🔌 Tema 12: Instal·lacions d'electricitat, aigua i gas

Generalitat de Catalunya · Cos de Bombers de la Generalitat · Bomber/a de primera de l'escala tècnica

🌐 Lee este tema en castellano

Resum

El manual de Bombers (MAN.GRAL.007) comença pel que et trobaràs en un servei. La xarxa elèctrica va des de la central fins a l'endoll i funciona gairebé tota en corrent altern trifàsic. Cal separar dos mons: generació, transport i distribució, amb tensions que arriben a 400.000 V i en què només s'actua acompanyat de la companyia elèctrica, i les instal·lacions finals de consum (230 V monofàsic i 400 V trifàsic), on Bombers pot tallar el subministrament pel seu compte seguint el procediment. A més hi ha instal·lacions aïllades (fotovoltaica amb bateries, o grups electrògens sense acumulació en obres i fires) i d'autoconsum: sense acumulació (on-grid), si cau la xarxa l'inversor s'atura per la protecció antiilla, però els panells i el cable de continu fins a l'inversor continuen en tensió mentre hi hagi llum; amb acumulació (híbrid), les bateries domèstiques solen ser de 48 V DC i a la indústria poden arribar a 800 V DC. Compte amb els grups electrògens: els portàtils gairebé mai no porten diferencial i els fixos poden arrencar sols quan falla la xarxa.

Ferrocarrils: tramvia 750 V DC, metro i FGC 1.500 V DC, ADIF convencional 3.000 V DC i alta velocitat 25.000 V AC. El risc és a la catenària, en qualsevol tren amb el pantògraf aixecat i en el feeder, un cable de potència paral·lel a la catenària que es reconeix perquè porta aïlladors. No tots fan servir catenària: el Tren Groc de la Catalunya Nord va per tercer carril. En generació, les centrals poden ser de màquines rotatives (tèrmiques: vapor, nuclears, convencionals, solars tèrmiques, turbines de gas, motors; no tèrmiques: hidràuliques i eòliques) o no rotatives (fotovoltaica). Com que l'electricitat gairebé no s'emmagatzema, generació i demanda s'igualen en tot moment: centrals de base (avui sobretot nuclears), de regulació (hidràuliques i cicle combinat) i de punta (algunes hidràuliques i motors).

El transport i la distribució van des de la sortida de la central fins a la caixa general de protecció (CGP). El REBT considera baixa tensió fins a 1.000 V en altern i 1.500 V en continu; en xarxes es parla de BT (fins a 1.000 V), MT (entre 1 i 36 kV, aproximadament) i AT (per sobre; a la Península, el transport va sobretot a 220 i 400 kV). La xarxa de transport l'opera en exclusiva Red Eléctrica (REE); la de distribució, les distribuïdores (a Catalunya, sobretot e-distribución). Per reconèixer una línia aèria: més tensió vol dir torre més alta, cables més separats i aïlladors més llargs (regla aproximada: 11 kV per disc, així que 20 discos són uns 220 kV). Les de transport porten cables de guarda connectats a terra a dalt de tot contra els llamps i sempre passen per sobre de les de distribució. En MT hi ha 3 conductors (o 6 amb doble circuit) perquè no porten neutre; en BT n'hi ha 4 (3 fases i neutre) o 2 si ja és monofàsica.

Les subestacions eleven o redueixen la tensió i connecten línies; els centres de transformació (CT) baixen a 400 V per al consum i connecten el neutre a terra, cosa que fa que el terra sigui un camí de tornada del corrent si algú toca alguna cosa en tensió. De la xarxa de BT, amb els seus armaris de distribució urbana (ADU), s'arriba a l'escomesa i a la CGP, que és la frontera entre la distribuïdora i el client. Les instal·lacions d'enllaç són de l'usuari: CGP, línia general d'alimentació (LGA), centralització de comptadors amb el seu interruptor general de maniobra (IGM, obligatori amb més de dos usuaris), embarrat general i derivació individual. Amb un sol usuari, CGP i comptador s'ajunten en una caixa de protecció i mesura (CPM). Ja a la instal·lació interior, el quadre general porta, per ordre: ICP (si n'hi ha; avui ho fa el comptador digital), IGA, protecció contra sobretensions, diferencial (ID) i petits interruptors automàtics (PIA), amb circuits independents i conductor de terra groc i verd (PE).

