incendis i, en supòsits d'ocurrència de qualsevol sinistre o situació d'emergència, actuar amb
la finalitat de minimitzar els danys, tant personals com materials, així com la resta de funcions que
determina l'article 13 de la Llei esmentada i l'organització i estructura del cos establerta als articles 14 al
16.
El Decret 103/1998, de 28 d'abril, d'estructura de la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil, i de
regulació de les funcions de guàrdia, resta parcialment vigent quant als preceptes d'organització de les
guàrdies. El dit Decret regula la guàrdia com un dels elements imprescindibles de l'estructuració dels
serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvaments de la Generalitat de Catalunya mitjançant el qual
es garanteix la disponibilitat d'assistència immediata a sinistres o emergències durant el temps
necessari per a la seva resolució.
D'altra banda, a partir del Decret 479/2006, de 5 de desembre, d'estructuració del Departament
d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i
Salvaments va assumir les funcions de l'anterior Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil, llevat
de les relatives a la protecció civil, les quals es van atribuir a la nova Direcció General de Protecció Civil.
Actualment, el Decret 320/2011, de 19 d'abril, de reestructuració del Departament d'Interior, regula
l'estructura de la Direcció General de Protecció Civil, que té atribuïdes, entre altres, la funció
d'organitzar, coordinar i supervisar el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT).
Actualment aquesta estructuració de la Direcció General s'estableix en el Decret 243/2007, de 6 de
novembre, d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, que va
derogar l'anterior Decret 186/2007, de 28 d'agost, d'estructura del dit Departament. L'article 74 del
Decret 243/2007 atribueix a la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, “sota la
direcció i supervisió de les autoritats superiors”, l'execució i compliment de les missions i competències
del Departament d'Interior en matèria de prevenció, extinció d'incendis i salvaments davant situacions
de risc. Així mateix, correspon al director general el comandament del cos de Bombers de la Generalitat i
la direcció, coordinació i inspecció dels serveis de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments i de les
seves instal·lacions.
Per a l'establiment de l'estructura organitzativa del cos de Bombers de la Generalitat, que es concreta
respecte de la Subdirecció General Operativa, es determinen, en ordre organitzatiu descendent, a
l'article 75 del Decret 243/2007, els nivells estructurals en funció del seu caràcter central (Divisió, Àrea
Central, Unitat Central i Grup) o territorial (Regió, Àrea Regional, Unitat Regional i Parc). Així mateix, a
l'article 76 es configura la Subdirecció General Operativa, adscrita a la Direcció General, com a òrgan al
qual s'encomana el comandament operatiu del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, del
personal tècnic especialitzat i dels bombers voluntaris, sens perjudici del comandament que correspon
al director general, sota la direcció i supervisió del conseller del Departament.
Així doncs, els canvis esdevinguts en l'estructura del departament i la direcció general competents en
matèria de prevenció, extinció d'incendis i salvaments, i també l'evolució de les necessitats
d'organització dels serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvaments de la Generalitat i la necessitat
d'optimitzar la resposta operativa davant els nous requeriments de la societat, fan del tot necessari
actualitzar el dit Decret 103/1998, de 28 d'abril, que estructura l'organització de les guàrdies actualment.
Així mateix, l'experiència en l'organització de l'exercici de les funcions de la guàrdia ha evidenciat la
necessitat de concretar l'estructuració dels diferents centres i posicions de guàrdia, i també
l'organització del sistema de comandament dels serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvaments de
la Generalitat de Catalunya, que s'estructura en cinc nivells, en funció de la gravetat o risc potencial del
servei o de la situació d'emergència.
En aquest marc, es distingeixen tres àmbits de la guàrdia (operatiu, de coordinació i de suport) i
s'organitzen els diferents centres i posicions de guàrdia; correspon al subdirector general competent en
l'àmbit operatiu la màxima responsabilitat de la direcció del servei de guàrdia en els tres àmbits
esmentats. Concretament, dins l'àmbit operatiu es distingeixen les posicions de cap operatiu, cap
territorial, sotscap territorial i cap de sortida. Dins l'àmbit de coordinació, es distingeixen les posicions de
cap de coordinació de la Sala Central de Bombers, cap de coordinació territorial i cap de torn. I,
finalment, es preveu que les diferents posicions de guàrdia que componen l'àmbit de suport es
desenvolupin mitjançant una circular del director general competent en matèria de prevenció, extinció
d'incendis i salvaments, atesa l'especificitat d'aquestes posicions. En aquest àmbit de suport també es
dóna la possibilitat que personal tècnic de la direcció general competent en matèria de prevenció,
extinció d'incendis i salvaments pugui participar en la funció d'assessorament, fora de les posicions de
guàrdia.
Quant als centres de guàrdia, les funcions relatives a la planificació, gestió, coordinació i supervisió
estratègica de les emergències s'atribueixen a la Sala Central de Bombers, la qual efectua el seguiment
estratègic de la totalitat dels serveis en situacions d'emergència; activa, mobilitza i gestiona els recursos
humans i materials necessaris i coordina la resta d'agents implicats, quan escau, amb la finalitat
d'assignar els recursos propis i aliens més adients per a la resolució de les emergències. D'altra banda,
les sales de control territorial es configuren com a element de l'àmbit de coordinació més pròxim al
respectiu àmbit territorial, adequant el seu àmbit de gestió operativa en correspondència amb les
estructures de coordinació d'altres agents que intervenen en les situacions d'emergència i d'acord amb
l'evolució de les tecnologies de la informació i el coneixement.
Per tot el que s'ha exposat, a proposta del conseller d'Interior i d'acord amb el dictamen de la Comissió
Jurídica Assessora, amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Capítol 1 Disposicions generals Article 1 Objecte
1.1 Aquest Decret té per objecte determinar l'estructuració dels diferents centres i posicions de guàrdia
que configuren la resposta operativa, de coordinació i de suport dels serveis de prevenció, extinció
d'incendis i salvaments de la Generalitat davant les emergències, i determinar l'organització del sistema
de comandament adequat a cada servei dins l'àmbit territorial d'actuació corresponent, a l'efecte de
garantir la resolució de l'emergència.
1.2 Als efectes del que estableix aquest Decret, es considera centre de guàrdia l'espai físic on els
diferents comandaments del cos de Bombers exerceixen les posicions de guàrdia. Així mateix, s'entén
per posició de guàrdia l'exercici de funcions de guàrdia, en l'àmbit operatiu, de coordinació o de suport,
dins l'estructura dels comandaments del cos de Bombers de la Generalitat d'acord amb les seves
responsabilitats i amb l'organització que estableix aquest Decret.
