BomberOpo
⭐ Premium

⛏️ Tema 23: Activitats extractives i la seva restauració

Generalitat de Catalunya · Departament d'Interior i Seguretat Pública · Direcció General dels Agents Rurals · Agent/a rural (escala bàsica del Cos d'Agents Rurals)

🌐 Lee este tema en castellano

🌲 Estudia el tema 23 i fes-ne el test

Epígraf oficial

[Temari específic, tema 19] Les activitats extractives: L'autorització i el programa de restauració a les activitats extractives. Protecció del medi ambient d'aplicació a les activitats extractives. Normes addicionals en els espais d'interès natural afectats per activitats extractives.

Resum

Recursos miners. Segons la Llei 22/1973, de mines, tots els jaciments d'origen natural i altres recursos geològics són béns de domini públic (art. 2), amb independència de qui sigui el propietari del terreny: per investigar-los o explotar-los cal títol miner. Es classifiquen en quatre seccions (art. 3): A) els d'escàs valor econòmic i comercialització restringida i els que només s'arrenquen, es trenquen i es calibren per a obres i construcció (àrids, pedra); B) aigües minerals i termals, estructures subterrànies i jaciments formats per operacions mineres; C) la resta de jaciments i recursos geològics, i D) carbons, minerals radioactius, recursos geotèrmics, roques bituminoses i altres d'interès energètic. Queda fora de la llei l'extracció ocasional i de poca importància que fa el propietari per al seu ús exclusiu sense tècnica minera. L'Estat fixa les bases del règim miner i la Generalitat té la competència compartida (art. 133 de l'Estatut); a Catalunya autoritza les explotacions el departament competent en mines.

Restauració. La Llei 12/1981, de 24 de desembre, va ser la primera norma espanyola que va obligar a restaurar els espais afectats per activitats extractives: estableix normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural, que la Llei 12/1985 d'espais naturals va estendre a tot el territori. Les sol·licituds d'autorització, permisos i concessions han d'incloure al projecte d'explotació un programa de restauració (art. 4), amb l'anàlisi del lloc, les mesures per prevenir i compensar els perjudicis ambientals i les de restauració al final de cada fase (art. 5). L'Administració ambiental emet un informe vinculant amb les condicions, la fiança i el període de garantia (art. 6). El Reial decret 975/2009 va generalitzar a totes les activitats mineres el «pla de restauració», que s'ha de revisar cada cinc anys (art. 7), i prohibeix l'abandonament, l'abocament o el dipòsit incontrolat de residus miners (art. 3.2). Les activitats extractives se sotmeten a més a avaluació d'impacte ambiental ordinària (Llei 21/2013 i Llei 20/2009), i la declaració d'impacte s'incorpora a l'autorització.

Fiança i garantia. Abans de començar l'explotació, el titular ha de constituir una fiança que garanteix les mesures de protecció i la restauració (art. 8 Llei 12/1981): mai inferior a quatre-centes mil pessetes per hectàrea (2.404 euros, actualitzables amb l'IPC) o al 25 % del pressupost de restauració. La fiança inicial és el 25 % del total si l'activitat o fase dura cinc anys o més, el 50 % si dura entre dos i cinc i el 100 % si dura dos anys o menys; es revisa cada any amb el pla de labors. La fiança respon de la restauració, de les sancions i dels danys. Es retorna en acabar el període de garantia, que és de tres a cinc anys (art. 8 Decret 343/1983); acceptades les obres, se'n pot demanar abans el 75 % d'alguns conceptes. L'obligació de restaurar dura fins que l'Administració accepta definitivament la restauració, sigui quina sigui la situació de l'autorització minera.

Infraccions (art. 10 Llei 12/1981). Són greus extreure sense programa de restauració aprovat o incomplint-lo, sense haver dipositat la fiança inicial o les seves revisions, treballar fora de l'àrea autoritzada modificant el relleu o incomplir la declaració d'impacte ambiental; lleu, treballar fora de l'àrea autoritzada sense modificar el relleu (abassegaments, aparcaments, zones de càrrega, plantes mòbils). Són molt greus tres greus en tres anys o una greu en un espai protegit. Multes: fins a 30.000 € (lleus), 300.000 € (greus) i 1.000.000 € (molt greus), ampliables fins al benefici obtingut. Sancionen el director dels serveis territorials (lleus), el director general (greus) i el secretari competent (molt greus), que en casos d'urgència pot suspendre provisionalment els treballs. La inspecció ambiental correspon als funcionaris de la direcció general competent, coordinats amb la inspecció minera (art. 7.2); el Cos d'Agents Rurals vigila les activitats extractives al medi natural (Decret 266/2007).

Extracció d'àrids a les lleres. Les extraccions en el domini públic hidràulic no es regeixen per la Llei de mines sinó per la d'aigües, i les autoritza l'organisme de conca (l'ACA a les conques internes, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre en aquesta conca). El RDPH, en la redacció vigent, parteix que amb caràcter general no es permet extreure àrids de les lleres, llevat que es justifiqui que no empitjora l'estat de la massa d'aigua; l'autorització dura com a màxim un any, prorrogable un altre; per sobre de 20.000 m³ cal projecte amb estudi d'impacte ambiental, i abans de començar es constitueix una fiança igual al cànon i com a mínim de 3.000 euros (art. 76). A la zona de policia de 100 metres, a més de l'autorització minera, cal autorització de l'organisme de conca. I en terreny forestal, la Llei 6/1988 condiciona les autoritzacions d'extracció a cel obert a la reconstrucció simultània dels terrenys forestals (art. 58.3).

Claus per a l'examen

💡 Truc

Per a la fiança inicial pensa «al revés»: com més llarga és l'explotació, menys s'avança. «5 anys o més = 25 %; de 2 a 5 = 50 %; 2 o menys = 100 %». I el període de garantia, «3 a 5», com les seccions de la Llei de mines que importen aquí: l'A és la de les pedreres.

✅ Mira el test del tema 23 (27 preguntes, Premium)

← Tema 22 · Tema 24 →

📲 Comparteix-ho amb el teu grup de l'oposició: WhatsApp · Telegram · Copia l'enllaç