Proteccions: el fusible es fon per efecte Joule i s'ha de substituir; no es manipula en càrrega, perquè l'arc s'apaga millor en altern (el corrent passa per zero) que en continu. El magnetotèrmic és reutilitzable: la part tèrmica (bimetall) actua davant de sobrecàrregues i la magnètica (electroimant), gairebé a l'instant davant de curtcircuits; «C25 1P+N» vol dir 25 A, corba C, un pol protegit i tall simultani de fase i neutre. El diferencial és la protecció de les persones: compara el corrent que entra i el que surt i dispara si hi ha fuita a terra; 30 mA en habitatges, 100 o 300 mA a la indústria i l'enllumenat públic, 10 mA en ambients molt humits. Només protegeix aigües avall i necessita el neutre a terra i la presa de terra de les masses. Els protectors de sobretensions transitòries (llamps, maniobres) tenen vida limitada i indicador; els de permanents obren el circuit; cap no protegeix d'un impacte directe de llamp. Com a mínim, tot quadre ha de tenir IGA i un diferencial.

Aparells de mesura: el detector sense contacte només alerta; si xiula hi ha tensió, però si no xiula no es pot assegurar que no n'hi hagi i cal confirmar-ho amb un voltímetre. El tornavís buscapols limita el corrent a dècimes de mA i només serveix per a 230 V fase-terra. El discriminador de tensió dona el nivell aproximat amb puntes de prova, el voltímetre o tèster dona el valor exacte (tria l'escala superior: 200 V DC per a les bateries d'un camió, 500 V AC per a la xarxa) i la pinça amperimètrica mesura intensitat sense tallar el cable. Les 5 regles d'or, en aquest ordre: 1) desconnectar totes les fonts, 2) prevenir la realimentació (cadenats, senyal «No connectar»), 3) verificar l'absència de tensió en tots els conductors i respecte a terra, 4) posar a terra i en curtcircuit (personal qualificat) i 5) protegir i senyalitzar la zona. Si cal actuar amb tensió: distància (en alta tensió l'arc salta per l'aire), eines dielèctriques certificades, perxa de salvament agafada només pel mànec fins a l'anell de guarda, guants dielèctrics de la classe adequada (els de cuir no aïllen), botes amb sola dielèctrica, casc pesant aïllant fins a 440 V amb pantalla facial, banqueta o catifa aïllant i escales de fibra.

Aigua: es distingeix la xarxa d'aigua sanitària i la de sanejament. L'escomesa inclou la clau o collarí de presa, el tub d'escomesa i la clau de tall exterior. La clau de tall general talla tot l'edifici i va en zona comuna; el filtre (tipus Y, de 25 a 50 µm) va just després. L'armari del comptador general porta, per ordre: clau de tall general, filtre, comptador, aixeta o ràcord de prova, vàlvula de retenció i clau de sortida. Segueixen els tubs d'alimentació, el distribuïdor principal (en anell en edificis que no es poden quedar sense aigua), els muntants (amb vàlvula de retenció, clau de tall i clau amb aixeta de buidatge a la base i purgador a dalt), els comptadors divisionaris (clau abans i vàlvula de retenció després) i la instal·lació particular, on cada aparell té la seva clau. El sanejament porta aigües negres (vàters), grises (aigüeres, dutxes, rentadores) i pluvials, gairebé sempre per gravetat en PVC gris, en xarxes separatives o unitàries. Elements: pous de registre (tram recte entre dos pous), embornals, cambres de neteja, sobreeixidors i ràpids, sifons i ventilació (cada 250 m, a 9 m d'alçada com a mínim). Els col·lectors soterrats van per sota de l'aigua potable, amb pendent mínim del 2 % i registres cada 15 m.