Article 2 Concepte de la guàrdia
2.1 La guàrdia és la situació de disponibilitat permanent dels serveis de prevenció, extinció d'incendis i
salvaments de la Generalitat que, sota un comandament únic i organitzada en torns successius i
ininterromputs, garanteix la resposta urgent i coordinada a les situacions d'emergència en tot el territori
on la Generalitat de Catalunya exerceix les seves competències en matèria de prevenció, extinció
d'incendis i salvaments. Així mateix, la guàrdia també comporta l'assistència amb caràcter preventiu a
altres serveis previstos en la corresponent carta de serveis vigent, així com la participació en altres
activitats complementàries.
2.2 La gestió de la guàrdia té per objecte:
a) La mobilització dels recursos humans i materials disponibles per resoldre amb eficàcia cada sinistre o
emergència i la realització de les actuacions tècniques necessàries per protegir les persones i els béns
afectats.
b) La mobilització selectiva i estratègica dels recursos disponibles per garantir, en tot moment, una
disponibilitat de recursos equilibrada en tot el territori.
c) La disponibilitat de suport logístic o operatiu als equips actuants en un sinistre o emergència perquè
puguin acomplir adequadament la seva tasca.
d) Garantir el nivell de comandament adequat al servei corresponent d'acord amb el sistema de
comandament en la intervenció que estableix aquest Decret.
Article 3 Àmbits de la guàrdia
A fi de donar una resposta adequada als sinistres o emergències, facilitar l'assessorament tècnic
necessari i assegurar l'atenció a les actuacions amb els nivells de comandaments adequats i necessaris,
s'estableixen els àmbits de guàrdia següents:
a) Àmbit operatiu: és aquell que assumeix el comandament en el territori en les situacions d'emergència
que sorgeixen durant la guàrdia, garantint la cadena de comandament en la intervenció, així com els
diferents nivells de resposta operativa planificada, amb els mitjans humans i materials adequats a la
situació de risc.
b) Àmbit de coordinació: és aquell que assumeix la planificació i gestió dels recursos humans i materials
desplegats a tot el territori a fi de garantir l'assistència i resolució de les situacions d'emergència, d'acord
amb una planificació dels recursos basada en una anàlisi del risc potencial de tots els elements del
territori.
c) Àmbit de suport: és aquell que assumeix l'anàlisi i el suport tècnic o logístic, formant part del
dispositiu d'assessorament i suport al comandament en els àmbits de coordinació i operatiu.
Article 4 Modalitats de l'exercici de les funcions de guàrdia dels comandaments
4.1 Les funcions de guàrdia es poden exercir d'acord amb les modalitats següents:
a) Disponibilitat immediata amb presència física en el lloc de treball que correspongui, amb el règim
d'horari i la freqüència que s'estableixin.
b) Disponibilitat de localització i mobilització immediata, de forma permanent durant el temps de
guàrdia que correspongui, amb obligació d'incorporar-se presencialment en el temps i el lloc que es
determinin.
4.2 Mitjançant una resolució del director general competent en matèria de prevenció, extinció d'incendis
i salvaments, es pot establir la freqüència a què fa referència la lletra a) de l'apartat anterior, així com, si
escau, els sistemes de compensació horària de la modalitat de guàrdia prevista a la lletra b).
Article 5 El relleu de la guàrdia
5.1 El relleu de la guàrdia és l'acte mitjançant el qual es dóna continuïtat al servei de la guàrdia i es
transmet la responsabilitat del seu comandament sobre la base de la informació de la situació operativa
dels recursos humans i materials, i també dels serveis que hi hagi en curs o les situacions de risc.
5.2 El relleu entre els torns de guàrdia s'ha d'efectuar de manera que no s'interrompi el funcionament
normal del servei de guàrdia. Mitjançant una instrucció del director general competent en matèria de
prevenció, extinció d'incendis i salvaments, s'han d'establir els criteris i els sistemes que permetin
assegurar la continuïtat de les dotacions previstes per a la prestació correcta de les funcions de guàrdia.
Article 6 Funcions del subdirector general competent en l'àmbit operatiu
6.1 El subdirector general competent en l'àmbit operatiu de la direcció general competent en matèria de
prevenció, extinció d'incendis i salvaments, com a cap de bombers, i amb categoria d'inspector del cos
de Bombers, és el màxim responsable de la direcció del servei de guàrdia en els àmbits establerts en
aquest Decret i garanteix el comandament únic en tots els serveis davant de situacions d'emergència,
l'atenció dels quals correspon als serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvaments de la Generalitat
de Catalunya.
Per al compliment d'aquesta funció, el subdirector general competent en l'àmbit operatiu ha d'estar
permanentment disponible per a localització i mobilització immediata.
6.2 En cas d'absència, el subdirector general competent en l'àmbit operatiu ha de ser suplert, en les
seves funcions de guàrdia operativa, pel comandament amb categoria d'inspector que ell mateix
determini, habilitat per exercir funcions de cap operatiu d'acord amb el que estableix l'article 8.2 i,
preferentment, amb nivell de subdirector general.
Capítol 2 Desplegament de l'àmbit operatiu de la guàrdia Article 7 Posicions de l'àmbit operatiu de la guàrdia
7.1 L'àmbit operatiu de la guàrdia es desplega en el territori mitjançant unes posicions de guàrdia que
garanteixen el nivell de resposta i de comandament adequats en l'atenció a les situacions d'emergència.
7.2 L'àmbit operatiu de la guàrdia s'estructura, en funció del respectiu nivell de responsabilitat i àmbit
d'actuació, en les posicions següents:
a) Cap operatiu.
b) Cap territorial.
c) Sotscap territorial.
d) Cap de sortida.
Article 8 Cap operatiu
8.1 El cap operatiu és el màxim comandament operatiu en l'àmbit territorial assignat mitjançant una
ordre interna del subdirector general competent en l'àmbit operatiu, sens perjudici del que determina
l'article 6 d'aquest Decret, i assumeix el comandament dels serveis que, per la seva importància o
singularitat, ho requereixin així, d'acord amb el que disposa el capítol 5 d'aquest Decret.
8.2 La guàrdia de cap operatiu s'organitza mitjançant un torn rotatori entre membres del cos de
Bombers de la Generalitat de la categoria d'inspector que hagin superat el procés d'habilitació d'acord
amb el procediment que es determini mitjançant una ordre del conseller del departament competent en
matèria de prevenció, extinció d'incendis i salvaments.
8.3 La modalitat de guàrdia de cap operatiu pot ser de disponibilitat de localització i mobilització
immediata o de disponibilitat immediata al lloc que es determini mitjançant una ordre interna del
subdirector general competent en l'àmbit operatiu.
