BomberOpo
⭐ Premium

🏛️ Tema 2: Organització de la Generalitat: institucions, departaments, municipis, comarques i vegueries

Generalitat de Catalunya · Departament d'Interior i Seguretat Pública · Direcció General dels Agents Rurals · Agent/a rural (escala bàsica del Cos d'Agents Rurals)

🌐 Lee este tema en castellano

🌲 Estudia el tema 2 i fes-ne el test

Epígraf oficial

[Temari general, tema 2] Organització de l'Administració catalana. Institucions i organismes de la Generalitat. La Generalitat de Catalunya: principis generals i òrgans. Els departaments: estructura i atribucions. Els municipis. Les províncies. Les comarques. Les vegueries.

Resum

La Generalitat és el sistema institucional en què s'organitza l'autogovern de Catalunya (art. 2 EAC). La integren el Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions del capítol V del títol II: el Consell de Garanties Estatutàries (vetlla per l'adequació de les normes a l'Estatut i a la Constitució), el Síndic de Greuges (defensa drets supervisant les administracions; l'elegeix el Parlament per 3/5), la Sindicatura de Comptes (òrgan fiscalitzador extern, que depèn orgànicament del Parlament; síndics per 3/5) i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (autoritat reguladora independent). Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals també integren el sistema institucional, sens perjudici de la seva autonomia (art. 2.3 EAC).

L'Administració de la Generalitat (art. 71 EAC) és l'Administració ordinària; serveix amb objectivitat els interessos generals, actua amb submissió plena a la llei i al dret i es regeix pels principis de coordinació i transversalitat, transparència, i desconcentració i descentralització en el territori. El Parlament (de 100 a 150 diputats, quatre anys, art. 56 EAC) exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos i controla el Govern.

La Llei 13/2008, de la presidència de la Generalitat i del Govern, regula el president i el Govern. El president l'elegeix el Parlament d'entre els seus membres: majoria absoluta en la primera votació i simple dos dies després; si en dos mesos no s'ha investit ningú, la legislatura es dissol. El nomena el rei a proposta del president del Parlament i pren possessió en cinc dies. El Govern (president, conseller primer o vicepresident si n'hi ha, i consellers) decideix amb la presència del president i almenys la meitat dels consellers, per majoria simple. En funcions no pot aprovar pressupostos, presentar projectes de llei ni dictar decrets legislatius, però sí decrets llei. Els consellers són «honorables»; els delegats territorials representen el Govern al territori amb rang protocol·lari de secretari general.

Departaments (arts. 23 Llei 13/2008 i 11-14 Llei 13/1989): el president en fixa per decret el nombre, el nom i l'àmbit; la Presidència és sempre un departament; l'estructura de cadascun s'aprova per decret del Govern i cadascun té una secretaria general. El conseller dirigeix el departament; el secretari general n'és la segona autoritat i el cap superior del personal; els directors generals gestionen els seus serveis. Secretaris i directors generals són alts càrrecs. Avui regeix el Decret 133/2024: 16 departaments. Interior passa a dir-se Interior i Seguretat Pública i té la vigilància, el control i la col·laboració en la gestió del medi natural mitjançant el Cos d'Agents Rurals; Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació porta la caça, la pesca fluvial i els boscos; Territori, Habitatge i Transició Ecològica, l'aigua, els residus i el medi natural i la biodiversitat.

Govern local. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries; l'àmbit supramunicipal el formen en tot cas les comarques (art. 83 EAC). El municipi és l'ens local bàsic; els seus actes no admeten control d'oportunitat (art. 86 EAC). Segons el DL 2/2003 (Llei municipal i de règim local de Catalunya), a tots els ajuntaments hi ha alcalde, tinents d'alcalde, ple i comissió especial de comptes; la comissió de govern és obligatòria a partir de 5.000 habitants i a les capitals de comarca. Els serveis mínims creixen amb la població (art. 67): tots (enllumenat, cementiri, recollida de residus, aigua…), més de 5.000, més de 20.000 (protecció civil, incendis, serveis socials), més de 30.000 i més de 50.000 (protecció del medi, transport urbà).

La província és una entitat local formada per l'agrupació de municipis i divisió territorial de l'Estat; els seus límits només canvien per llei orgànica (art. 141 CE); la governen les diputacions. Les comarques (DL 4/2003) són ens locals de municipis contigus; els seus òrgans són el ple, la presidència, la vicepresidència, el consell d'alcaldes i la comissió especial de comptes, a més del gerent (nomenat pel ple a proposta del president). El nombre de consellers comarcals va de 19 a 39 segons els residents. La vegueria (arts. 90-91 EAC i Llei 30/2010) és alhora govern local intermunicipal i demarcació dels serveis de la Generalitat; els consells de vegueria substitueixen les diputacions; hi ha vuit demarcacions (amb el Penedès). L'Aran té règim especial amb el Conselh Generau.

Claus per a l'examen

💡 Truc

Per als serveis mínims municipals pensa en una escala “tots, 5, 20, 30, 50”: el bàsic a tots; parc, biblioteca i mercat a partir de 5.000; bombers i protecció civil a partir de 20.000; lectura pública descentralitzada a partir de 30.000; i la protecció del medi i l'autobús urbà a partir de 50.000. I per al consell comarcal, “19-25-33-39”: cada salt de població suma 6 o 8 consellers.

Preguntes d'exemple del tema 2

Tres de les 37 preguntes del test d'aquest tema, amb la seva explicació:

  1. Segons l'art. 2 de l'Estatut, quines institucions integren la Generalitat?

    1. El Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions del capítol V del títol II
    2. El Parlament, el Govern i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
    3. La Presidència, el Govern i les diputacions provincials
    4. Només el Govern i l'Administració de la Generalitat
    Mostra la resposta

    a) El Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions del capítol V del títol II. Art. 2.2 EAC: la Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II. El TSJC és Poder Judicial, no una institució de la Generalitat.

  2. Amb el Decret 133/2024, l'antic Departament d'Interior va passar a denominar-se:

    1. Departament de Seguretat i Emergències
    2. Departament d'Interior i Agents Rurals
    3. Departament de Justícia i Interior
    4. Departament d'Interior i Seguretat Pública
    Mostra la resposta

    d) Departament d'Interior i Seguretat Pública. Art. 1.4 Decret 133/2024: «El Departament d'Interior passa a denominar-se Departament d'Interior i Seguretat Pública».

  3. Segons el DL 4/2003, correspon a les comarques, entre altres funcions:

    1. Nomenar els alcaldes dels municipis de menys de 250 habitants
    2. Exercir la tutela d'oportunitat sobre els acords municipals
    3. Aprovar el planejament urbanístic general dels municipis
    4. Garantir subsidiàriament la prestació dels serveis municipals obligatoris en els municipis que, per raó de la població, no estan obligats a prestar-los
    Mostra la resposta

    d) Garantir subsidiàriament la prestació dels serveis municipals obligatoris en els municipis que, per raó de la població, no estan obligats a prestar-los. Art. 28.1.c DL 4/2003: correspon a les comarques «Garantir, subsidiàriament, la prestació dels serveis municipals obligatoris en els municipis que, per raó de llur població, no estan obligats a prestar-los». El control d'oportunitat dels actes municipals està prohibit (art. 86.4 EAC).

✅ Fes el test del tema 2 (37 preguntes)

← Tema 1 · Tema 3 →

📲 Comparteix-ho amb el teu grup de l'oposició: WhatsApp · Telegram · Copia l'enllaç