Gas: els GLP (propà i butà) es guarden líquids en bombones o dipòsits; la bombona domèstica UD-125 porta 12,5 kg de butà, amb regulador de pressió (que incorpora clau) i tub flexible homologat. El gas natural és sobretot metà (90-95 %), més lleuger que l'aire, no tòxic però asfixiant, i inodor, per això s'hi afegeix un odoritzant. Xarxa: bàsica a més de 60 bar, transport secundari de 16 a 60 bar i distribució fins a 16 bar, que acaba a la clau d'escomesa de l'edifici; els aparells domèstics treballen a uns 20 mbar i la distribució pot arribar fins a 4 bar abans del regulador. Canonades d'acer (transport), polietilè (soterrades, no dins d'edificis), coure (l'habitual en interiors) i acer galvanitzat (antic). Dins de casa: canonada de coure vista, embeinada en acer quan travessa espais tancats, i flexibles de seguretat d'1,5 m com a màxim. Claus segons l'accessibilitat (grau 1 sense obrir panys ni escales, grau 2 darrere d'un armari o registre amb clau normalitzada, grau 3 amb escales o per zona privada) i segons la ubicació: escomesa (límit de propietat, grau 1 o 2 des de zona pública), edifici, muntant col·lectiu, usuari, comptador i aparell (grau 1 per a l'usuari). Reixetes de ventilació contra el CO i conductes d'evacuació obligatoris en escalfadors, calderes i aparells de 4,7 kW o més. Els aparells de circuit obert (cuines, estufes) agafen l'aire del local; els de circuit estanc no es barregen amb l'ambient.

Claus per a l'examen

• Metro i FGC: 1.500 V DC. Tramvia: 750 V DC. ADIF convencional: 3.000 V DC. AVE: 25.000 V AC.
• Autoconsum on-grid: sense xarxa, l'inversor s'atura (antiilla), però els panells i el cable DC continuen en tensió amb llum.
• REBT: baixa tensió fins a 1.000 V AC i 1.500 V DC. Transport peninsular a 220 i 400 kV, operat només per REE.
• Aïlladors: uns 11 kV per disc (20 discos, uns 220 kV). MT: 3 cables sense neutre. BT: 4 cables.
• La CGP és la frontera entre la distribuïdora i la instal·lació del client.
• IGM obligatori en centralitzacions de comptadors de més de dos usuaris.
• Quadre: ICP, IGA, sobretensions, diferencial i PIA. Com a mínim, IGA i un diferencial.
• Diferencial: 30 mA habitatges; 100-300 mA indústria i enllumenat; 10 mA ambients molt humits.
• Detector sense contacte: si no xiula, no garanteix que no hi hagi tensió; es confirma amb voltímetre.
• 5 regles d'or: desconnectar, prevenir la realimentació, verificar l'absència de tensió, terra i curtcircuit, protegir i senyalitzar.
• Casc d'intervenció pesant: aïllant fins a 440 V. Els guants de cuir no aïllen.
• Armari del comptador d'aigua: clau general, filtre, comptador, aixeta de prova, vàlvula de retenció, clau de sortida.
• Col·lectors soterrats: sota l'aigua potable, pendent mínim del 2 % i registres cada 15 m.
• Bombona UD-125: 12,5 kg de butà. Gas natural: 90-95 % metà, més lleuger que l'aire; aparells a uns 20 mbar.
• Flexible de gas: 1,5 m com a màxim. Conducte d'evacuació obligatori a partir de 4,7 kW.

Vídeos recomanats

• ¿Qué es la red de transporte eléctrico y cómo funciona?
• Cómo funciona el INTERRUPTOR DIFERENCIAL
• Las cinco reglas de oro (Protocolo de seguridad eléctrica)
• Instalación Receptora Común (IRC)

← Tema 11 · Tema 13 →

📲 Comparteix-ho amb el teu grup de l'oposició: WhatsApp · Telegram · Copia l'enllaç