8.4 En l'àmbit territorial assignat a la sala de control territorial corresponent, el cap operatiu té
assignades les funcions següents:
a) Assumir en el territori el comandament dels serveis i l'avaluació de la resposta operativa en situacions
d'emergència que ho requereixin d'acord amb el sistema de comandament regulat en el capítol 5
d'aquest Decret.
b) Disposar de la informació necessària sobre el dispositiu i les incidències rellevants que es produeixin
en el seu àmbit territorial, especialment pel que fa als nivells de comandament assignats.
c) Reportar la informació rellevant de la intervenció en temps real a l'àmbit de coordinació corresponent.
d) Fer el seguiment, si escau, de les intervencions operatives que es produeixin en l'àmbit territorial
assignat i que no requereixin el seu nivell de comandament.
e) Garantir l'aplicació del Pla d'actuació del grup d'intervenció (PAGI) del pla d'emergència d'àmbit
general que correspongui i supervisar-ne el compliment.
f) Participar i col·laborar en els brífings diaris de la Sala Central de Bombers per tal de conèixer la
resposta operativa a la situació de risc.
g) Elaborar els informes que correspongui en relació amb les actuacions operatives en què hagi
intervingut.
h) Col·laborar en la investigació dels sinistres en què hagi participat i aquells que li siguin encomanats.
i) Qualsevol altra que se li encomani, en el seu àmbit competencial.
Article 9 Cap territorial
9.1 El cap territorial és un alt comandament operatiu que, en l'àmbit territorial assignat mitjançant una
ordre interna del subdirector general competent en l'àmbit operatiu, assumeix el comandament dels
serveis que, per les seves característiques, ho requereixin així, d'acord amb el que disposa el capítol 5
d'aquest Decret.
9.2 La guàrdia de cap territorial s'organitza mitjançant un torn rotatori entre membres del cos de
Bombers de la Generalitat de les categories d'inspector de l'escala superior o sotsinspector de l'escala
executiva que hagin superat el procés d'habilitació d'acord amb el procediment que es determini
mitjançant una ordre del conseller del departament competent en matèria de prevenció, extinció
d'incendis i salvaments.
9.3 La modalitat de guàrdia de cap territorial pot ser de disponibilitat de localització i mobilització
immediata o de disponibilitat immediata al lloc que es determini mitjançant una ordre interna del
subdirector general competent en l'àmbit operatiu.
9.4 En l'àmbit territorial respectivament assignat, el cap territorial té assignades les funcions següents:
a) Assumir en el territori el comandament dels serveis i l'avaluació de la resposta operativa en situacions
d'emergència que ho requereixin d'acord amb el sistema de comandament regulat en el capítol 5
d'aquest Decret.
b) Disposar de la informació necessària sobre el dispositiu i les incidències rellevants que es produeixin
en el seu àmbit territorial, especialment pel que fa als nivells de comandament assignats.
c) Reportar la informació rellevant de la intervenció en temps real a l'àmbit de coordinació corresponent.
d) Supervisar, si escau, les intervencions operatives que es produeixin en l'àmbit territorial assignat i que
no requereixin el seu nivell de comandament.
e) Garantir l'aplicació del Pla d'actuació del grup d'intervenció (PAGI) del pla d'emergència d'àmbit
general que correspongui i supervisar-ne el compliment.
f) Participar i col·laborar en els brífings diaris de la Sala Central de Bombers per tal de conèixer la
resposta operativa a la situació de risc.
g) Supervisar la recollida de les dades de les actuacions operatives realitzades a fi que es pugui
confeccionar el comunicat d'actuació.
h) Elaborar els informes que correspongui en relació amb les actuacions operatives en què hagi
intervingut.
i) Col·laborar en la investigació dels sinistres en què hagi participat i aquells que li siguin encomanats.
j) Participar en aquelles activitats d'avaluació, simulacres, formació i pràctiques, prevenció,
manteniment, divulgació i qualsevol altra activitat realitzada pels mitjans implicats en la prestació de les
funcions de la guàrdia que li siguin encomanades pel cap de coordinació territorial.
k) Qualsevol altra que se li encomani, en el seu àmbit competencial.
Article 10 Sotscap territorial
10.1 El sotscap territorial és un comandament operatiu intermedi que, en l'àmbit territorial assignat
mitjançant una ordre interna del subdirector general competent en l'àmbit operatiu, assumeix el
comandament dels serveis que, per les seves característiques, ho requereixin així, d'acord amb el que
disposa el capítol 5 d'aquest Decret.
10.2 La guàrdia de sotscap territorial s'organitza mitjançant un torn rotatori entre membres del cos de
Bombers de la Generalitat amb la categoria de sotsinspector de l'escala executiva o de les categories
d'oficial o sergent de l'escala tècnica que hagin superat el procés d'habilitació d'acord amb el
procediment que es determini mitjançant una ordre del conseller del departament competent en
matèria de prevenció, extinció d'incendis i salvaments.
10.3 La modalitat de guàrdia de sotscap territorial és de disponibilitat immediata al lloc que es determini
mitjançant una ordre interna del subdirector general competent en l'àmbit operatiu.
10.4 En l'àmbit territorial respectivament assignat, el sotscap territorial té assignades les funcions
següents:
a) Assumir en el territori el comandament dels serveis en situacions d'emergència que ho requereixin
d'acord amb el sistema de comandament regulat en el capítol 5 d'aquest Decret.
b) Disposar de la informació necessària sobre el dispositiu i les incidències rellevants que es produeixin
en el seu àmbit territorial, especialment pel que fa als nivells de comandament assignats.
c) Reportar la informació rellevant de la intervenció en temps real a l'àmbit de coordinació corresponent.
d) Fer el seguiment, si escau, de les intervencions operatives que es produeixin en l'àmbit territorial
assignat i que no requereixin el seu nivell de comandament.
e) Garantir la recollida de les dades de les actuacions operatives realitzades a fi que es pugui
confeccionar el comunicat d'actuació.
f) Elaborar els informes que correspongui en relació amb les actuacions operatives en què hagi
intervingut.
g) Col·laborar en la investigació dels sinistres en què hagi participat i aquells que li siguin encomanats.
h) Participar en aquelles activitats d'avaluació, simulacres, formació i pràctiques, prevenció,
manteniment, divulgació i qualsevol altra activitat realitzada pels mitjans implicats en la prestació de la
guàrdia que li siguin encomanades pel cap de coordinació territorial.
i) Qualsevol altra que se li encomani, en el seu àmbit competencial.
Article 11 Cap de sortida
11.1 El cap de sortida és el comandament operatiu bàsic sobre el territori que assumeix el
comandament en aquells serveis que, per les seves característiques, li siguin assignats d'acord amb el
que disposa el capítol 5 d'aquest Decret.
11.2 La guàrdia de cap de sortida s'organitza entre els membres del cos de Bombers de la Generalitat
amb la categoria de sergent, caporal o bomber de primera de l'escala tècnica, assignats a torns de
treball en els respectius parcs de bombers o als grups especials.
11.3 La modalitat de guàrdia de cap de sortida és de disponibilitat immediata en els respectius parcs de
bombers o, si s'escau, altres dependències de la direcció general competent en matèria de prevenció,
extinció d'incendis i salvaments.
11.4 El cap de sortida té assignades les funcions següents:
a) Assumir el comandament del torn de sortida i del desenvolupament en el territori dels serveis en
situacions d'emergència que li siguin encarregats pel cap de torn o, en cas que aquest coincideixi amb el
cap de sortida, pel cap de coordinació territorial que correspongui, d'acord amb el sistema de
comandament regulat en el capítol 5 d'aquest Decret.
b) Reportar la informació rellevant de la intervenció en temps real a l'àmbit de coordinació
corresponent.
c) Recollir les dades de les actuacions operatives realitzades a fi que es pugui confeccionar el comunicat
d'actuació.
d) Elaborar els informes que correspongui en relació amb les actuacions operatives en què hagi
intervingut.
e) Col·laborar en la investigació dels sinistres en què hagi participat i aquells que li siguin encomanats.
f) Participar en aquelles activitats planificades d'avaluació, simulacres, formació i pràctiques, prevenció,
manteniment i divulgació i qualsevol altra activitat realitzada pels mitjans implicats en la prestació de la
guàrdia que li siguin encomanades pel cap de torn o, en cas que aquest coincideixi amb el cap de
sortida, pel cap de coordinació territorial que correspongui.
g) Qualsevol altra que se li encomani, en els seu àmbit competencial.
Capítol 3 Desplegament de l'àmbit de coordinació de la guàrdia Article 12 Centres i posicions de l'àmbit de coordinació de la guàrdia
12.1 L'àmbit de coordinació de la guàrdia es desplega en el territori mitjançant uns centres i unes
posicions de guàrdia que garanteixen el nivell de resposta i de comandament adequats en l'atenció a les
situacions d'emergència.
12.2 L'àmbit de coordinació de la guàrdia s'estructura, en funció del respectiu nivell de responsabilitat i
àmbit d'actuació, en els centres i les posicions següents:
a) La Sala Central de Bombers (SCB), amb el cap de coordinació de la Sala Central de Bombers.
b) Les sales de control territorial (SCT), amb els respectius caps de coordinació territorial.
c) Els parcs de bombers, amb els respectius caps de torn.
Article 13 Sala Central de Bombers
13.1 La Sala Central de Bombers és el centre superior de l'àmbit de coordinació de la guàrdia, que
garanteix la gestió, coordinació i supervisió estratègica de la totalitat dels serveis, així com la cobertura
més equilibrada i completa possible de tot el territori.
13.2 El responsable màxim de la guàrdia a la Sala Central de Bombers és el subdirector general
competent en l'àmbit operatiu. La guàrdia a la Sala Central de Bombers es garanteix mitjançant la
presència permanent del cap de coordinació de la Sala Central de Bombers. Així mateix, la Sala Central
de Bombers disposa del Centre de Comandament de Bombers (CCB) com a eina de coordinació en el lloc
del sinistre.
13.3 La Sala Central de Bombers té assignades les funcions següents:
a) Coordinar la totalitat dels serveis en situacions d'emergència, supervisar el nivell de comandament i
fer-ne el seguiment estratègic i permanent, i proporcionar el suport logístic i especialitzat en aquells
serveis que ho requereixin, adequant la resposta, si escau, als protocols d'actuació i plans d'emergència.
b) Activar, mobilitzar i gestionar els recursos humans i materials que la Sala té assignats i que siguin
necessaris per donar resposta a les situacions d'emergència que es produeixin, així com els recursos
d'ajuda entre les diferents sales de control territorial, d'acord amb les instruccions establertes.
c) Gestionar la resolució d'incidències relatives als recursos humans i materials, fins i tot amb caràcter
preventiu, que siguin necessaris per al servei de guàrdia, d'acord amb les instruccions establertes o, si
escau, d'acord amb el que determini el cap de coordinació de la Sala Central de Bombers.
d) Analitzar diàriament la situació general del risc i la distribució inicial de recursos del servei de guàrdia
a Catalunya.
e) Facilitar la realització dels brífings diaris dels comandaments de la guàrdia, d'acord amb el que
estableix aquest Decret i, si escau, el que s'estableixi mitjançant una ordre interna del subdirector
general competent en l'àmbit operatiu, per tal que es puguin adoptar les mesures preventives
necessàries i optimitzar la resposta operativa.
f) Elaborar i donar a conèixer diàriament la Taula de recursos d'intervenció (TRI), que és el document que
ha de recollir la distribució final de recursos operatius de la guàrdia de Catalunya.
g) Garantir la constitució del Centre de Comandament de Bombers en les situacions d'emergència que
ho requereixin, d'acord amb la instrucció que s'estableixi.
h) Donar suport a les sales de control territorial i atendre i gestionar les peticions provinents d'aquestes
sales.
i) Atendre i gestionar les peticions provinents d'altres centres, òrgans o organismes, si escau, d'acord
amb els convenis, protocols o plans d'emergència corresponents.
j) Sol·licitar els recursos aliens a la direcció general competent en matèria de prevenció, extinció
d'incendis i salvaments que siguin necessaris per complementar la resposta operativa davant de
situacions d'emergència que ho requereixin, i fer-ne el seguiment, si escau, d'acord amb els convenis,
protocols o plans d'emergència corresponents.
k) Disposar, recopilar i, si escau, transmetre la informació relativa al desenvolupament dels serveis
necessària per garantir la coordinació dels recursos disponibles en la resolució de les emergències,
d'acord amb el que s'estableixi per instrucció del director general competent en matèria de prevenció,
extinció d'incendis i salvaments.
l) Informar directament el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) de tots els serveis que
puguin afectar la protecció civil, especialment d'aquells que impliquin l'activació de plans d'emergència
de protecció civil.
m) Facilitar la informació pública adient, a través dels mitjans que siguin assignats, de les circumstàncies
de risc i de l'evolució de la situació d'emergència.
n) Recopilar i registrar la informació relativa als sinistres en els quals hagi intervingut la Sala Central de
Bombers.
o) Qualsevol altra que se li encomani, en el seu àmbit competencial.
Article 14 Cap de coordinació de la Sala Central de Bombers
14.1 El cap de coordinació de la Sala Central de Bombers és el responsable de l'àmbit de coordinació de
la guàrdia de Catalunya, sens perjudici del que disposa l'article 6 d'aquest Decret, i assumeix el
dispositiu de la guàrdia que depèn de la Sala Central de Bombers.
14.2 La guàrdia de cap de coordinació de la Sala Central de Bombers s'organitza mitjançant un torn
rotatori entre membres del cos de Bombers de la Generalitat de la categoria d'inspector que hagin
superat el procés d'habilitació d'acord amb el procediment que es determini mitjançant una ordre del
conseller del departament competent en matèria de prevenció, extinció d'incendis i salvaments.
14.3 La modalitat de la guàrdia del cap de coordinació de la Sala Central de Bombers és de disponibilitat
immediata al lloc de treball.
14.4 El cap de coordinació de la Sala Central de Bombers té assignades les funcions següents:
a) Assumir el comandament de la Sala Central de Bombers i coordinar i supervisar la seva activitat.
b) Supervisar el nivell de comandament i el dimensionament dels recursos assignats a les actuacions
realitzades a Catalunya pels serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvaments de la Generalitat.
c) Supervisar i garantir l'activació, mobilització i coordinació dels recursos humans i materials que la sala
té assignats, així com dels recursos d'ajuda entre les diferents sales de control territorial.
d) Determinar els recursos humans i materials necessaris per donar suport operatiu, estratègic i logístic
adequat al nivell de comandament que s'hagi establert d'acord amb el que disposa el capítol 5 d'aquest
Decret.
e) Disposar de la informació necessària sobre l'anàlisi de la situació general de risc i la distribució inicial
de recursos del servei de guàrdia a Catalunya.
f) Dirigir els brífings diaris de la Sala Central de Bombers per tal que es puguin adoptar les mesures
preventives necessàries i optimitzar la resposta operativa.
g) Supervisar l'elaboració de la Taula de recursos d'intervenció (TRI).
h) Supervisar el compliment de la planificació dels recursos humans i materials previstos per al servei de
guàrdia i determinar-ne, si escau, l'activació i mobilització per a la resolució d'incidències.
i) Determinar, si escau, l'activació dels recursos humans lliures de servei amb motiu d'una crida de
reforç, d'acord amb les instruccions establertes.
j) Garantir el relleu i la continuïtat del servei de guàrdia de la Sala Central de Bombers.
k) Activar el Centre de Comandament de Bombers en les situacions d'emergència que ho requereixin,
d'acord amb la instrucció que s'estableixi.
l) Supervisar el suport a les sales de control territorial, així com l'atenció i gestió de les peticions
provinents d'aquestes sales.
m) Supervisar l'atenció i gestió de les peticions provinents d'altres centres, òrgans o organismes, així
com les peticions de recursos externs, si escau, d'acord amb els convenis, protocols o plans
d'emergència corresponents.
n) Informar el subdirector general competent en l'àmbit operatiu, el cap operatiu corresponent i, si
escau, els efectius dels serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvaments de la Generalitat que
correspongui de les incidències i actuacions rellevants, especialment d'aquelles que condicionin la
resposta operativa de la guàrdia.
o) Supervisar la tramesa d'informació establerta als apartats k), l) i m) de l'article 13.3.
p) Col·laborar en l'elaboració dels informes que correspongui en relació amb les actuacions en què hagi
intervingut.
q) Qualsevol altra que se li encomani, en el seu àmbit competencial.
Article 15 Sales de control territorial
15.1 Les sales de control territorial són els centres de guàrdia que assumeixen la planificació i gestió dels
recursos humans i materials i garanteixen la resposta i la coordinació de la totalitat dels serveis del
respectiu àmbit de gestió operativa, assignat mitjançant una ordre interna del subdirector general en
l'àmbit operatiu, així com la cobertura més equilibrada i completa possible d'aquests.
15.2 Les sales de control territorial depenen operativament de la Sala Central de Bombers i
funcionalment, de la Divisió de la Sala Central de Bombers.
15.3 En l'àmbit territorial respectivament assignat, les sales de control territorial tenen assignades les
funcions següents:
a) Coordinar la totalitat dels serveis en situacions d'emergència del seu àmbit territorial, supervisar el
nivell de comandament i fer-ne el seguiment estratègic i permanent, i donar suport logístic i especialitzat
en aquells serveis que ho requereixin, adequant la resposta, si escau, als protocols d'actuació i plans
d'emergència.
b) Activar, mobilitzar i gestionar els recursos humans i materials que la sala té assignats i que siguin
necessaris per donar resposta a les situacions d'emergència que es produeixin en l'àmbit territorial
corresponent, d'acord amb les instruccions establertes.
c) Gestionar la resolució d'incidències relatives als recursos humans i materials, fins i tot amb caràcter
preventiu, que siguin necessaris per al servei de guàrdia, d'acord amb les instruccions establertes o, si
escau, d'acord amb el que determini el cap de coordinació territorial corresponent.
d) Rebre i atendre les peticions d'atenció a situacions d'emergència en el seu àmbit territorial.
e) Sol·licitar els recursos aliens a la direcció general competent en matèria de prevenció, extinció
d'incendis i salvaments davant de situacions d'emergència que ho requereixin i fer-ne el seguiment, si
escau, d'acord amb les instruccions, convenis o protocols corresponents.
f) Sol·licitar a la Sala Central de Bombers els recursos complementaris per tal de fer front a les situacions
d'emergència que ho requereixin, en el seu àmbit territorial.
g) Informar dels serveis i incidències rellevants el cap territorial i la Sala Central de Bombers.
h) Recollir, recopilar i, si escau, transmetre a la Sala Central de Bombers la informació relativa als serveis
en què hagi intervingut dins del seu àmbit territorial.
i) Qualsevol altra que se li encomani, en el seu àmbit competencial.
Article 16 Cap de coordinació territorial
16.1 El cap de coordinació territorial és el responsable de la gestió i coordinació del dispositiu de la
guàrdia que depèn de la respectiva sala de control territorial.
16.2 La guàrdia de cap de coordinació territorial s'organitza mitjançant un torn rotatori entre membres
del cos de Bombers de la Generalitat de la categoria d'inspector o sotsinspector, que hagin superat el
procés d'habilitació d'acord amb el procediment que es determini mitjançant una ordre del conseller del
departament competent en matèria de prevenció, extinció d'incendis i salvaments.
16.3 La modalitat de la guàrdia del cap de coordinació territorial és de disponibilitat immediata al lloc de
treball.
16.4 El cap de coordinació territorial té assignades les funcions següents:
a) Assumir el comandament de la sala de control territorial assignada i coordinar i supervisar la seva
activitat.
b) Garantir les condicions necessàries per al desenvolupament correcte de la guàrdia en el seu àmbit
territorial, sota les directrius i la supervisió de la Sala Central de Bombers.
c) Supervisar el compliment de la planificació dels recursos humans i materials previstos per al servei de
guàrdia i gestionar la resolució de les incidències.
d) Activar els mitjans operatius i de suport que estiguin adscrits a la sala de control territorial, en aquells
serveis en què sigui necessari, d'acord amb les instruccions establertes o a petició del cap d'intervenció.
e) Coordinar i supervisar, en el seu àmbit territorial, els recursos assignats a les actuacions i el seu nivell
de comandament, si escau, d'acord amb els plans, protocols i instruccions establerts.
f) Mobilitzar el personal operatiu lliure de servei amb motiu d'una activació de reforç de personal,
d'acord amb les instruccions establertes.
g) Participar en els brífings diaris de la Sala Central de Bombers per tal d'adaptar prèviament la resposta
operativa a la situació de risc.
h) Informar els comandaments de la guàrdia territorial de la situació diària de risc i dels recursos
disponibles.
i) Reportar informació als caps territorials i a la Sala Central de Bombers sobre tots aquells aspectes
operatius que els puguin afectar.
j) Facilitar al cap d'intervenció tota la informació operativa i tècnica necessària per a la resolució de
l'emergència.
k) Garantir el relleu i la continuïtat del servei de guàrdia de la sala de control territorial.
l) Coordinar i supervisar, d'acord amb les instruccions i procediments establerts, l'activitat de la sala de
control territorial amb altres centres de gestió operativa d'emergència territorials.
m) Coordinar les peticions de recursos a la Sala Central de Bombers i fer-ne el seguiment.
n) Encomanar als caps territorials i sotscaps territorials la participació en activitats complementàries de
la guàrdia.
o) Col·laborar en l'elaboració dels informes que correspongui en relació amb les actuacions en què hagi
intervingut.
p) Qualsevol altra que se li encomani, en el seu àmbit competencial.
Article 17 Parc de bombers
17.1 Als efectes de la guàrdia, el parc de bombers és la unitat territorial bàsica que té com a missió
garantir l'atenció i la resposta operativa a les emergències i sinistres dins del respectiu àmbit territorial
d'intervenció, d'acord amb les instruccions establertes.
17.2 La guàrdia al parc de bombers s'organitza en torns de treball, successius i planificats, de
disponibilitat immediata al lloc de treball, que garanteixen la continuïtat de la prestació del servei, la
resposta a les situacions d'emergència i la resta de serveis establerts a la carta de serveis corresponent.
Article 18 Cap de torn
18.1 El cap de torn és el màxim responsable de la guàrdia al parc de bombers i el comandament que
gestiona els recursos humans i materials assignats a fi de garantir la resposta operativa de la guàrdia.
Depèn funcionalment del cap de coordinació territorial en tot el que correspongui al desenvolupament
de la guàrdia.
18.2 La guàrdia de cap de torn en un parc de bombers s'organitza mitjançant un torn rotatori entre els
membres del cos de Bombers de la Generalitat de la categoria de sergent i, si no n'hi ha, de caporal.
Excepcionalment, en defecte d'aquestes categories, la guàrdia de cap de torn pot correspondre a
membres de la categoria de bomber de primera. En cas de concurrència de dos o més sergents,
caporals o bombers de primera en un mateix torn de guàrdia, la funció de cap de torn la desenvolupa el
de més antiguitat a la categoria.
18.3 La modalitat de guàrdia de cap de torn és de disponibilitat immediata al lloc de treball del parc de
bombers que correspongui.
18.4 En l'àmbit del parc de bombers que correspongui, el cap de torn té assignades les funcions
següents:
a) Assegurar el relleu i la continuïtat del servei de guàrdia.
b) Comunicar a la sala de control territorial corresponent qualsevol incidència que afecti l'operativitat del
torn.
c) Vetllar per la seguretat del personal al seu càrrec i pel bon funcionament de les instal·lacions i l'ús
adequat dels recursos materials del respectiu parc de bombers.
d) Dirigir a l'inici de la guàrdia la reunió informativa del funcionament ordinari del torn de guàrdia.
e) Organitzar i vetllar perquè es realitzin les activitats diàries del torn consistents en la revisió,
manteniment i neteja de vehicles, equipament i mitjans d'intervenció; realització de pràctiques,
maniobres, exercicis, activitats de prevenció, autoprotecció i coneixement del territori, i aquelles altres
que es determinin mitjançant un comunicat intern.
f) Supervisar l'elaboració dels informes d'actuació que correspongui en relació amb les actuacions
operatives en què hagi intervingut el corresponent torn del parc de bombers.
g) Emplenar els documents associats a la gestió i organització ordinària de la guàrdia.
h) Qualsevol altra funció que se li encomani, en el seu àmbit competencial.
Capítol 4 Desplegament de l'àmbit de suport de la guàrdia Article 19 La guàrdia de l'àmbit de suport
19.1 L'àmbit de suport de la guàrdia a Catalunya es configura com una estructura d'assessorament i
suport al comandament en els àmbits de coordinació i operatiu i es desplega mitjançant les especialitats
i el suport logístic. Amb independència de les posicions de guàrdia, la funció d'assessorament també la
pot exercir, si s'escau, personal tècnic adscrit a la unitat competent en matèria de prevenció, extinció
d'incendis i salvaments. El seu abast es determina mitjançant una instrucció del director general
competent en matèria de prevenció, extinció d'incendis i salvaments.
19.2 Les diferents posicions que componen l'estructura de l'àmbit de suport s'han de desenvolupar
mitjançant una instrucció del director general competent en matèria de prevenció, extinció d'incendis i
salvaments, de manera que quedi garantit el comandament dels sectors funcionals propis de les
especialitats i el suport logístic, sota la direcció del cap de la intervenció, per a cada un dels diferents
nivells del sistema de comandament regulat en el capítol 5 d'aquest Decret.
19.3 L'activació de les posicions de l'àmbit de suport correspon a la Sala Central de Bombers, a petició
del cap d'intervenció, del cap de coordinació de la sala de control territorial corresponent o del cap de
coordinació de la Sala Central de Bombers
19.4 La guàrdia de l'àmbit de suport s'organitza mitjançant un torn rotatori entre els membres del cos
de Bombers de la Generalitat, d'acord amb la funció respectiva. Les especialitats es configuren com una
estructura d'assessorament operatiu i de comandament de sectors funcionals que s'organitza amb torns
de guàrdia entre els membres del cos de Bombers de la Generalitat que, d'acord amb la funció
respectiva, hagin superat el procés d'habilitació de conformitat amb el procediment que es determini
mitjançant una ordre del conseller del departament competent en matèria de prevenció, extinció
d'incendis i salvaments.
19.5 La modalitat de la guàrdia de l'àmbit de suport pot ser de disponibilitat immediata o de
disponibilitat de localització i mobilització immediata.
19.6 L'àmbit de suport té assignades les funcions següents:
a) Proporcionar el suport tècnic i logístic necessari en les intervencions operatives.
b) Garantir el comandament del sector funcional propi de l'especialitat, d'acord amb el que estableixi el
cap d'intervenció.
c) Analitzar i dissenyar estratègies en funció de l'evolució de la intervenció i proposar mesures tàctiques
al cap d'intervenció.
d) Analitzar i identificar els riscos i situacions de perill i proposar, si s'escau, les mesures que
proporcionin la màxima seguretat.
e) Elaborar el pronòstic avançat de la possible evolució del servei.
f) Analitzar, si escau, la situació general de risc a fi que es puguin adoptar les mesures que optimitzin la
resposta operativa.
g) Assegurar la correcta operativitat dels recursos assignats als serveis que, per les seves
característiques, tinguin uns condicionants específics d'acord amb la normativa vigent.
h) Participar en el brífing diari de la Sala Central de Bombers quan sigui requerit.
i) Donar suport en l'elaboració dels informes que corresponguin en relació amb les actuacions
operatives en què hagi intervingut o que se li encomanin.
j) Col·laborar en la investigació dels sinistres en què hagi participat o que se li encomanin.
k) Qualsevol altra que se li encomani, en el seu àmbit competencial.
Capítol 5 El sistema de comandament dels serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvaments de la Generalitat Article 20 Concepte
20.1 El sistema de comandament dels serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvaments de la
Generalitat es defineix com el model organitzatiu integrat pel conjunt de persones, procediments,
instal·lacions i equipaments que formen part d'una estructura jeràrquica i comuna per a tots els agents
intervinents i que té com a finalitat donar resposta a cada situació d'emergència sota un únic
comandament i basant-se en una organització modular i escalable.
20.2 Tots els serveis en situacions d'emergència han de ser comandats per un cap d'intervenció, que
serà el màxim comandament de la guàrdia present al lloc del sinistre i determinarà i dirigirà les accions
operatives que s'han de seguir amb la finalitat de resoldre la situació d'emergència o minimitzar-ne les
conseqüències.
Article 21 Estructura i nivells de comandament
21.1 El sistema de comandament s'estructura en cinc nivells de comandament, en funció de les
necessitats d'organització, els quals s'ordenen de menys a més gravetat o risc potencial del servei o la
situació d'emergència.
21.2 La funció de cap d'intervenció ha de ser assumida per les següents posicions de comandament de
l'àmbit operatiu de la guàrdia segons els nivells que de més baix a més alt s'indiquen a continuació:
a) Nivell de comandament 1: cap de sortida.
b) Nivell de comandament 2: sotscap territorial.
c) Nivell de comandament 3: cap territorial.
d) Nivell de comandament 4: cap operatiu.
e) Nivell de comandament 5: subdirector general competent en l'àmbit operatiu.
Article 22 Determinació del nivell de comandament
El nivell de comandament d'un servei davant d'una situació d'emergència el determina el cap de
coordinació territorial corresponent, en funció de la informació rebuda i de l'escenari de la situació
d'emergència i, si escau, d'acord amb les instruccions establertes. El nivell de comandament pot variar a
petició del cap d'intervenció, del cap de coordinació territorial, o per decisió del subdirector general
competent en l'àmbit operatiu, a través del cap de coordinació de la Sala Central de Bombers.
Article 23 Desenvolupament del sistema de comandament
Les funcions i posicions de l'estructura del sistema de comandament s'han de desenvolupar mitjançant
una circular del director general competent en matèria de prevenció, extinció d'incendis i salvaments.
Disposició addicional primera Tractament de gènere en les denominacions referides a persones
En aquest Decret s'entén que, en les referències fetes a col·lectius que poden ser constituïts tant per
homes com per dones, el masculí té valor genèric.
Disposició addicional segona Disponibilitat i remuneració
1. La realització de les funcions de guàrdia regulades en aquest Decret comporta la plena disponibilitat,
d'acord amb el marc que estableix l'article 38.d) de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis
de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments de Catalunya, i la incompatibilitat amb qualsevol
activitat privada dels membres que les executen, sens perjudici de supòsits motivats en què poden ser
autoritzats pels òrgans competents.
Així mateix, la realització d'aquestes funcions es considera inclosa en el còmput de la jornada anual de
treball establerta per al personal que l'ha d'efectuar i també la seva retribució es considera inclosa dins
del complement específic que tingui assignat el lloc de treball que ocupen, sense que hi pugui haver cap
altra remuneració addicional per aquest concepte.
2. Únicament es poden percebre les remuneracions corresponents al règim retributiu del lloc de treball
que s'ocupa, sense que es puguin percebre altres retribucions o ingressos de qualsevol naturalesa com
a contraprestació per la realització de tasques i funcions inherents al lloc de treball que s'ocupa
Disposició tercera Concurrència de funcions en torn de guàrdia i treball de gestió fora de torn
En cas que un mateix membre del cos de Bombers de la Generalitat, dins del seu lloc de treball, destini
una part de la seva jornada laboral al desenvolupament de funcions corresponents a una de les
posicions de guàrdia descrites en aquest Decret i l'altra part, a la realització de treball de gestió fora del
torn de guàrdia, l'exercici d'ambdues activitats es regeix, respectivament, per les condicions de treball
aplicables a cadascuna d'elles.
En el supòsit que les funcions corresponents a la posició de guàrdia es desenvolupin en una localitat
diferent d'aquella en què es realitza el treball de gestió, únicament es podran derivar indemnitzacions
per despeses de viatge en el cas que no sigui possible facilitar un vehicle de servei i sense que el temps
de desplaçament sigui computable a efectes de retribució com a serveis extraordinaris.
Disposició addicional quarta Sala Central de Bombers
Les funcions relacionades amb la coordinació i gestió de les emergències regulades en els apartats a), c),
d) i e) de l'article 87.1 del Decret 243/2007, de 6 de novembre, d'estructura del Departament d'Interior,
Relacions Institucionals i Participació, relatiu a la Divisió de Sala Central de Bombers, s'han de
desenvolupar a través de la Sala Central de Bombers.
Disposició addicional cinquena Cobertura de les posicions de cap de coordinació de la Sala Central de Bombers
Els membres del cos de Bombers de la Generalitat de la categoria de sotsinspector que, a l'entrada en
vigor d'aquest Decret, exerceixin funcions de guàrdia com a cap de guàrdia a la Sala Central de Bombers
o com a cap operatiu o bé que ocupin llocs de treball de cap de regió d'emergències, podran realitzar la
funció de cap de coordinació de la Sala Central de Bombers.
Disposició addicional sisena
El procediment d'habilitació a què fa referència l'articulat d'aquest Decret, que s'ha d'establir per ordre
del conseller del departament competent en matèria de prevenció, extinció d'incendis i salvaments,
requerirà amb caràcter general, com a mínim, la realització d'un curs específic a l'Escola de Bombers de
l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, unes pràctiques i una avaluació final, sens perjudici que per
raons d'urgència o per les circumstàncies concretes es justifiqui la possibilitat de no complir alguns
d'aquests requisits exposats en els termes expressats en la dita ordre.
Disposició transitòria primera Sotsinspectors que exerceixen funcions de cap operatiu o ocupen llocs de treball de cap de regió d'emergències
Els membres del cos de Bombers de la Generalitat de la categoria de sotsinspector que, a l'entrada en
vigor d'aquest Decret, exerceixin funcions de guàrdia com a cap operatiu o ocupin el lloc de treball de
cap de regió d'emergències, podran exercir la funció de cap operatiu mentre ocupin el seu lloc de treball
i, en tot cas, fins a l'habilitació per a l'exercici de funcions de guàrdia dels inspectors que hagin superat el
primer procés selectiu de la categoria d'inspector del cos de Bombers de la Generalitat que tingui lloc a
partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret.
En aquests casos, el relleu del cap d'intervenció en el sistema de comandament s'ha de fer, d'acord amb
els articles 20, 21 i 22 d'aquest Decret, garantint la jerarquia de comandament.
Disposició transitòria segona Cobertura de les posicions de cap de coordinació territorial
Mentre no es determini el nombre de sales de control territorial d'acord amb el que estableix la
disposició final primera i s'hi adscriguin els comandaments necessaris per a la cobertura d'aquests
centres de guàrdia, les posicions de cap de coordinació territorial i de cap territorial podran ser
exercides simultàniament per un mateix comandament, sempre que quedi garantida la possibilitat de
cobrir ambdues posicions amb comandaments diferents per als casos de sinistres que exigeixin
l'assistència d'un comandament corresponent al nivell 3 o superior del sistema de comandament regulat
en el capítol 5 d'aquest Decret.
Disposició transitòria tercera Habilitacions per a les diferents posicions de guàrdia i manteniment en l'exercici de posicions de guàrdia
1. Mentre no es determini el procés d'habilitació per a les diferents posicions de guàrdia establertes en
aquest Decret d'acord amb el procediment que s'estableixi mitjançant una ordre del conseller del
departament competent en matèria de prevenció, extinció d'incendis i salvaments, s'han d'aplicar les
regles següents:
Primera: els membres del cos de Bombers de la Generalitat que realitzen o han realitzat funcions de cap
operatiu, i els membres del cos de Bombers de la Generalitat que ocupen el lloc de treball de cap de
regió d'emergències que disposin de la capacitació de cap de guàrdia, es consideren habilitats per
exercir les posicions de cap operatiu i de cap de coordinació de la Sala Central de Bombers.
Segona: els membres del cos de Bombers de la Generalitat que disposin de la capacitació de cap de
guàrdia de la Sala Central de Bombers es consideren habilitats per exercir la posició de cap de
coordinació de la Sala Central de Bombers.
Tercera: els membres del cos de Bombers de la Generalitat que disposin de la capacitació de cap de
guàrdia es consideren habilitats per exercir les posicions de cap territorial i de cap de coordinació
territorial.
Quarta: els membres del cos de Bombers de la Generalitat que disposin de la capacitació de sotscap de
guàrdia es consideren habilitats per exercir la posició de sotscap territorial.
2. Els efectius del cos de Bombers de la Generalitat que a l'entrada en vigor d'aquest Decret exerceixin,
per necessitats del servei, alguna posició de la guàrdia podran continuar exercint qualsevol de les
posicions de guàrdia assignades a les sales de control territorial, sempre que compleixin els requisits
d'habilitació establerts en aquest Decret i fins que es resolgui el primer procés de selecció per a l'ingrés
a la categoria corresponent que es convoqui amb posterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Decret.
Queden derogats les normes i preceptes següents:
a) El Decret 103/1998, de 28 d'abril, d'estructura de la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil, i
de regulació de les funcions de guàrdia.
b) La lletra b) de l'article 90.1 i les lletres b), d), e) i f) de l'article 93.1 del Decret 243/2007, de 6 de
novembre, d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació.
Disposició final primera Nombre i àmbit de les sales de control territorial
En el termini màxim de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquest Decret, mitjançant una ordre del
departament competent en matèria de prevenció, extinció d'incendis i salvaments s'ha de determinar el
nombre i l'àmbit territorial de les sales de control territorial i de les unitats de Sala de Control de la
Regió. Les sales de control territorial poden gestionar els serveis d'emergència d'una o més regions
d'emergències.
Disposició final segona Distintius
En el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor d'aquest Decret, mitjançant una ordre del
departament competent en matèria de prevenció, extinció d'incendis i salvaments s'han d'adaptar els
distintius establerts a l'annex 2 del Decret 216/1995, de 25 de juliol, de regulació d'uniformes, dels
distintius i del carnet d'identificació professional dels membres del cos de Bombers de la Generalitat, a
les figures de la guàrdia que estableix aquest Decret.
Disposició final tercera Correspondència entre posicions de guàrdia i estructura de la direcció general
Les posicions de guàrdia vinculades a l'ocupació d'un determinat lloc de treball dins l'estructura
organitzativa de la direcció general competent en matèria de prevenció, extinció d'incendis i salvaments
es determinaran mitjançant una resolució del titular de la direcció general esmentada, el qual
n'especificarà la correspondència.
Disposició final quarta
Adaptació de la distribució i durada de les guàrdies dels comandaments previstes en el Decret 74/2014, de 27 de maig, sobre jornada i horaris de treball del personal del cos de Bombers de la Generalitat
Mitjançant una resolució del director general competent en matèria de prevenció, extinció d'incendis i
salvaments, prèvia negociació col·lectiva i en funció de les necessitats específiques del servei, es podrà
reduir el nombre i la durada de les guàrdies que fixen els apartats 2 i 3 de l'article 3 del Decret 74/2014,
de 27 de maig, sobre jornada i horaris de treball del personal del cos de Bombers de la Generalitat, i
també es podran introduir sistemes de compensació horària indicats a l'article 4.2 del present Decret. En
qualsevol cas, no es modificarà el còmput horari anual.
Disposició final cinquena Entrada en vigor
Aquest Decret entra en vigor el dia 1 d'octubre de 2016.
Barcelona, 19 de juliol de 2016
Carles Puigdemont i Casamajó
President de la Generalitat de Catalunya
Jordi Jané i Guasch
Conseller d'Interior
Afectacions actives (2) Deroga article 90 Apartat 1 lletra b), 93 Apartat 1 lletres b), d), e) i f), del DECRET 243/2007, de 6 de novembre, d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Deroga el DECRET 103/1998, de 28 d'abril, d'estructura de la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil i de regulació de les funcions de guàrdia. Consideracions legals Els textos consolidats (o versions actualitzades) de les normes que ofereix el Portal Jurídic de Catalunya no tenen caràcter oficial. Enllaç a aquesta versió https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-delpjur/?documentId=749067&language=ca&validity=1845863&traceability=03